dilluns, 2 d’agost de 2021

Els tomàquets singulars de la Judit, projecte Somaia


Els ulls es fixen en un pont de pedra imponent amb un estat de conservació extraordinari. A Poboleda, el pont de la Soia d'origen medieval travessa un riu Siurana que agonitza. La pluja de primera hora ha regalat vitalitat a la vegetació frondosa de la muntanya mediterrània. Fileres de parets de pedra seca intactes i, a recer, petites parcel·les d'horta cultivades majoritàriament per 'padrins'. En alça la mirada, un paisatge reconeixible, però sempre corprenedor: costers vertiginosos de vinya vella inserits en el mosaic agrari i forestal de secà que és el Priorat. 'Visc feliçment com a pagesa i inicio un projecte íntim i arrelat, enfocat a l'horta singular de petita escala'. De la mateixa manera discreta i enamoradissa que ho escriu al web, Judit Sabater saluda i acull. Amb la mirada i el gest. 

dilluns, 26 de juliol de 2021

Gelat de xocolata Creo amb crumble de poma i nabius, el post 700


Temps de gelats i relaxament. A veure qui serà capaç de dir que no a una llepolia tan fàcil de fer a casa y que no necessita geladora. Aquí teniu el preparat per a gelat de Xocolata CREO, un producte totalment natural i sense additius artificials, sense lactosa, sense fruits ses i apte per a celíacs. 

dilluns, 19 de juliol de 2021

Tacos de cua de bou


'Si los tacos fuesen una religión, la taqueria seria la iglesia', diuen en un dels capítols de 'Las crónicas del taco' de Netflix. Podria dir que he fet tot un màster dels tacos mexicans. Jo només havia menjat els burritos i els tacos de carn, però després de veure'ls ja conec els de suadero, cochinita pibil, birria, cabrito, peix i altres. Són una representació gastronòmica internacional de la cuina mexicana. Cal dir que els no recomano aquests reportatges a vegans i vegetarians.

dilluns, 12 de juliol de 2021

Trifle de nabius i mores


 

Hi ha un racó de casa pel que m'agrada passejar tot l'any. A la tardor té uns tons preciosos que perd a l'hivern, a la primavera agafa el rosat del tamarindo rosa i ara a l'estiu les moreres hi posen la nota dels seus fruits, que van sortint vermells fins a arribar al negre total quan maduren. I ara és passejar i anar menjant mores.

dilluns, 5 de juliol de 2021

Gelat d'oli d'avellana verge ecològic


Tant esperar l'estiu i ja el tenim aquí amb el seu ardor més fort. Els gelats vindran de gust en tot moment i com que són fàcils de fer us porto un de ben saborós: d'oli d'avellana verge ecològic, tal com vaig prometre el dia dels pastissets que vaig fer amb el mateix oli. 

dilluns, 28 de juny de 2021

Crema d'albergínia i carabassó



Que el preu de la llum ha pujat no és cap novetat. A hores d'ara ja n'estem assabentats i de quina manera. Haurem d'empescar-nos totes les possibilitats de no pagar més del compte a la factura. Engegar el forn a qualsevol hora pot sortir caríssim. Preparar el dinar o el sopar dins de les hores de la tarifa més cara, si cuines amb electrodomèstics elèctrics, resultarà un luxe.
 

dilluns, 21 de juny de 2021

Pep Salvat, un fotògraf i la seva mirada



I avui ha arribat l'estiu. Ja el tenim aquí. I amb ell vindran dies de calor i els fruits que l'acompanyen.
 
