Els canelons de festa major de la Montserrat Fontané

El passat mes d'octubre i a La VI Nit del Gourmet Català, la cuinera Montserrat Fontané, mare dels germans Roca del Celler de Can Roca, va ser coronada amb el premi Gourmet Català de l'any 2021. Una dona que ha sabut educar el paladar dels fills, dels que no cal parlar-ne, perquè el mèrit és per a ella. Una dona que quan vaig veure el seu somriure al seu restaurant, abans d'entrar al dels seus fills, vaig intuir que la seva cuina havia de ser un resum de la seva vida. I tal com va destacar en Josep, en recollir el premi,  ... la mare representa una generació on hi havia penúria, una generació de pa negre. Però també representa un moment on hi havia més biodiversitat, que, actualment, estem perdent. És per això que, des del símbol de la nostra mare, reivindiquem la urgència, l'alerta i l'engrescament per salvaguardar llavors i receptes i per evitar més mals al planeta'... I aquí i amb aquestes paraules, la Ruth i jo us fem arribar l'últim post de l'any amb un homenatge a la Montserrat, tot agraint la companyia que ens heu fet durant el 2021 i esperant que el 2022 sigui millor per a tots.

Avellanetes, bombonets de tres textures

Podria ser ben bé una màquina del temps que ens portaria directament a la fàbrica de xocolata d'en Charlie i que en Roald Dahl des d'un raconet prengués nota per a una nova novel·la, quasi seixanta anys després. D'entrada sembla un orgue a punt de sonar, en canvi, el soroll que fa ho desmenteix i continua funcionant incansablement des de 1932, any que va ser creada pel reusenc Salvador Baldric. Estic parlant de 'La trencadora' d'avellanes.

Pasta fresca amb salsa tofonada (i París II)

I no, no us vull donar la tabarra amb París. Però en aquests moments tan convulsos que vivim respirar una mica d'aire fresc ens va bé i m'agrada compartir-ho al blog. Necessitava sortir i veure coses diferents, amb tota la precaució del món, tot i que fa més de dos anys que no vaig a Barcelona. Sortim pel nostre entorn, amb molta natura i pobles petits, però passar per museus i passejar per carrers mullats sempre resulta un bon carregament d'inspiració.

Un viatge amb experiències inspiradores a París

Després de dos anys de trepitjar només el nostre territori i del que hem gaudit molt, també teníem ganes de tornar a París. Ens agrada molt França, però a la ciutat de la llum ens escapem de tant en tant. Tot va ser rebre la revista Cuina del mes d'octubre on, a l'apartat 'per fer boca', presentaven com a novetat el restaurant efímer ADMO Les Ombres al Quai Branly de l'Albert Adrià i l'Alain Ducasse, i decidir-nos d'anar a tastar la seva cuina. 

Galeta salada amb salmó i peres al pebre negre

Sortir de bon matí a l'hort després d'una nit de pluja intensa de tardor és un dels més grans plaers del dia. L'aroma que desprèn la terra humida, junt amb la flaire que arriba de l'espígol que està florit com mai, de les poques roses que queden amb pètals i del gessamí, és d'una espectacularitat impressionant. Collir bledes, col i alguna albergínia que sobreviu, faran un dinar improvisat. Però on posarem l'atenció serà a les peres de la vella perera, que com cada any fa dues collites, una a principis d'estiu i l'altre ara a la tardor. 

Ensaginades senzilles, anem al Priorat

Perquè no és possible conèixer un territori sense haver tastat la seva gastronomia. Territori, paisatges, tradicions, llengua, gastronomia. Tot un conjunt que ens dona una visió del que és casa nostra. Que no cal que us digui de com en soc una enamorada. Perquè falta que el coneguem nosaltres i el mostrem a tots aquells que no l'han trepitjat mai. I un dels llocs al que s'hi ha d'anar és el Priorat.

