Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimecres, 20 de novembre de 2019

Crema Joséphine Baker


Carxofes farcides Stravinski, Bescuit de fruites de l'alliberament, Truita sense nom, són algunes de les receptes de l'Alice. Ah, em deixava el Toddy calent per a una nit freda (com el que ens feia la meva mare abans d'anar a dormir). I així molts mots diferents per a batejar de manera original tot allò que cuinava per als convidats que rebien a casa de la Gertrude Stein. I la seva cuinera i amant era l'Alice B. Toklas.

dimarts, 12 de novembre de 2019

Cuinant amb carabassa


Gestionar aquest blog em proporciona una sèrie de coneixements sobre l'agricultura, de productes de temporada i de proximitat que representen un màster accelerat i la satisfacció de compartir moments amb persones molt interessants. Fa uns dies vaig parlar amb l'Ernest Mas de VerdCamp Fruits de Cambrils, una gran empresa que gestiona la seva família i que va fundar l'avi. Només de sentir com m'explicava la manera de fer, ja vaig intuir que seria una experiència molt gratificant.

dimecres, 6 de novembre de 2019

Popovers, uns panets de mantega


De mica en mica, molt a poc a poc, la temperatura comença a baixar i engegar el forn vindrà de gust cada cop més. Aquest hivern m'he proposat que els pans em surtin bé del tot. Tinc molts llibres de com fer-los, però cal que m'hi posi seriosament i comenci a enfornar. Així que vaig a la prestatgeria i agafo 'La biblia del pan' de la Rosa Levy Beranbaum, que fa temps que el porto d'aquí cap allà i intentant entendre la màgia per a tenir èxit en la matèria. 

dilluns, 28 d’octubre de 2019

Saltat de brocolet i altres verdures


Soc una enamorada de les lletres i de les paraules, de les llengües en general. M'agrada tant sentir-les com veure-les escrites. El meu joc preferit, diria que l'únic, és l'Scrabble i com a passatemps, els mots encreuats. I llegir i rellegir llibres. I la premsa. Estar al dia de l'evolució de la llengua és una obligació quan es tracta de transmetre les receptes que cuinem. I per això avui dedico el post al brocolet. Sabeu què és?

dimarts, 22 d’octubre de 2019

Pastís de nous i formatge roquefort, anem a Roquefort-sur-Soulzon


Si hi ha alguna amanida que m'agradi especialment és la d'endívies. Endívia, api, fruits secs, poma,  codonyat, una vinagreta amb oli d'oliva, vinagre de poma i mostassa, i sobretot, roquefort. Aprofitant que vaig fer una bona provisió d'aquest formatge en la visita al poble d'on surt, he pensat a fer un pastís que integri tots els ingredients i l'acompanyi amb una amanida fresca que farà un sopar lleuger. De pas, parlo de la visita a Roquefort-sur-Soulzon. Som-hi.

dimarts, 15 d’octubre de 2019

La truffade de l'Aubrac, à Laguiole


Patata i formatge. Si la setmana passada el protagonista era l'aligot que està fet amb puré de patata i formatge tendre, avui les patates i el formatge tornen a sortir però amb la 'truffade'. De manera fàcil. I és que la 'truffade de lAubrac' ha arribat a la meva cuina per a quedar-se.

dilluns, 7 d’octubre de 2019

L'aligot de la Maïté del Buron de Cap Combattut, a l'Aubrac


M'agrada visitar França. I m'agrada la seva llengua, cultura, costums, paisatge i com no, la seva gastronomia. I per això intento visitar el país sempre que puc. El dia del dinar a l'Ambassade de Llívia, li vaig demanar a l'Albert que em recomanés alguna regió que m'agradés i que encara no conegués, sense pensar-s'ho em va dir l'Aubrac. 

dilluns, 30 de setembre de 2019

Flam de coco amb gelea de figa


... Cada dia al jardí me'n vinc de matinet
         vora la font, amb figues de les de coll de dama.
              I em besa l'aire, sense cap fressa ni cap flama,
                   i ara prenc una figa, ara prenc un glopet...
 