...a les peres de juny, tan dolces i rosades, 
       més fines que la cera, d'amors saltironants
           les peres jovenetes penjant extasiades, 
                que caben, justes, dintre la boca dels infants...

escriu en Josep Carner a 'Els fruits saborosos' a Les peres jovenetes.

dilluns, 14 de juny de 2021

Anem al Delta de l'Ebre: arròs, llagostins i tonyina


Qualsevol color de cel és possible al Delta. Blaus i grisos al cel segons el dia, però el terra en aquesta època llueix verd. El verd dels arrossars acabats de cultivar i que aniran creixent durant l'estiu fins a finals d'estiu que arribarà el moment de la sega. Sigui quan sigui, el Delta és bonic tot l'any. Mereix una visita per a conèixer el seu  paisatge peculiar.

dilluns, 7 de juny de 2021

Un Pisco Sour a Valparaíso i les cases de Pablo Neruda


I va ser llegint 'L'anguila' de la Paula Bonet, el llibre que em va portar la Ruth fa uns dies, que em va venir la inspiració d'aquest post, d'un viatge de fa dotze anys. Tot just parla de l'artista Roser Bru Llop, una artista barcelonina exiliada a Xile des del final de la Guerra Civil i que ens va deixar el passat mes de maig. Era filla del diputat català Lluís Bru. La Paula, que la va conèixer personalment, explica que la pintora i gravadora va arribar a Valparaíso a bord del Winnipeg l'any 1939, el vaixell que va portar més de dos mil republicans espanyols des de França a Xile gràcies a Pablo Neruda i a Rodrigo Soriano.

dilluns, 31 de maig de 2021

Pastissets de cabell d'àngel fets amb oli d'avellana i avellanes


Quan vaig veure a Instagram que Gasull Olis de Reus havia fet un oli d'avellanes verge ecològic, vaig pensar que l'havia de tastar fos com fos i de seguida vaig posar-me en contacte amb ells. Com que havia visitat anteriorment la seva pàgina web de quan vaig preparar el confit d'ànec amb endívies a la taronja, sabia que tenien una casa modernista al centre de Reus, vaig quedar-me amb ganes de visitar-la. Perquè parlar de Reus és sinònim de parlar de Modernisme.

dilluns, 24 de maig de 2021

Farro tarragoní amb verdures de l'hort


I les temporades a l'hort passen ràpidament. Ja hem arribat al final de les faves i dels pèsols (tot i que d'aquests últims enguany no en vam plantar). Però fem un espetec abans que marxin fins a l'any vinent. Tal com ja vaig esmentar al post de la soupe au pistou, les Nacions Unides han declarat el 2021 l'Any Internacional de les Fruites i Verdures, on ens convida a consumir-ne més i menys carn. I en això estem, intentem tenir una bona varietat d'hortalisses. Seguim la roda de la vida al camp, amb proximitat i temporada.

dilluns, 17 de maig de 2021

Clafotís, coca, cireres i roses


I ja ha arribat el temps de les cireres. I de les roses. Jo espero amb ganes l'arribada tant dels fruits com de les flors. La primavera ens fa aquests regals per al paladar i per a la vista i l'olfacte. Anar al mercat i veure el color vermell que tant ens atrau resulta un plaer inigualable. I poder collir les roses del jardí de bon matí, sobretot després d'un dia de pluja, ja és una manera ben diferent de començar el dia. 

dimarts, 11 de maig de 2021

Tortilla rellena, empanadas, choripán i pizza fugazzeta, anem a Buenos Aires


 
Va coincidir que estava repassant el meu arxiu fotogràfic de la part de viatges, ho estava fent de l'Argentina i Xile, i a la nit vaig començar a veure la sèrie 'Street Food: Latinoamérica' (molt recomanable)  de Netflix que començava per Buenos Aires. Choripán, fugazzeta, tortilla rellena, empanadas. De sobte em va venir a la memòria, per més anys que hagin passat, tot aquell reguitzell d'olors, colors, sons i racons de la ciutat a la qual hi tornaria sense pensar-m'ho dues vegades.

dilluns, 3 de maig de 2021

Bonítol de Tarragona a la sal en escabetx i una amanida amb flors

Quan vaig veure el programa Cuines, on en Marc Ribas preparava un bonítol a la sal en escabetx, vaig pensar en el que havia comprat dies enrere i tenia al congelador. Amb això de la pandèmia m'agrada tenir el congelador amb reserves perquè mai se sap quan podem tornar a un confinament més dur (esperem que no), però per si de cas. Així que em vaig posar mans a la sal i som-hi.