Arròs Jollof, caipirinha de maracujà i el llibre 'Americanah'

M'agrada tancar la casa quan arriba la tardor. Després de tenir-la oberta per la calor, ve el moment de recollir-me dins i agafar un bon llibre o veure un bon film o posar una bona música que acompanyi. De totes maneres, la temperatura de dies enrere em va permetre anar al meu racó preferit (ara que no hi ha mosques ni mosquits) a llegir i regalar-me una caipirinha per a posar en ambient de la novel·la que tenia entre mans.

Tall rodó a foc lent i amb puré de patates i castanyes

I vas pujant per la carretera, estreta i quasi sense punts on parar, mirant el paisatge que en aquesta època és preciós i no et deixa indiferent. Colors i olors de tardor, amb el groc dels castanyers de fons. Així es puja cap a Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà. L'any passat hi vaig voler anar, però no hi havia castanyes. Tocava anar-hi enguany: la Festa de la Castanyada.

Herència Altés, arquitectura, paisatge i vins a la Terra Alta

Una visita ajornada molt de temps i que per fi s'ha materialitzat: al celler Herència Altés, a la Terra Alta. Amb la Núria n'havíem parlat moltes vegades, però sempre quedava per més endavant i per fi divendres va arribar el moment. 

Cremós i pa de pessic de garrofa

Tot és veure garrofes i pensar en el meu pare. Ja ho he explicat d'altres vegades: ell sempre ens deia que a la guerra, que el va agafar petit, el menjar era ben escàs i la seva xocolata eren les garrofes. Deu ser que ell era de la terra garrofera per excel·lència, Mont-roig del Camp, i alguna cosa deu tenir a veure. I com feia en Joan Miró que sempre duia una garrofa de Mont-roig al maletí i per a qui el garrofer tenia un cert sentit religiós, d'arrelament profund i interpretava aquest arbre com un signe de vitalitat perquè mai perd les fulles. 

La Safranòria

En tot el que es promociona el producte de temporada i proximitat moltes vegades hi ha una feina que no es veu. Parlem de sostenibilitat i desconeixem el treball de pagesos i persones que s'hi dediquen. Resulta molt fàcil anar al supermercat i agafar una bossa i triar els tomàquets que volem de la caixa, sense mirar d'on venen. Possiblement han fet quilòmetres i quilòmetres per arribar fins aquí. I que resulten tots iguals, perfectes. Avui us parlaré d'una associació de persones voluntàries que treballen per a recuperar, promocionar i produir les varietats hortícoles tradicionals de la comarca del Priorat: La Safranòria. I és que aquest dissabte passat varen organitzar una jornada de recollida i intercanvi de llavors per al seu banc.

Pastís de figues i fruits secs

La 'samambaia' és una planta que m'agrada molt. Les samambaies són les falgueres en portuguès i em porten al jardí de casa al Brasil, junt amb les 'costelles d'Adam' (monsteres) que tant li agradaven a la meva mare i que tant unes com les altres surten a les fotografies de la meva infantesa. I això m'ha quedat, necessito viure envoltada de verd, de samambaies.

Sopa de carabassa amb verdures de l'hort

Una de les coses que més m'agraden fer és donar un passeig per l'hort de bon matí. Ja s'han acabat les tomaques, les figues són en el seu embat final, les magranes -les poques que queden tancades- ornen l'hort amb el seu toc vermell, encara surt alguna maduixeta, els tarongers perfumen l'ambient amb les flors de les taronges que vindran, les cols es desperten amb les gotes de rosada a les puntes i els carabassons que s'acomiaden de la temporada. Ara toquen les carabasses.

Brownie de xocolata amb nous

I un cop més som a la tardor. Han arribat aquells dies que em ve de gust engegar el forn i preparar alguna cosa dolça, agafar aquell racó al jardí on encara toca el sol i un bon llibre, amb una manteta fina sobre les espatlles. Aprofito per a recomanar-vos el de la Jeanette Winterson, Per què ser feliç quan podries ser normal?, d'Edicions del Periscopi. La història d'un esperit lliure que es va refugiar en els llibres. Un llibre de memòries, autobiografia, una oda al poder guaridor de la literatura. Més que recomanable.

