Pastís de formatge blau i figues

Encara queden uns dies d'estiu i fa calor, però el meu entorn ja em diu que en pocs dies entrarem a la tardor. Continuarem patint aquest temps i el camp continuarà sec. Tots tenim ganes que canviï i, mentrestant, anirem consumint els fruits de finals de temporada: les figues i el moscatell (cobert amb xarxa verda pels ocells). I veient que falten dies per collir les magranes, que per sort, de moment aguanten i no s'han obert, sembla que l'autumne ja treu el nas.

Sopa freda de carabassó, tomàquet i ametlles tendres, 'Binu'

Una de les coses que més m'agrada és observar els cultius all llarg de l'any, veure com canvien, com neixen, creixen i, finalment, completen el seu cicle, I, si he de triar un arbre, l'ametller s'endú la palma. M'enamoren les seves flors quan apareixen, gairebé abans que arribi la primavera; la catifa de pètals que queda per terra quan el vent se'ls emporta; el lent progrés dels ametllons que un dia seran ametlles, i, finalment les fulles seques que anuncien que el cicle s'ha acabat i que l'arbre torna a reposar. Potser per això l'ametlla té per a mi alguna cosa més que un gust.

Nespres en almívar

La nespra japonesa és un fruit originari de l'Àsia oriental que es cultiva amb èxit als països de clima càlid o temperat. A casa nostra s'hi adapta perfectament i, quan arriba el moment, els arbres apareixen carregats de fruits daurats i saborosos.

Galetes de mantega i tarongina

    

A l'hort hi tenim una mica de tot: arbres fruiters, verdures i hortalisses (aviat arribaran els tomàquets), herbes remeieres, plantes silvestres comestibles i una gran varietal de flors. No hi falten ni les olors ni els colors i amb l'arribada de la primavera tot es veu especialment esplèndid.

Pavlova amb flors de glicina i fruits silvestres

Potser el títol més encertat per a aquesta recepta seria 'pavlova desconstruïda amb fruits i flors', tot i que, en realitat, el que m'agradaria destacar són les flors que la natura ens ofereix i que podem incorporar a la cuina de temporada.

Magdalenes amb crema de llimona

   

El llimoner de l'hort necessitava una bona poda i, tot i que la millor època per fer-ho, tal com diuen els entesos, és entre els mesos de juny i juliol, la vaig avançar fa un parell de setmanes després d'escoltar a la ràdio com s'havia de dur a terme. Estava carregat de llimones i això em feia patir: és un arbre que ens ha costat molt de fer créixer i ara cal cuidar-lo com es mereix.

Amanida de taronja amb bacallà, el meu 'remojón andaluz'

Queden poques taronges a l'arbre després d'un hivern en què, com sempre, ha estat ben generós. Abans que s'acabin, vull compartir una recepta que vaig veure fa unes setmanes al programa de televisió Aquí la Tierra, que m'agrada seguir pels reportatges tan interessants que ofereix.

Fusilli amb pesto trapanese

Acostumo a preparar pasta un cop per setmana. A casa ens agrada molt: macarrons, tallarines, espaguetis i tants altres formats. Gratinada al forn, sense gratinar, amb pesto, en amanides... com sigui. Una de les versions que més ens agrada a casa és amb pesto, i a l'estiu n'hi ha una varietat que ens fa viatjar amb el paladar: el pesto trapanese.

Puré d'albergínia i fesols blancs

Tinc la sort de poder viure el cicle vital del meu hort: les estacions passen deixant l'empremta de vida sobre la taula. Productes de temporada i de proximitat, en el meu cas metro zero per tenir-los a l'abast de la cuina. I de les coses que més m'agraden són de veure les flors com es van transformant en el fruit esperat. De totes les que tinc la de l'albergínia és de les més boniques. Aquí teniu l'última de la temporada que he tallat per poder guarnir el plat amb les seves fulles (que no menjarem), només per mostrar d'on ve l'hortalissa emprada avui per a la recepta. Un puré que queda com un hummus.

Pastís amb crema d'ametlles, figues, raïm i mango

Quan tinc enyorança del menjar del Brasil faig feijoada i compro per postres un alvocat, o una papaia o un mango. Una manera de transportar-me en el temps i reviure els gustos de la meva infantesa. Ja he explicat altres vegades que al pati de casa teníem aquests arbres fruiters més un llimoner i dos guaiabers, un que donava guaiabes roses i l'altre les feia blanques. I fa uns dies vaig veure per la Xarxa que una noia plantava un os de mango i li sortia un arbre. Per sorpresa meva, vaig fer el mateix i aquí teniu el que m'ha sortit.