Vers final de Les figues matinals del llibre Els Fruits Saborosos de Josep Carner.

dilluns, 23 de setembre de 2019

Seguint el ritme del temps essent sostenibles, adeu estiu


Començaré el post amb el mateix personatge que el tancarà, el conegut i mediàtic al seu moment el gastrònom català en Jaume Pastallé. Qui no recorda el programa pioner de cuina que TV3 va emetre entre els anys 1987 i 1993. Va començar les emissions dient ... 'Senyores i Senyors, cregui'm: la cuina és un art molt difícil, de molta experiència i molta paciència. Un plat ben cuinat necessita tenir els gustos de tots els elements que el componen. Una salsa massa forta o un ingredient que domini sobre els altres fa malbé les excel·lències d'un guisat. Un perfecte equilibri de conjunt el pot obtenir un bon cuiner'...

dilluns, 16 de setembre de 2019

'Piant' a Mas Martinet amb la Sara Pérez


... Una de les metàfores explicades per Boccaccio és la següent: el raïm és trepitjat i premsat per tal que bulli i sigui apte per beure. Després Ino -que vol dir 'el vas'- el guarda amagat, és a dir, tancat i cobert de pàmpols, perquè no es faci malbé amb l'aire -és a dir, perquè Juno no el trobi... 

Del llibre 'Bacus, dels ritus i dels rostres' de Maria Antònia Ferrer, d'Arola Editors.

dilluns, 9 de setembre de 2019

Pollastre al vermut, el 'Chicken Vermouth' de la Bàrbara Daniels


El clarobscur és una tècnica pictòrica que consisteix en fer servir les llums i les ombres en un dibuix, pintura o fotografia per tal de donar-li expressivitat. I avui he volgut fer unes fotografies especials  a l'aire lliure aprofitant els rajos de sol d'aquest estiu que aviat s'acabarà (que no la calor) per a la recepta treta d'un llibre que em va fer molta il·lusió quan me'l van regalar fa un temps.

dilluns, 2 de setembre de 2019

Xocolata desfeta. Berenant amb la Carme Martí.


...
      Va sortir ben cofoia, acompanyada de la família, pujant de la Font Major cap al poble. Se sentia tan especial..., però en el record pensava que devia fer una fila... Un vestit blau cel, una flor que semblava una carxofa, o mitges, sabates i mantellina negra, pots comptar!
       Duia, també, un petit disgust: havia demanat a la mare un retrat de record i li havia contestat que no podia ser. Venien de dos anys de mala collita i costava tirar endavant. Ho comprenia i no ho comprenia. No feia gaires dies, havia sentit una discussió dels pares. La mare deia que a l'estiu volia tornar a treballar a Vil·la Engràcia i el pare deia que no calia, que amb la feina de casa, l'hort i la casa de la senyora Montserrat n'hi havia prou i de sobres.
        -Seran tres mesos que ens ajudaran tot l'hivern. La mare pot tenir cura dels nens, i la Maria ja és gran.
         -Vam marxar plegats de Les Masies per no tornar-hi.
         No va sentir res més.
         En sortir de l'església, el pare i els germans van tornar a casa, la Pilar i la Maria van anar a casa de la senyora Montserrat, que va insistir que abans de baixar a la Font Major passessin a veure-la, que faria massa hores que no menjava per tornar-hi en dejú.
          Les va fer entrar en una saleta i les va entaular. Els van servir xocolata desfeta amb coca. Amb un tovalló blanc nuat darrere el coll i un a la falda per no tacar-se, va menjar la xocolata desfeta més bona que recordava en noranta anys, sis mesos i alguns dies, potser perquè estava afamada, potser perquè li va quedar gravada a la memòria la dolçor del moment, potser perquè era boníssima de debò.
                                                                       ...

