Bunyols de coliflor morada amb amanida de poma

La vida sencera comença amb una llavor, tant els humans, com els animals, com els vegetals. Les llavors en són l'origen i com a tal les hem de tractar i cuidar. No hi ha res més gratificant que aquella diminuta partícula que has sembrat dona el seu fruit amb els dies, les setmanes, els mesos. Perquè sí, en qüestió de llavors la paciència és la clau.

Sípia a la bruta

Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 267, em va agradar que la Cristina Serret fos la convidada d'un vilanoví nascut sota una onada, tal com li explicava la seva mare. Em va cridar l'atenció que l'amfitrió tingués el cognom Nolla. I és que de Nolla's n'hi ha uns quants que es dediquen a la pesca. Segons ell, és un pescador retirat que ja no enyora el mar, però sí la cuina que es feia a bord de la barca. I jo en veure el plat sabia que el faria tal qual, tot i que és un dels que més ens agraden a casa.

Arròs verd

Que m'agraden les flors no cal que ho digui. La natura en general, tampoc. I soc molt feliç quan arriba la primavera i veig tot l'entorn verd i florit, encara que enguany es nota que la sequera fa que tot estigui diferent. Però hi ha la tanca del meu veí que no falla: les glicines arriben puntuals tot i que no estan tan ufanes com altres anys. I les seves peònies que m'alegren la vista -he de pujar al mur per a veure-les- i que el saltaria per a tallar-les totes (sabria que hauria sigut jo i no ho puc fer). 

Enoturisme: un dia a Poboleda, al Priorat

D'ençà que tinc el blog he anat coneixent persones amb els mateixos interessos i aficions, amb les quals vaig compartint trossos de vida. Una d'elles és la Núria, membre de La Safranòria, una associació per a la conservació de l'agrobiodiversitat del Priorat, un grup de voluntaris que treballen per a preservar el llegat del passat amb mirada de futur les varietats de cultius tradicionals de la comarca.