Etiquetes

dilluns, 15 d’abril de 2019

Pizza de galeres, amb ceba confitada, pesto i formatge parmesà


Que al món de la cuina tots aprenem de tots és ben cert. Et pots inspirar en un plat d'un cuiner, fer la teva pròpia versió sense que tingui res a veure o donar-li el tomb i amb els mateixos ingredients en quantitats diferents obtenir una recepta d'allò més. Amb la que presento avui només he canviat alguns ingredients i tècnica però he respectat totalment la manera de fer l'original d'en Vicent Guimerà que és: la pizza de galeres, amb albergínia, pesto i formatge d'ovella.

dilluns, 8 d’abril de 2019

Amanida Mestral


A principis d'any vaig rebre una invitació per part de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya per a compartir una recepta a la revista que reben els seus associats AGROactivitat i la vaig acceptar de bon grat, perquè tal com sabeu acostumo a cuinar amb productes de proximitat i de temporada i aquest fet no em suposava cap esforç. Així que em vaig dirigir a l'Agrobotiga de la Cooperativa de Cambrils, on entro alguna vegada quan vull determinats productes i d'allí són els productes de l'amanida d'avui. I aquí us transcric l'article i fotos que els vaig enviar.

dilluns, 1 d’abril de 2019

Pizza fregida i un maridatge


Feia temps que volia posar al blog una recepta que m'agrada preparar, pizzetes fregides. Inspirades en un llibre d'un cuiner francès, són fàcils, econòmiques i que podem tenir al congelador per a qualsevol dia, bé com un aperitiu o per a un àpat lleuger. En aquesta ocasió faig un maridatge amb un vi que ho arrodoneix.

dilluns, 25 de març de 2019

Masqueta de romesco, pop i cloïsses, un arròs mariner de barca



Dilluns passat, a l'Ametlla de Mar, coneguda pels seus habitants com La Cala, es va celebrar la IOa edició del Lliurament de Cargols Km0 2019 a les cuineres i cuiners del moviment Slow Food de Catalunya de restaurants i menjadors escolars. Que fos triada aquesta població no és casualitat, ja que aquest poble pescador que captura el peix de forma sostenible ha fet que sigui un lloc idoni per a la festa d'enguany, diguem-li trobada anual dels restauradors que tenen per objectiu consumir  productes de la pagesia propera i ecològica, amb productes de temporada i sense emprar transgènics.

dilluns, 18 de març de 2019

Galetes estimo la dona que soc: #mestimo


T'arreles a l'essència sense porta ni fumera, només dues finestres per guaitar al jardí on fan ball rodó uns caramels de pal... 
                                                       Fina Veciana & Lena Paüls

dilluns, 11 de març de 2019

Un cel de plom, homenatge a Neus Català en un 8 de març


...
Els matins eren estranys perquè sense la Lluïsa la casa restava en un silenci pesarós. Les nits eren difícils perquè tota la vida havia compartit llit amb l'àvia i sense ella no sabia adormir-me. Cada dia passava a poc a poc.
     Em despertava jo sola, em rentava i em vestia. Només entrar a la cuina, la Bruneta em venia a les cames. Seia, ella pujava a la meva falda i amb la seva escalfor començava el dia. La mare, a la cuina, semblava que fes hores que hi fos.
      La primera feina era anar a donar menjar a les bèsties. A casa només hi havia l'ase, el Xaparro; al corral, que era en un altre carrer, hi teníem conills, gallines i cabres. La mare preparava un bullit amb patates, pastanagues, col, segó..., segons el que teníem, i les nostres bèsties menjaven calent. Els matins de la meva infantesa estaven fets de l'olor d'aquell bullit i de les herbes que jo anava a collir també per a les bèsties. Olor del bullit i de roselles i mastegueres que m'impregnava les mans. Asseguda en aquell vagó rebotit de dones desmoralitzades, rememorava aquella aroma com si fos possible resguardar-me en el record d'una olor.
       Quan tornava del corral, agafava un càntir i una galleda i anava a la font a buscar aigua. La Bruneta, només veure com els agafava, sortia corrents cap a la font, s'hi enfilava al damunt i allà m'esperava. Quan els havia omplert, ella pujava a la meva espatlla i així m'acompanyava cap a casa. Era bonic perquè havia arribat la primavera, tindríem cireres i podria jugar al carrer.
                                                                                               ...
Del llibre Un cel de plom de la Carme Martí, publicat en edició butxaca per Ara llibres.

dilluns, 4 de març de 2019

Crema de pèsols de primavera


I d'aquí a poc tindrem la primavera entre nosaltres. L'estació de les flors on també retorna la vida al camp i comença el nou cicle de molts fruits. Entre ells els tirabecs i amb aquest motiu no vull perdre l'ocasió de compartir el seu naixement, pas a pas.  Primer la flor i després de mica en mica el fruit. Però faré una crema de pèsols que a casa ens agrada molt i la guarniré amb una flor de tirabec -que són de la mateixa família- i unes flors comestibles que tinc al jardí, de les que en parlaré un altre dia.