Del llibre El camí de les aigües, de la Carme Martí, editat per Amsterdam Llibres.

dilluns, 26 d’agost de 2019

Una menja vegana per a celebrar el post 600 ❤︎ i un embriac de bellesa


Últimament raciono molt el meu temps. Com més el valores veus que no el pots perdre de qualsevol manera. Intentes: que els llibres que llegiràs t'aportin alguna cosa, que la música que escoltaràs sigui ben triada i t'emocioni, reunir-te amb els amics de sempre o nous amb qui voldràs compartir moments de benestar, que els aliments siguin per a sustentar i no viure per a alimentar-te, i així tot un estol de coses que ens produirà plaer i activarà els nostres sentits.

dilluns, 19 d’agost de 2019

Pastís de xocolata, canyella i safrà, un regal per als sentits


L'Antònia Casas va emigrar a l'Argentina amb tan sols 11 anys. Amb una maleta de cartó i un bulb de safrà que duia a la butxaca, desenterrat de la seva casa d'Alacant. Aquest fet la va acompanyar la  resta de la seva vida i en totes les cases que va viure sempre en plantava. Una bonica història que les seves netes han escrit ajuntant totes les seves receptes amb relats de vida.

dilluns, 12 d’agost de 2019

Arròs de bacallà i nap violeta, i unes cases de tros


M'agrada mirar el paisatge d'on visc i conèixer el territori, caminant per senders de petits recorreguts, d'entre 10 i 50 km i que a Catalunya estan marcats amb franges blanques i grogues, com la pintura que té la nostra alzina del camí que em recorda per on passo. I en tots aquests passejos m'agrada observar el vell i bell patrimoni que tenim de cases de tros.

dimarts, 6 d’agost de 2019

Pit de pollastre confitat i coulis de tomàquet amb fruits vermells


És estiu i tenim moltes ganes de viure a l'aire lliure. Qualsevol excusa és bona per a compartir taula i un bon vi. I sempre, sempre, sempre amb bona música de fons. Què seria de la meva vida sense la música? Cal tenir la banda sonora de la nostra vida, perquè d'ella ens endurem aquests moments viscuts amb intensitat però tranquil·lament. I amb els anys veus que els necessites cada cop més.

dimarts, 30 de juliol de 2019

Temps de tomàquets


Paul Simon canta com deixar l'amor de 50 maneres i jo em pregunto: i quantes maneres hi ha de cuinar els tomàquets? No podria comptar-les. Són un element indispensable a la nostra cuina, en tota la cuina mediterrània. Van venir d'Amèrica per a alegrar-nos els plats i el paladar. 

dimecres, 24 de juliol de 2019

Un dia entre amics a l'Alt Camp


Hi ha llocs encisadors que per més els hagis visitat tot sovint sempre acabes descobrint algun detall nou que havia passat per alt. Paratges que t'emocionen, indrets que et fan bategar el cor i que voldries posar una banda sonora que t'acompanyés mentre hi ets. I tot això em passa quan soc a Casafort.

dimecres, 17 de juliol de 2019

L'amanida de la Roser Oter, una tarda amb bona companyia


'En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres'.

dijous, 11 de juliol de 2019

Broquetes de xai & 'Spanakopita', un viatge mediterrani amb el paladar


Que el canvi climàtic ens afecta no cal que ho expliqui. La sequera i la calor ens està deixant un panorama trist. A finals de juny els camins del nostre entorn eren plens de flors roses, els conillets, que ornaven el paisatge i tan sols uns dies després s'han assecat totes. Fa mal veure com les flors més delicades estan patint molt. Sort de les vinyes que hi posen el seu punt verd.

dimecres, 3 de juliol de 2019

Moqueca de rap amb plàtan, un plat brasiler


Brasil és un país immens i la seva gastronomia és tan gran i variada com ell. Cada regió està dotada de tradicions locals amb receptes que uneixen les herències rebudes de part dels portuguesos, indígenes i africans amb els ingredients locals en els àpats més diversos. Bahia, situada a la Regió Nord-est del país, és una de les regions que fa una gran aportació al paisatge culinari brasiler.