dilluns, 26 d’abril de 2021

Un dia a la cabanya de l'Eure del Natural Paddock Les Vinyes


En Carles i la Pepa necessitaven desconnectar i varen decidir passar uns dies en plena natura. Van anar a parar a la cabanya verda del Natural Paddock Les Vinyes, a Vilardida a l'Alt Camp. Són uns enamorats d'aquest entorn i venen tot sovint. I és normal que vinguin, l'Alt Camp té una molt bona oferta enoturística.

dilluns, 19 d’abril de 2021

Crema de fonoll i musclos de Sant Carles de la Ràpita


Que consumir productes de proximitat és quasi quasi una obligació, no en tinc cap dubte. Resulta un acte d'amor per a tots els productors que ens envolten i que fan que no ens faltin els aliments més necessaris per al nostre dia a dia. Avui una crema de fonoll amb cloïsses i musclos de Sant Carles de la Ràpita.

dilluns, 12 d’abril de 2021

'Leche asada' amb coca de llardons i codonyat


Que m'agraden les flors no és cap secret. I que tinc debilitat per les peònies, tampoc. Tinc un veí que té un arbre monumental de peònies i que són la meva enveja. Sempre em regala algunes. Hauria volgut fotografiar-les quan encara estaven tancades, però no va venir fins fa pocs dies. Ja van sortir fotografiades fa uns anys amb la Violeta, al post de 'Violeta, les mandonguilles i les peònies'. I ara tornen a ser aquí per a alegrar-nos la vista. Primavera: temps de flors i de peònies. 

dilluns, 5 d’abril de 2021

Ki-Ki-Ri-Kick a Vich per pans de pessich, una mona

A casa hi ha un coc que triomfa de fa anys. El vaig fer per primera vegada quan va sortir a la revista Cuina, núm. 93 d'abril de 2009. En ella hi havia com a proposta del mes tot un reguitzell de pastissos flonjos i jo em vaig quedar amb el que comparteixo avui com una mona: l'autèntic pa de pessic de Vic.

dimarts, 30 de març de 2021

Un pastís de llimona i l'estilisme de la Dolors


 

Amb la Dolors ens vam citar a l'estudi floral de la Diana. Havien de fer el taller 'Estilisme de taula', però per diverses circumstàncies, la situació actual ho posa difícil, es va haver de suspendre. Com que ja comptava que hi aniria, vam fer la sessió igualment. I jo que m'emociono quan veig bellesa a balquena, no sabia cap on mirar.

dilluns, 22 de març de 2021

'Pizza morena, pizza con garbo', sobrassada, albergínia i mel


Quan es parla de sobrassada el pensament se'n va a Mallorca, d'on és tradicional, ja que està regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Però si en parlen de la bona, jo ho faig de les que elabora en Xesc Reina, un xarcuter català afincat a Mallorca fa molts anys, de renom internacional i que acaba de rebre el premi Gran Maestro di Lama de la Guida Salumi d'Italia, que reconeix les millors carns curades i els millors embotits.

dilluns, 15 de març de 2021

Cabrit cuit a la papillota de col

El dia va començar gris i amb boira. La llum era ideal per sortir a fotografiar la natura. Vaig posar-me les botes de caminar, els auriculars amb la música que em venia de gust escoltar, vaig carregar la càmera i després del petó de bon dia a qui li havia de fer, em vaig dirigir a veure el camp de fruiters florits d'un veí del camí. El fang m'arribava fins als turmells, però quan fas allò que t'agrada no mires prim. De tornada a casa vaig veure unes dimorfoteques que havien sortit al costat d'un mur. Eren tan boniques que vaig decidir que serien les protagonistes del post que pensava fer.

dilluns, 8 de març de 2021

Els espinac(h)s, per Natza Farré

  

 La meva iaia es deia Maria Dolors Espinach. Espinach era el segon cognom del meu pare. El nom complet del meu pare estava escrit a la porta de casa, que també era la consulta. El meu pare era pediatre i moltes criatures, quan llegien aquell cognom a la placa de l'entrada, es posaven a riure. A mi no em feia tanta gràcia. Potser pel costum d'haver-lo sentit i llegit tantes vegades. I perquè pensava que pitjor hauria estat dir-se Bleda de cognom.