dilluns, 25 de febrer de 2019

Babà Napoletano


Suposo que ja us haureu adonat que m'agrada compartir receptes familiars de moltes dones. I sobretot, dones que els agrada cuinar. Dones plenes de vida, de diverses activitats i que es mouen en llocs amb encant. Dones amb esperit i que tiren endavant amb les seves feines, però que mostren sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina i a qui agraeixo que vulguin sortir al blog. Ja anireu veient les que vindran, però avui us presento l'Annalisa a la seva sabateria.

dilluns, 18 de febrer de 2019

Carpaccio de presa ibèrica amb emulsió de pebrot vermell


Que el temps passa de pressa no cal que ho digui. Ens anem adonant de la velocitat a mesura que complim anys i que tot al nostre voltant va al mateix ritme. Per sort. 18 anys. 18 anys d'una revista que ens acompanya amb bones propostes i molt ben explicades i fotografiades. Els seus lectors estem d'enhorabona i jo, particularment els vull felicitar: moltes felicitats revista Cuina! I abans de tenir en mans la revista de celebració, faré una recepta del número 224 (la d'aquest mes) que m'ha cridat l'atenció, un carpaccio fet al buit...

dilluns, 11 de febrer de 2019

Carxofes i calçots escabetxats i peix fet a baixa temperatura


Sembla que molts escriptors pateixen pànic a la pàgina en blanc quan han de començar a escriure alguna cosa. A mi em passa moltes vegades amb els posts. Pànic, pànic, no. Però allò de veure per on començo, sobretot quan he de parlar de diversos punts com l'entrada d'avui, em provoca indecisió. Per la recepta, pel vi, pel llibre?

dilluns, 4 de febrer de 2019

L'escabetx de la Mia, del restaurant La Cooperativa de Porrera


Jo, la Nani, fotografio
Tu, la Mia, cuines
Ella, la Ruth, escriu
Nosaltres, els de la taula, mengem
Vosaltres, els que em seguiu, llegiu
Ells, els de més enllà, compren vi de la terra i gaudeixin del moment 
I així, continuaria conjugant i jugant amb les paraules i fent poesia i passejant i mirant com fan vi i admirant el paisatge i gaudint del temps i compartint experiències i moltes més is que posaria, però avui cediré l'escriptura a la Ruth Troyano, periodista especialitzada en turisme enològic i sommelier professional, mestressa de les paraules i dels vins i de l'amistat i de moltes més is. Us convido a anar a Porrera...
I ja hi som.

dilluns, 28 de gener de 2019

Escabetx de llagostins, homenatge a 'Roma' de Cuarón


Un avió que sobrevola Ciudad de México, cubells d'aigua que netegen el terra. Les primeres imatges de 'Roma', la pel·lícula que m'ha portat en el temps a molts moments de la meva vida. Un film que no m'ha deixat indiferent i on la seva protagonista, la mixteca Yalitza Aparicio, surt nominada com a millor actriu, el seu director Alfonso Cuarón, com a millor director i unes quantes nominacions més. I jo li vull fer un homenatge en blanc i negre, la meva debilitat fotogràfica, pel molt que em va agradar.

dilluns, 21 de gener de 2019

Maria Soler, l'art de la conserva


El dia va començar rúfol. Les notícies del temps preveien molta boira a la Conca de Barberà però això no em va fer tirar enrere per anar a trobar-me amb la Maria. Amb la màquina de retratar al seient com a copilot cap a Santa Coloma de Queralt que vaig enfilar la carretera. Estreta i amb arbres fantasmagòrics que sortien a rebre'm, escenes magnífiques que no vaig poder fotografiar perquè no veia vorals on aturar-me i amb cotxes que em seguien que anaven tan a poc a poc com jo (la visibilitat era com a molt a vint metres). Però va valdre la pena.

dilluns, 14 de gener de 2019

Coc de te matxa i farina de garrofa


M'agrada caminar per Tarragona. I passejar per la Part Alta. I pel carrer Major. I quan ho faig acostumo a entrar a saludar la Montse de Té quiero...más. La seva tranquil·litat i el seu accent argentí, que després de molts anys no ha perdut, et conviden a seure a la cadira que té davant del taulell i tastar el te del dia que sempre varia. Però aquesta setmana vaig fer-li una visita expressament per a comprar el te matxa per al coc d'avui.

dilluns, 7 de gener de 2019

Spéculoos roll


Vaig acabar l'any passat amb una recepta dolça i vull encetar aquest de la mateixa manera. Tot un any al davant, 365 dies per a gaudir a la cuina tot compartint amb els nostres i amb vosaltres allò que preparo. I la recepta d'avui la trec de la revista Cuina, exactament del primer número del 2018 que ens desitjava un bon any verd i també ens convidava a fer a casa els dolços de moda, els cinnamon roll o rotlles de canyella amb glacejat. Jo introdueixo una petita variació i els faig d'spéculoos.