dimecres, 26 de juny de 2019

Crema de carabassó i altres verdures de l'hort, una nova versió


Molt es parla de tot allò que cal per a ser feliç. Entre elles està la de cultivar un hort. I justament aquesta crema em va fer feliç abans, mentre i després de preparar-la, perquè els carabassons emprats són de l'hortet que tinc davant de casa, a trenta metres de la cuina. Estimar la terra i cuidar-la no té preu. Però us puc dir que aquesta hortalissa de la família de les cucurbitàcies són molt valuoses: primer s'ha de preparar la terra on han de ser sembrades, regar-les, veure-les créixer i collir-les al seu temps.

dilluns, 17 de juny de 2019

Romesco de calamars i llagostins, una recepta ràpida


Una de les salses que més ens identifiquen a les comarques del sud, o sigui, les tarragonines és el romesco. Amb ingredients representatius de la més pura dieta mediterrània: alls, tomàquets, fruits secs, oli d'oliva (un dels nostres tresors més preuats), els pebrots de romesco, vinagre, sal i un trosset de pa, fer aquesta salsa és cuidar la nostra salut i pot aixecar autèntiques passions per quant hi ha una recepta per cada família i entorn.

dilluns, 10 de juny de 2019

'Pastéis de nata' amb cireres de Bràfim


Hi ha festes i fires que esdevenen tradició a casa meva. Comences anant una vegada i després es torna costum. Això em passa amb la Fira de la Cirera de Bràfim que enguany n'ha celebrat la desena edició. Parades i paradetes molt variades a l'Ermita del Loreto: de cireres, joguines i globus per als petits, vins i cerveses locals i de l'entorn, gintònics amb cireres, fleques del poble amb coques de recapte i dolces i també una de menjar forà que triomfa com la que més.

dilluns, 3 de juny de 2019

Amb l'Alba Rodríguez al seu estudi

                        
 Haz lo mejor que puedas
 lo que estás haciendo, 
disfruta de hacerlo y si estás feliz
 es que estás en lo correcto.

Del llibre 'El valor del tiempo perdido' de Puri Núñez, la mare de l'Alba.

dilluns, 27 de maig de 2019

Sopa de farigola amb ou (de les meves gallines) a baixa temperatura


En el curs que vaig assistir de cuina a baixa temperatura i sobre el qual en vaig fer un post, en Salvador Brugués ens va donar les receptes de tot allò que vàrem cuinar. Una d'elles era la sopa de farigola amb ou a baixa temperatura, boníssima, senzilla i molt fàcil de fer. Em va sobtar que als ingredients anotés que els ous fossin de gallina jove.

dimarts, 21 de maig de 2019

Mango i fruits vermells a la mel


Les semprevives ja tornen a ser aquí amb tota la seva esplendor. Enguany tinc una part del jardí d'un color groc exultant. I els conillets que posen la nota porpra. I una mata de sàlvia florida (que el vent i la pluja han deixat amb poques flors) a l'hort. Després d'haver plogut resulta un plaer immens passejar i sentir el perfum del camp amb la terra mullada i les plantes que deixen anar tota la seva aroma.

dilluns, 13 de maig de 2019

Albert i Mélina, anem a l'Ambassade de Llívia


Perquè som allò que mengem, que bevem, que veiem, que vivim, que llegim, que estimem i tants altres 'que'. I el conjunt de tots fa que omplim la vida de moments especials i emocions i que vull compartir amb vosaltres avui: una experiència gastronòmica tot gaudint de l'entorn.

dilluns, 6 de maig de 2019

Brownie de farina de garrofa i carabassa de la Clara 'Menjamiques'


Quan l'agost de l'any passat vaig visitar la Casa Vermouth Padró a Bràfim, a l'Alt Camp, i sobre la qual vaig fer un post ple de gust i colors, no em podia imaginar que quan la guia parlava sobre la casa pairal de Cal Garriga aquesta fos una magnífica mostra del Modernisme Català. Ni molt menys podia pensar que en un pis d'aquesta casa la Clara de 'Menjamiques' hi instal·lés el seu obrador des d'on du a terme el seu projecte gastroetnobotànic.