Un dia d'enoturisme al Priorat, Porrera

Quan la Ruth i jo tombem pel territori, pugem i baixem per carreteres, mirem els paisatges, no hi ha vegada que no ens emocionem. Sempre hi ha bellesa, sempre hi ha quelcom interessant. D'anada cap al lloc a visitar anem parlant i amb la música que ens agrada de fons. I quan tornem no parem de comparar les sensacions viscudes per cadascuna de nosaltres dues i com acostuma a passar coincidim en dir que som afortunades per viure en una terra tan diversa, tan bonica.

Llobarro en crosta de sal i farina i un vi de la URV

Que Tàrraco té un patrimoni arqueològic important és prou conegut i no cal que ho expliqui. Per alguna cosa va ser capital de la Hispània Citerior (26-25 aC) i posteriorment de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, té monuments magnífics. I es continuen fent excavacions on es poden trobar restes del seu passat i d'una d'elles en parlem avui: les del Mas dels Frares, a Constantí, a set quilòmetres de Tarragona per carretera.

Gelat de recuit de drap amb melmelada de mores

     

Tinc llibres de cuina a les lleixes de la llibreria que un cop llegits tornen al seu lloc i passa molt de temps abans que els torni a obrir. En canvi, hi ha d'altres que els vaig agafant de tant en tant i els obri per on els obri, llegeixo tres o quatre planes per recordar històries que m'han agradat. Un d'ells és 'El llibre del recuit. Vida i miracles d'un llevant de taula' d'en Jordi Bonet-Coll i editat per Edicions Sidillà.

Melmelada de saüc i poma

Fa dos anys la Mireia i jo vàrem compartir un post de com fer xarop de saüc amb les flors d'un saüquer que ella té al seu hort, on explicava la coincidència del llibre de la Tracy Chevalier que ella em va deixar i que parlava de la Mary Anning, una estudiosa de la paleontologia, a Criatures extraordinàries. Ara hi tornem a passejar però per agafar uns quants flocs del fruit madur i fer-ne melmelada. Tinc una amiga, la Carme, que sempre em diu que li fa gràcia de veure com lligo les receptes amb les historietes que explico i que és com si sentís a ma mare dient que qui no té feina el gat pentina...

A taula! Un sopar màgic a la Segarra

Sabeu que per podar o treure els fruits d'un saüquer (Sambucus nigra) cal demanar permís a l'arbre? I per quin motiu ho hem de fer? Doncs perquè dins l'arbre hi viuen fades que el protegeixen i tallar-lo és una bogeria. Aquesta història i d'altres les va explicar una remeiera que en sap molt.

Pètals de tomaca confitada amb bacallà fumat i alfàbrega

Tomaca, tomàquet, tomàtec, tomàtiga, tomata, tomàtic, tomacó i moltes més variacions locals que desconec i que formen part de la riquesa de la nostra llengua. De fet, el nom original ve del nàhuatl 'xitomatl', fruit amb melic. Com cada any, quan arriben ho fan tots al mateix temps, de manera abundant i que cal posar tota la imaginació possible per anar preparant-los sense cansar. Del llibre que he tret la manera de cuinar-los avui ja en vaig parlar a la recepta dels milfulls d'albergínia amb llagostins.

La bellesa dels estris, les fustes de la Neus

'El somni és una muntanya que el pensament ha d'escalar. No hi ha un somni sense pensament. Jugar és ensenyar idees.'

André Azoulay, polític magrebí d'origen sefardita.

Els tomàquets singulars de la Judit, projecte Somaia

Els ulls es fixen en un pont de pedra imponent amb un estat de conservació extraordinari. A Poboleda, el pont de la Soia d'origen medieval travessa un riu Siurana que agonitza. La pluja de primera hora ha regalat vitalitat a la vegetació frondosa de la muntanya mediterrània. Fileres de parets de pedra seca intactes i, a recer, petites parcel·les d'horta cultivades majoritàriament per 'padrins'. En alça la mirada, un paisatge reconeixible, però sempre corprenedor: costers vertiginosos de vinya vella inserits en el mosaic agrari i forestal de secà que és el Priorat. 'Visc feliçment com a pagesa i inicio un projecte íntim i arrelat, enfocat a l'horta singular de petita escala'. De la mateixa manera discreta i enamoradissa que ho escriu al web, Judit Sabater saluda i acull. Amb la mirada i el gest. 