Hamburgueses mini especiades i arrebossades

Això d'escriure un post setmanal és un exercici que necessita una preparació complexa, encara que no ho sembli. Si es vol fer bé hauràs de pensar què preparar, tenir els ingredients a mà, on fer la fotografia i preparar la composició. I és en aquest últim requisit que hi entren els plats i els colors que juguin una concordança estètica. Així estava quan no sabia quin color posaria i de sobte, en alçar la vista, vaig veure les figues de moro que tinc davant la finestra de la cuina que tenien un color ben bonic i eren com un tovalló antic que guardo a la prestatgeria del rebost.  

Bescuit de llimona amb llavors de roselles

M'agrada compartir l'origen dels ingredients que fem servir a les receptes. Alguna vegada m'han comentat que no sabien d'on venien. Per això he volgut posar les roselles seques, que ens regalen les seves llavors.  Així podeu veure les que utilitzo i que són del meu hort. En un gerro queden la mar d'elegants.

Galetes d'escacs

Un bon dia, mentre anava a pagar a la caixa d'Ikea, em vaig endur una agradable sorpresa (de les que no solen passar gaire sovint): em van regalar un llibre per fer galetes, titulat FIKA. Aquest llibre conté 30 delicioses receptes de rebosteria sueca per fer al forn, des de petites galetes fins a pastissos per aniversaris.

Un taller de cuina amb flors i plantes de primavera

A hores d'ara no cal que digui que m'agraden les flors i les plantes. No només per guarnir racons de casa, sinó també per donar color i gust a la cuina. Per això, quan vaig veure que al Museu Terra de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, s'organitzava el taller 'Cuinem amb flors i plantes de primavera', no m'ho vaig pensar dues vegades.

De l'hort al plat, un mar i muntanya de sipionets i pilotetes

Si observem la natura, veurem que cada arbre, cada vegetal o qualsevol fruit de l'hort té el seu propi verd, amb una infinitat de tonalitats i matisos. Aquí, per exemple, el verd de les faveres no té res a veure amb el de les pesoleres. I el de la menta i el del coriandre que he collit per guarnir tenen, com era d'esperar, el famós verd menta.

Amanida de carxofes amb taronja i llimona, 'salta kornea' magribí

Colors, aromes, gustos, textures. Només hi falta el sentit de l'oïda, però també hi és: els ocells que m'acompanyen mentre soc a l'hort. Ja els tenim tots. I ara caldrà tenir un quart d'hora per preparar una amanida on es concentra tota una experiència gustativa que ens farà viatjar, amb el pensament, a un altre lloc del món.  Ens transportem al Magrib, de la mà de la cuinera Mariona Quadrada i el seu llibre 'Amb gust del Magrib, Receptes del Marroc, Algèria i Tunísia'.

Espàrrecs amb mantega de sàlvia

Dies enrere, vàrem quedar amb uns amics de Bilbao, amb qui feia molt de temps que no ens vèiem. Vam decidir trobar-nos a mig camí, i Tudela ens va semblar el lloc perfecte. Ens hi vam aplegar sota una pluja que queia a cor què vols, d'aquelles que perfumen els records.

Gelea de roselles, unes flors precioses

Sortir al camp en aquesta època de l'any és un regal per a l'ànima. I més si, com enguany que ha plogut força, després d'anys de sequera: tot és verd i preciós. Tinc la sort de viure a prop de camps ben florits, i n'hi ha un que es torna vermell per la gran quantitat de roselles que hi creixen.

Collint farigola amb el Pep de Verol

El camp és ple de farigola florida. És un goig veure-la i collir-la, tot i que jo espero l'arribada de la primera lluna de primavera per guardar-la a la cuina tot l'any. És en aquest moment quan conserva millor les flors i les seves propietats. Fa uns dies, però, vaig tenir la sort de poder-ne collir amb el Pep de Verol.

Les galetes de violeta i ametlla de la Ginesta

     

El seu desig seria esdevenir autosuficient en plena natura, al costat de la seva parella i amb la Ginesta. I no és d'estranyar. Viu al Priorat i se sent afortunada de l'entorn que l'envolta. Diumenge em va dir que, possiblement, seria l'última setmana que encendria la cuina econòmica, perquè el temps començava a canviar. No vaig dubtar ni un moment a visitar-la per fer, per fi, les galetes que havíem acordat durant un dinar a la tardor. 

Ella és la Judit, la Judit del projecte Somaia, del post de l'agost del 2021.