dimarts, 30 d’abril de 2019

Xarop de saüc i el llibre 'Criatures Extraordinàries'


...
     El temperament de la Bessy no va tenir cap efecte sobre la Mary, que no es va bellugar de la porta.
     - Què fan?
     - Xarop de saüc - vaig respondre.
     - Xampany de saüc - em va corregir la Margaret, fent un gest amb la mà.
    - No ho he tastat mai, això - va dir la Mary, mentre mirava els caps entrellaçats de les flors i olorava l'olor de moscatell que omplia la sala.
     - Aquí hi ha tanta abundància de saücs, al mes de juny - va dir la Margaret -. Per a alguna cosa s'han de fer servir. No és això el que feu, la gent del camp?
                                                                                               ...
...
      - Gràcies per ajudar-me amb els saücs - va dir la Louise un cop vam tenir les flors macerant-se en sucre, llimona i aigua calenta -. Quan estigui a punt te'n podràs endur una ampolla.
      La Mary Anning va fer que sí amb el cap i en acabat es va tombar cap a mi.
      - Em deixa mirar les seves cúrios, senyoreta? L'altre dia no me les va ensenyar.
                                                                                              ...

Dos paràgrafs del llibre Criatures extraordinàries, de l'autora Tracy Chevalier, editat per RBALlibres.
Traducció al català de Ferran Ràfols Gesa. Copyright © 2009 by Tracy Chevalier. Reproduced with permission of Curtis Brow Group Ltd.

dilluns, 22 d’abril de 2019

Les flors a la cuina


Fa uns dies vaig llegir l'article de Natàlia Costa al diari Ara: Les flors, potència gastronòmica. Un escrit que resulta força interessant: parla dels cuiners que utilitzen les flors als seus plats i que a mi també m'agraden. Donen color i gust.

dilluns, 15 d’abril de 2019

Pizza de galeres, amb ceba confitada, pesto i formatge parmesà


Que al món de la cuina tots aprenem de tots és ben cert. Et pots inspirar en un plat d'un cuiner, fer la teva pròpia versió sense que tingui res a veure o donar-li el tomb i amb els mateixos ingredients en quantitats diferents obtenir una recepta d'allò més. Amb la que presento avui només he canviat alguns ingredients i tècnica però he respectat totalment la manera de fer l'original d'en Vicent Guimerà que és: la pizza de galeres, amb albergínia, pesto i formatge d'ovella.

dilluns, 8 d’abril de 2019

Amanida Mestral


A principis d'any vaig rebre una invitació per part de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya per a compartir una recepta a la revista que reben els seus associats AGROactivitat i la vaig acceptar de bon grat, perquè tal com sabeu acostumo a cuinar amb productes de proximitat i de temporada i aquest fet no em suposava cap esforç. Així que em vaig dirigir a l'Agrobotiga de la Cooperativa de Cambrils, on entro alguna vegada quan vull determinats productes i d'allí són els productes de l'amanida d'avui. I aquí us transcric l'article i fotos que els vaig enviar.

dilluns, 1 d’abril de 2019

Pizza fregida i un maridatge


Feia temps que volia posar al blog una recepta que m'agrada preparar, pizzetes fregides. Inspirades en un llibre d'un cuiner francès, són fàcils, econòmiques i que podem tenir al congelador per a qualsevol dia, bé com un aperitiu o per a un àpat lleuger. En aquesta ocasió faig un maridatge amb un vi que ho arrodoneix.

dilluns, 25 de març de 2019

Masqueta de romesco, pop i cloïsses, un arròs mariner de barca



Dilluns passat, a l'Ametlla de Mar, coneguda pels seus habitants com La Cala, es va celebrar la IOa edició del Lliurament de Cargols Km0 2019 a les cuineres i cuiners del moviment Slow Food de Catalunya de restaurants i menjadors escolars. Que fos triada aquesta població no és casualitat, ja que aquest poble pescador que captura el peix de forma sostenible ha fet que sigui un lloc idoni per a la festa d'enguany, diguem-li trobada anual dels restauradors que tenen per objectiu consumir  productes de la pagesia propera i ecològica, amb productes de temporada i sense emprar transgènics.