Gelat de xocolata Creo amb crumble de poma i nabius, el post 700

Temps de gelats i relaxament. A veure qui serà capaç de dir que no a una llepolia tan fàcil de fer a casa y que no necessita geladora. Aquí teniu el preparat per a gelat de Xocolata CREO, un producte totalment natural i sense additius artificials, sense lactosa, sense fruits ses i apte per a celíacs. 

Tacos de cua de bou

'Si los tacos fuesen una religión, la taqueria seria la iglesia', diuen en un dels capítols de 'Las crónicas del taco' de Netflix. Podria dir que he fet tot un màster dels tacos mexicans. Jo només havia menjat els burritos i els tacos de carn, però després de veure'ls ja conec els de suadero, cochinita pibil, birria, cabrito, peix i altres. Són una representació gastronòmica internacional de la cuina mexicana. Cal dir que els no recomano aquests reportatges a vegans i vegetarians.

Trifle de nabius i mores

 

Hi ha un racó de casa pel que m'agrada passejar tot l'any. A la tardor té uns tons preciosos que perd a l'hivern, a la primavera agafa el rosat del tamarindo rosa i ara a l'estiu les moreres hi posen la nota dels seus fruits, que van sortint vermells fins a arribar al negre total quan maduren. I ara és passejar i anar menjant mores.

Gelat d'oli d'avellana verge ecològic

Tant esperar l'estiu i ja el tenim aquí amb el seu ardor més fort. Els gelats vindran de gust en tot moment i com que són fàcils de fer us porto un de ben saborós: d'oli d'avellana verge ecològic, tal com vaig prometre el dia dels pastissets que vaig fer amb el mateix oli. 

Crema d'albergínia i carabassó

Que el preu de la llum ha pujat no és cap novetat. A hores d'ara ja n'estem assabentats i de quina manera. Haurem d'empescar-nos totes les possibilitats de no pagar més del compte a la factura. Engegar el forn a qualsevol hora pot sortir caríssim. Preparar el dinar o el sopar dins de les hores de la tarifa més cara, si cuines amb electrodomèstics elèctrics, resultarà un luxe.

 

Pep Salvat, un fotògraf i la seva mirada

I avui ha arribat l'estiu. Ja el tenim aquí. I amb ell vindran dies de calor i els fruits que l'acompanyen.

 

...a les peres de juny, tan dolces i rosades, 

       més fines que la cera, d'amors saltironants

           les peres jovenetes penjant extasiades, 

                que caben, justes, dintre la boca dels infants...

escriu en Josep Carner a 'Els fruits saborosos' a Les peres jovenetes.

Anem al Delta de l'Ebre: arròs, llagostins i tonyina

Qualsevol color de cel és possible al Delta. Blaus i grisos al cel segons el dia, però el terra en aquesta època llueix verd. El verd dels arrossars acabats de cultivar i que aniran creixent durant l'estiu fins a finals d'estiu que arribarà el moment de la sega. Sigui quan sigui, el Delta és bonic tot l'any. Mereix una visita per a conèixer el seu  paisatge peculiar.

Un Pisco Sour a Valparaíso i les cases de Pablo Neruda

I va ser llegint 'L'anguila' de la Paula Bonet, el llibre que em va portar la Ruth fa uns dies, que em va venir la inspiració d'aquest post, d'un viatge de fa dotze anys. Tot just parla de l'artista Roser Bru Llop, una artista barcelonina exiliada a Xile des del final de la Guerra Civil i que ens va deixar el passat mes de maig. Era filla del diputat català Lluís Bru. La Paula, que la va conèixer personalment, explica que la pintora i gravadora va arribar a Valparaíso a bord del Winnipeg l'any 1939, el vaixell que va portar més de dos mil republicans espanyols des de França a Xile gràcies a Pablo Neruda i a Rodrigo Soriano.