dilluns, 1 de març de 2021

De pícnic amb vi en llauna

Marie Tourell Søderberg és l'autora del llibre 'Hygge. La recepta de la felicitat'. El subtítol diu: 'Com gaudir més d'allò que ja tenim'. A les primeres pàgines escriu que el 'hygge' té moltes formes. Cadascú el presenta des de la seva perspectiva. Per a molts danesos, el hygge és una meta, una espècie de brúixola que ens condueix cap als petits moments que no es compren amb diners, descobrint la màgia de la normalitat. En un acte de confessió, després del pròleg enumera les 5 coses que per a ella són hygge, una de les quals és 'beure vi al jardí de la meva mare'. Les altres són 'quedar amb la germana i fer una volta pel parc, i parlar, riure i fer el pallasso com si tornéssim a ser petites', 'escoltar la pluja al terrat, amb una tassa de te i la meva parella al costat' i 'gaudir amb les amigues d'una tassa de cafè que es converteix en un sopar, i el sopar en una copa, perquè ningú no vol que s'acabi la vetllada'.

dilluns, 22 de febrer de 2021

Menjar blanc i un homenatge a Joan Margarit


'Fer-se vell té un avantatge: l'únic que t'interessa és la veritat i la bellesa'. Unes paraules del nostre estimat poeta Joan Margarit. Ell ja no hi és, però els seus poemes i els seus pensaments quedaran per sempre entre nosaltres. 

dilluns, 15 de febrer de 2021

Amanida amb avellanes, dorada al forn amb patates amb all i llimones a la sal


Ah, i un vi de taula. El títol era massa llarg i no hi cabia tot, però avui parem taula i ho fem bé. Falten les postres que vaig servir, però les posaré el pròxim dia. I aquest post és més que res per a compartir les llimones que he confitat en sal. Diuen que si tens llimones fes llimonada, però les he confitat per a usos diversos. De llimonada ja en faig tot sovint. Aquell dia vaig fer una orada que tenia congelada i tocava cuinar-la, més una amanida que ens agrada força. I unes patates que acostumo a tenir-ne per si de cas. Cuina senzilla i amb productes que tenim a mà, sense complicacions.

dimarts, 9 de febrer de 2021

'The Wine Truck, wine in motion': un projecte interessant


La conec des de fa molts anys. Té el mateix somriure i dinamisme de sempre. I poc em podia imaginar que quan va venir a veure'm a casa a finals d'estiu i va portar un vi perquè el tastés (el que vaig maridar amb la pasta amb conill) em va dir que duia una cosa entre mans i que quan ho tingués ben lligat ja m'ho faria saber. Quan m'ho digué li vaig fer prometre que hauria de ser de les primeres a veure-ho. I dit i fet, ahir va passar per casa (sense haver començat l'activitat). Aquesta vegada acompanyada de la seva acabada d'estrenar 'wine truck'. El dia no va començar bé, ens va ploure tot el matí, però no per això vàrem deixar d'assistir a una estrena en petit comitè, a l'aire lliure i amb distància (l'oficial ja la farà saber). Vins de casa nostra: un blanc, un negre i un cava, 100% catalans que acompanyàrem de quatre coses que vaig preparar. I ara us deixo amb la reflexió de la Ruth, tal com acostumem a fer si de vins parlem. Avui la protagonista és la Sara.

dilluns, 1 de febrer de 2021

Coc de poma i mel

Arriba el 3 de febrer i com cada any no puc deixar de pensar en la meva àvia Sisqueta que anava a beneir les pomes per Sant Blai. Era una dona gens religiosa, però les tradicions eren les tradicions. I jo que en això he sortit com ella que les segueixo de manera gastronòmica, li retré un homenatge amb un bescuit amb pomes, com les que ella portava en un cistell, i amb mel, ja que aquests ingredients són saludables i ens protegiran la gola tal com feia el patró del mal de coll.