dilluns, 18 de març de 2019

Galetes estimo la dona que soc: #mestimo


T'arreles a l'essència sense porta ni fumera, només dues finestres per guaitar al jardí on fan ball rodó uns caramels de pal... 
                                                       Fina Veciana & Lena Paüls

dilluns, 11 de març de 2019

Un cel de plom, homenatge a Neus Català en un 8 de març


...
Els matins eren estranys perquè sense la Lluïsa la casa restava en un silenci pesarós. Les nits eren difícils perquè tota la vida havia compartit llit amb l'àvia i sense ella no sabia adormir-me. Cada dia passava a poc a poc.
     Em despertava jo sola, em rentava i em vestia. Només entrar a la cuina, la Bruneta em venia a les cames. Seia, ella pujava a la meva falda i amb la seva escalfor començava el dia. La mare, a la cuina, semblava que fes hores que hi fos.
      La primera feina era anar a donar menjar a les bèsties. A casa només hi havia l'ase, el Xaparro; al corral, que era en un altre carrer, hi teníem conills, gallines i cabres. La mare preparava un bullit amb patates, pastanagues, col, segó..., segons el que teníem, i les nostres bèsties menjaven calent. Els matins de la meva infantesa estaven fets de l'olor d'aquell bullit i de les herbes que jo anava a collir també per a les bèsties. Olor del bullit i de roselles i mastegueres que m'impregnava les mans. Asseguda en aquell vagó rebotit de dones desmoralitzades, rememorava aquella aroma com si fos possible resguardar-me en el record d'una olor.
       Quan tornava del corral, agafava un càntir i una galleda i anava a la font a buscar aigua. La Bruneta, només veure com els agafava, sortia corrents cap a la font, s'hi enfilava al damunt i allà m'esperava. Quan els havia omplert, ella pujava a la meva espatlla i així m'acompanyava cap a casa. Era bonic perquè havia arribat la primavera, tindríem cireres i podria jugar al carrer.
                                                                                               ...
Del llibre Un cel de plom de la Carme Martí, publicat en edició butxaca per Ara llibres.

dilluns, 4 de març de 2019

Crema de pèsols de primavera


I d'aquí a poc tindrem la primavera entre nosaltres. L'estació de les flors on també retorna la vida al camp i comença el nou cicle de molts fruits. Entre ells els tirabecs i amb aquest motiu no vull perdre l'ocasió de compartir el seu naixement, pas a pas.  Primer la flor i després de mica en mica el fruit. Però faré una crema de pèsols que a casa ens agrada molt i la guarniré amb una flor de tirabec -que són de la mateixa família- i unes flors comestibles que tinc al jardí, de les que en parlaré un altre dia.

dilluns, 25 de febrer de 2019

Babà Napoletano


Suposo que ja us haureu adonat que m'agrada compartir receptes familiars de moltes dones. I sobretot, dones que els agrada cuinar. Dones plenes de vida, de diverses activitats i que es mouen en llocs amb encant. Dones amb esperit i que tiren endavant amb les seves feines, però que mostren sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina i a qui agraeixo que vulguin sortir al blog. Ja anireu veient les que vindran, però avui us presento l'Annalisa a la seva sabateria.

dilluns, 18 de febrer de 2019

Carpaccio de presa ibèrica amb emulsió de pebrot vermell


Que el temps passa de pressa no cal que ho digui. Ens anem adonant de la velocitat a mesura que complim anys i que tot al nostre voltant va al mateix ritme. Per sort. 18 anys. 18 anys d'una revista que ens acompanya amb bones propostes i molt ben explicades i fotografiades. Els seus lectors estem d'enhorabona i jo, particularment els vull felicitar: moltes felicitats revista Cuina! I abans de tenir en mans la revista de celebració, faré una recepta del número 224 (la d'aquest mes) que m'ha cridat l'atenció, un carpaccio fet al buit...