Pastissets de cabell d'àngel fets amb oli d'avellana i avellanes

Quan vaig veure a Instagram que Gasull Olis de Reus havia fet un oli d'avellanes verge ecològic, vaig pensar que l'havia de tastar fos com fos i de seguida vaig posar-me en contacte amb ells. Com que havia visitat anteriorment la seva pàgina web de quan vaig preparar el confit d'ànec amb endívies a la taronja, sabia que tenien una casa modernista al centre de Reus, vaig quedar-me amb ganes de visitar-la. Perquè parlar de Reus és sinònim de parlar de Modernisme.

Farro tarragoní amb verdures de l'hort

I les temporades a l'hort passen ràpidament. Ja hem arribat al final de les faves i dels pèsols (tot i que d'aquests últims enguany no en vam plantar). Però fem un espetec abans que marxin fins a l'any vinent. Tal com ja vaig esmentar al post de la soupe au pistou, les Nacions Unides han declarat el 2021 l'Any Internacional de les Fruites i Verdures, on ens convida a consumir-ne més i menys carn. I en això estem, intentem tenir una bona varietat d'hortalisses. Seguim la roda de la vida al camp, amb proximitat i temporada.

Clafotís, coca, cireres i roses

I ja ha arribat el temps de les cireres. I de les roses. Jo espero amb ganes l'arribada tant dels fruits com de les flors. La primavera ens fa aquests regals per al paladar i per a la vista i l'olfacte. Anar al mercat i veure el color vermell que tant ens atrau resulta un plaer inigualable. I poder collir les roses del jardí de bon matí, sobretot després d'un dia de pluja, ja és una manera ben diferent de començar el dia. 

Tortilla rellena, empanadas, choripán i pizza fugazzeta, anem a Buenos Aires

 

Va coincidir que estava repassant el meu arxiu fotogràfic de la part de viatges, ho estava fent de l'Argentina i Xile, i a la nit vaig començar a veure la sèrie 'Street Food: Latinoamérica' (molt recomanable)  de Netflix que començava per Buenos Aires. Choripán, fugazzeta, tortilla rellena, empanadas. De sobte em va venir a la memòria, per més anys que hagin passat, tot aquell reguitzell d'olors, colors, sons i racons de la ciutat a la qual hi tornaria sense pensar-m'ho dues vegades.

Bonítol de Tarragona a la sal en escabetx i una amanida amb flors

Quan vaig veure el programa Cuines, on en Marc Ribas preparava un bonítol a la sal en escabetx, vaig pensar en el que havia comprat dies enrere i tenia al congelador. Amb això de la pandèmia m'agrada tenir el congelador amb reserves perquè mai se sap quan podem tornar a un confinament més dur (esperem que no), però per si de cas. Així que em vaig posar mans a la sal i som-hi.

Un dia a la cabanya de l'Eure del Natural Paddock Les Vinyes

En Carles i la Pepa necessitaven desconnectar i varen decidir passar uns dies en plena natura. Van anar a parar a la cabanya verda del Natural Paddock Les Vinyes, a Vilardida a l'Alt Camp. Són uns enamorats d'aquest entorn i venen tot sovint. I és normal que vinguin, l'Alt Camp té una molt bona oferta enoturística.

Crema de fonoll i musclos de Sant Carles de la Ràpita

Que consumir productes de proximitat és quasi quasi una obligació, no en tinc cap dubte. Resulta un acte d'amor per a tots els productors que ens envolten i que fan que no ens faltin els aliments més necessaris per al nostre dia a dia. Avui una crema de fonoll amb cloïsses i musclos de Sant Carles de la Ràpita.