dilluns, 25 de gener de 2021

Galetes fregides


De vegades hi ha persones que t'alegren el dia sense que ho sàpiguen. Un missatge, un correu, una trucada, qualsevol record que et vingui d'un altre et pot fer feliç. I així va ser com la meva amiga Pipa, que ja fa uns anys que viu a Sevilla, em va trucar no fa gaire per preguntar-me com portàvem la vida que ens ha tocat viure. Feia temps que no parlàvem i va ser una conversa molt enriquidora. De pas, em va dir que havia de posar al blog unes galetes maria al blog, però les havia de fer com la seva àvia: fregides! 

dilluns, 18 de gener de 2021

Soupe au pistou, una sopa francesa

 

Les Nacions Unides han declarat el 2021 l'Any Internacional de les Fruites i Verdures, on convida a consumir-ne més i menys carn. Encara que a casa mengem molta fruita i verdura, faré cas i en prepararé més per a celebrar-ho. I d'aquesta manera començo amb una sopa francesa que és un poti-poti on podem integrar totes aquelles hortalisses que tinguem al calaix del frigorífic i no porta carn. Ideal per a vegans i vegetarians. La primera vegada que la vaig menjar en un restaurant a la Provença francesa creia que el nom li venia pels pistons de pasta que hi havia, però no. El nom li ve del 'pistou' un pesto fet amb alfàbrega, alls i oli.

dimecres, 13 de gener de 2021

Cassoleta de calçot i bacallà

De la terra al cel,

Matí fred de principis de gener. El sol no arriba a escalfar, però acaricia la pell que estrena un 2021 tan incert com l'any que s'acaba. Les il·lusions continuen tocades però els pagesos, que sempre viuen amb l'ai al cor, sembla que ho tinguin més coll avall. La pandèmia ja va trastocar els últims mesos de l'última temporada i, aquest 2021, va pel camí. És 2 de gener i el president de la IGP Calçot de Valls, Francesc Amill, ens rep amb generositat en una finca de mitja hectàrea on s'endevinen algunes motes ja collides. Un paratge a recer de les mirades, protegit per una filera d'oliveres d'arbequina, com tants altres n'hi ha a les 4 comarques tarragonines que formen part de la IGP Calçot de Valls. El cultiu de calçot és un mantell verd amb sòls on abunda calç, que dona més dolçor a la ceba tendra. Enguany se'n colliran 16 milions de quilos que són majoritàriament de producció integrada. Si les mesures per la Covid-19 es mantenen, de calçotades n'hi haurà menys i més reduïdes. El sector haurà de buscar la manera per reinventar-se per vendre el calçot cuit, com al març i a l'abril de l'any passat. Sortejar la presència de talps a les finques, buscar alternatives per als calçots de mida petita que no admet la IGP, apostar per la recerca millorant la llavor de la ceba amb la finalitat de tenir-ne una de pròpia per al conjunt de la IGP, aprofundir en la cuina del calçot més enllà de les calçotades... Els reptes i les inquietuds bateguen entre els productors en un any que novament es presenta estrany. Potser l'enyorança de trobar-nos amb amics i estimats celebrant la temporada del calçot, ens farà ser-ne millors ambaixadors. 'És més que un producte, és embrutar-se les mans... És un fet cultural d'arrel catalana que contribueix a l'associació de persones', diu Amill. O com deia el cineasta Bigas Luna: 'El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m'han fascinat. Surten del terra i em fan mirar al cel'.

                               Ruth Troyano, Periodista i comunicadora, Màster en Gestió Enoturística

dijous, 7 de gener de 2021

Galette des Reines

El dia de Reis va començar força fred. Una gebrada impressionant cobria l'hort. Les fulles de les carxoferes semblaven de paper: cruixien quan les tocava. Les herbes lluïen un mantell de brillants i tot era pura poesia. Els moixonets anaven d'un lloc a l'altre, i em fa pena que no hagin descobert l'escaiola que els deixo de menjar en racons ben visibles. I de sobte em ve al cap una frase de Gustave Flaubert ...la poesia és una planta lliure: creix allà on no se sembra... i és que tot era un bell poema.