dilluns, 11 de febrer de 2019

Carxofes i calçots escabetxats i peix fet a baixa temperatura


Sembla que molts escriptors pateixen pànic a la pàgina en blanc quan han de començar a escriure alguna cosa. A mi em passa moltes vegades amb els posts. Pànic, pànic, no. Però allò de veure per on començo, sobretot quan he de parlar de diversos punts com l'entrada d'avui, em provoca indecisió. Per la recepta, pel vi, pel llibre?

dilluns, 4 de febrer de 2019

L'escabetx de la Mia, del restaurant La Cooperativa de Porrera


Jo, la Nani, fotografio
Tu, la Mia, cuines
Ella, la Ruth, escriu
Nosaltres, els de la taula, mengem
Vosaltres, els que em seguiu, llegiu
Ells, els de més enllà, compren vi de la terra i gaudeixin del moment 
I així, continuaria conjugant i jugant amb les paraules i fent poesia i passejant i mirant com fan vi i admirant el paisatge i gaudint del temps i compartint experiències i moltes més is que posaria, però avui cediré l'escriptura a la Ruth Troyano, periodista especialitzada en turisme enològic i sommelier professional, mestressa de les paraules i dels vins i de l'amistat i de moltes més is. Us convido a anar a Porrera...
I ja hi som.

dilluns, 28 de gener de 2019

Escabetx de llagostins, homenatge a 'Roma' de Cuarón


Un avió que sobrevola Ciudad de México, cubells d'aigua que netegen el terra. Les primeres imatges de 'Roma', la pel·lícula que m'ha portat en el temps a molts moments de la meva vida. Un film que no m'ha deixat indiferent i on la seva protagonista, la mixteca Yalitza Aparicio, surt nominada com a millor actriu, el seu director Alfonso Cuarón, com a millor director i unes quantes nominacions més. I jo li vull fer un homenatge en blanc i negre, la meva debilitat fotogràfica, pel molt que em va agradar.

dilluns, 21 de gener de 2019

Maria Soler, l'art de la conserva


El dia va començar rúfol. Les notícies del temps preveien molta boira a la Conca de Barberà però això no em va fer tirar enrere per anar a trobar-me amb la Maria. Amb la màquina de retratar al seient com a copilot cap a Santa Coloma de Queralt que vaig enfilar la carretera. Estreta i amb arbres fantasmagòrics que sortien a rebre'm, escenes magnífiques que no vaig poder fotografiar perquè no veia vorals on aturar-me i amb cotxes que em seguien que anaven tan a poc a poc com jo (la visibilitat era com a molt a vint metres). Però va valdre la pena.

dilluns, 14 de gener de 2019

Coc de te matxa i farina de garrofa


M'agrada caminar per Tarragona. I passejar per la Part Alta. I pel carrer Major. I quan ho faig acostumo a entrar a saludar la Montse de Té quiero...más. La seva tranquil·litat i el seu accent argentí, que després de molts anys no ha perdut, et conviden a seure a la cadira que té davant del taulell i tastar el te del dia que sempre varia. Però aquesta setmana vaig fer-li una visita expressament per a comprar el te matxa per al coc d'avui.

dilluns, 7 de gener de 2019

Spéculoos roll


Vaig acabar l'any passat amb una recepta dolça i vull encetar aquest de la mateixa manera. Tot un any al davant, 365 dies per a gaudir a la cuina tot compartint amb els nostres i amb vosaltres allò que preparo. I la recepta d'avui la trec de la revista Cuina, exactament del primer número del 2018 que ens desitjava un bon any verd i també ens convidava a fer a casa els dolços de moda, els cinnamon roll o rotlles de canyella amb glacejat. Jo introdueixo una petita variació i els faig d'spéculoos.