'Leche asada' amb coca de llardons i codonyat

Que m'agraden les flors no és cap secret. I que tinc debilitat per les peònies, tampoc. Tinc un veí que té un arbre monumental de peònies i que són la meva enveja. Sempre em regala algunes. Hauria volgut fotografiar-les quan encara estaven tancades, però no va venir fins fa pocs dies. Ja van sortir fotografiades fa uns anys amb la Violeta, al post de 'Violeta, les mandonguilles i les peònies'. I ara tornen a ser aquí per a alegrar-nos la vista. Primavera: temps de flors i de peònies. 

Ki-Ki-Ri-Kick a Vich per pans de pessich, una mona

A casa hi ha un coc que triomfa de fa anys. El vaig fer per primera vegada quan va sortir a la revista Cuina, núm. 93 d'abril de 2009. En ella hi havia com a proposta del mes tot un reguitzell de pastissos flonjos i jo em vaig quedar amb el que comparteixo avui com una mona: l'autèntic pa de pessic de Vic.

Un pastís de llimona i l'estilisme de la Dolors

 

Amb la Dolors ens vam citar a l'estudi floral de la Diana. Havien de fer el taller 'Estilisme de taula', però per diverses circumstàncies, la situació actual ho posa difícil, es va haver de suspendre. Com que ja comptava que hi aniria, vam fer la sessió igualment. I jo que m'emociono quan veig bellesa a balquena, no sabia cap on mirar.

'Pizza morena, pizza con garbo', sobrassada, albergínia i mel

Quan es parla de sobrassada el pensament se'n va a Mallorca, d'on és tradicional, ja que està regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Però si en parlen de la bona, jo ho faig de les que elabora en Xesc Reina, un xarcuter català afincat a Mallorca fa molts anys, de renom internacional i que acaba de rebre el premi Gran Maestro di Lama de la Guida Salumi d'Italia, que reconeix les millors carns curades i els millors embotits.

Cabrit cuit a la papillota de col

El dia va començar gris i amb boira. La llum era ideal per sortir a fotografiar la natura. Vaig posar-me les botes de caminar, els auriculars amb la música que em venia de gust escoltar, vaig carregar la càmera i després del petó de bon dia a qui li havia de fer, em vaig dirigir a veure el camp de fruiters florits d'un veí del camí. El fang m'arribava fins als turmells, però quan fas allò que t'agrada no mires prim. De tornada a casa vaig veure unes dimorfoteques que havien sortit al costat d'un mur. Eren tan boniques que vaig decidir que serien les protagonistes del post que pensava fer.

Els espinac(h)s, per Natza Farré

  

 La meva iaia es deia Maria Dolors Espinach. Espinach era el segon cognom del meu pare. El nom complet del meu pare estava escrit a la porta de casa, que també era la consulta. El meu pare era pediatre i moltes criatures, quan llegien aquell cognom a la placa de l'entrada, es posaven a riure. A mi no em feia tanta gràcia. Potser pel costum d'haver-lo sentit i llegit tantes vegades. I perquè pensava que pitjor hauria estat dir-se Bleda de cognom.

De pícnic amb vi en llauna

Marie Tourell Søderberg és l'autora del llibre 'Hygge. La recepta de la felicitat'. El subtítol diu: 'Com gaudir més d'allò que ja tenim'. A les primeres pàgines escriu que el 'hygge' té moltes formes. Cadascú el presenta des de la seva perspectiva. Per a molts danesos, el hygge és una meta, una espècie de brúixola que ens condueix cap als petits moments que no es compren amb diners, descobrint la màgia de la normalitat. En un acte de confessió, després del pròleg enumera les 5 coses que per a ella són hygge, una de les quals és 'beure vi al jardí de la meva mare'. Les altres són 'quedar amb la germana i fer una volta pel parc, i parlar, riure i fer el pallasso com si tornéssim a ser petites', 'escoltar la pluja al terrat, amb una tassa de te i la meva parella al costat' i 'gaudir amb les amigues d'una tassa de cafè que es converteix en un sopar, i el sopar en una copa, perquè ningú no vol que s'acabi la vetllada'.

Menjar blanc i un homenatge a Joan Margarit

'Fer-se vell té un avantatge: l'únic que t'interessa és la veritat i la bellesa'. Unes paraules del nostre estimat poeta Joan Margarit. Ell ja no hi és, però els seus poemes i els seus pensaments quedaran per sempre entre nosaltres. 

Amanida amb avellanes, dorada al forn amb patates amb all i llimones a la sal

Ah, i un vi de taula. El títol era massa llarg i no hi cabia tot, però avui parem taula i ho fem bé. Falten les postres que vaig servir, però les posaré el pròxim dia. I aquest post és més que res per a compartir les llimones que he confitat en sal. Diuen que si tens llimones fes llimonada, però les he confitat per a usos diversos. De llimonada ja en faig tot sovint. Aquell dia vaig fer una orada que tenia congelada i tocava cuinar-la, més una amanida que ens agrada força. I unes patates que acostumo a tenir-ne per si de cas. Cuina senzilla i amb productes que tenim a mà, sense complicacions.

'The Wine Truck, wine in motion': un projecte interessant

La conec des de fa molts anys. Té el mateix somriure i dinamisme de sempre. I poc em podia imaginar que quan va venir a veure'm a casa a finals d'estiu i va portar un vi perquè el tastés (el que vaig maridar amb la pasta amb conill) em va dir que duia una cosa entre mans i que quan ho tingués ben lligat ja m'ho faria saber. Quan m'ho digué li vaig fer prometre que hauria de ser de les primeres a veure-ho. I dit i fet, ahir va passar per casa (sense haver començat l'activitat). Aquesta vegada acompanyada de la seva acabada d'estrenar 'wine truck'. El dia no va començar bé, ens va ploure tot el matí, però no per això vàrem deixar d'assistir a una estrena en petit comitè, a l'aire lliure i amb distància (l'oficial ja la farà saber). Vins de casa nostra: un blanc, un negre i un cava, 100% catalans que acompanyàrem de quatre coses que vaig preparar. I ara us deixo amb la reflexió de la Ruth, tal com acostumem a fer si de vins parlem. Avui la protagonista és la Sara.

Coc de poma i mel

Arriba el 3 de febrer i com cada any no puc deixar de pensar en la meva àvia Sisqueta que anava a beneir les pomes per Sant Blai. Era una dona gens religiosa, però les tradicions eren les tradicions. I jo que en això he sortit com ella que les segueixo de manera gastronòmica, li retré un homenatge amb un bescuit amb pomes, com les que ella portava en un cistell, i amb mel, ja que aquests ingredients són saludables i ens protegiran la gola tal com feia el patró del mal de coll.

Galetes fregides

De vegades hi ha persones que t'alegren el dia sense que ho sàpiguen. Un missatge, un correu, una trucada, qualsevol record que et vingui d'un altre et pot fer feliç. I així va ser com la meva amiga Pipa, que ja fa uns anys que viu a Sevilla, em va trucar no fa gaire per preguntar-me com portàvem la vida que ens ha tocat viure. Feia temps que no parlàvem i va ser una conversa molt enriquidora. De pas, em va dir que havia de posar al blog unes galetes maria al blog, però les havia de fer com la seva àvia: fregides! 

Soupe au pistou, una sopa francesa

 

Les Nacions Unides han declarat el 2021 l'Any Internacional de les Fruites i Verdures, on convida a consumir-ne més i menys carn. Encara que a casa mengem molta fruita i verdura, faré cas i en prepararé més per a celebrar-ho. I d'aquesta manera començo amb una sopa francesa que és un poti-poti on podem integrar totes aquelles hortalisses que tinguem al calaix del frigorífic i no porta carn. Ideal per a vegans i vegetarians. La primera vegada que la vaig menjar en un restaurant a la Provença francesa creia que el nom li venia pels pistons de pasta que hi havia, però no. El nom li ve del 'pistou' un pesto fet amb alfàbrega, alls i oli.