Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 23 d’agost del 2021

A taula! Un sopar màgic a la Segarra


Sabeu que per podar o treure els fruits d'un saüquer (Sambucus nigra) cal demanar permís a l'arbre? I per quin motiu ho hem de fer? Doncs perquè dins l'arbre hi viuen fades que el protegeixen i tallar-lo és una bogeria. Aquesta història i d'altres les va explicar una remeiera que en sap molt.

I què dir quan compten amb tu per participar en una taula on hi haurà dones més que interessants i que t'explicaran les seves vivències. Una remeiera local, una artista escocesa establerta a la Segarra i una professora d'art a la Universitat de Barcelona experta en l'obra de la Josefa Tolrà, entre elles. Una combinació explosiva que van fer que la nit resultés màgica en una taula deliciosa decorada de manera exquisida per la Blanca, amb l'ajut d'en Bernat. M'agrada molt compartir moments amb aquesta gent jove que fan feina amb il·lusió per a donar conèixer el territori tot consumint productes locals i de temporada. Us poso aquí l'enllaç de la Ruth Troyano per a Cupatges i que em va precedir al segon A taula! i on defineix molt bé el tarannà de l'objectiu d'aquestes trobades. Un article molt interessant i com bé diu ... hi ha plaers que valen molt més del que costen... La Blanca ens en fa cinc cèntims: 

És un projecte orgànic, que evoluciona i es transforma a cada edició (com jo), però l'essència sempre és la mateixa: unir persones de la Segarra i de fora perquè convisquin al voltant d'una taula i es coneguin, s'estimulin i gaudeixin d'un paisatge meravellós. Nodrir-nos del coneixement de cadascú alhora que tastem productes de prop, que és una altra manera de conèixer un paisatge. Una altra motivació forta és dur a terme un projecte meu i poder explorar la meva creativitat sense limitacions! Alhora que comparteixo aquesta bellesa amb qui seu a taula.

La idea és ajustar-ho al format de 10 persones, perquè em permet una conversació conjunta, petit comitè i format tertúlia i anar proposant temàtiques i persones que crec que poden tindre ponts en comú i enriquir-se mútuament. Amb l'arribada del fred segurament haurem de buscar la manera, però vist la infinitat de possibilitats que presenta tant el territori com el patrimoni no dubto que seguiré reunint a gent a la Segarra.

La trobada d'ahir (divendres passat) 'Al natural' volia honrar la saviesa ancestral de les remeieres, la relació entre dones i plantes, posar focus en la gran varietat floral de la Segarra, fullejar el gran receptari per veure la immensitat de remeis, usos i medicines que es poden fer amb plantes que tenim a casa... i com us deia a la invitació: la natura és saviesa i cadascú és canal a la seva manera.

                                                        Blanca Muntadas Jaumandreu, de bmj creatives projects

La tarda prometia. Encara hi havia la llum càlida del sol que començava a baixar i es preparava per a oferir-nos una meravellosa posta que seria el preludi del que havia de ser la nit. S'acomiadava a poc a poc a l'horitzó. Badàvem i encara no sabíem què ens esperava. La taula lluïa guarnida amb saüc, rosa canina, romaní, sàlvia i fonoll. Els productes/ors eren de Lleida, no tots de la Segarra, però sí de proximitat. Hi havia un vi macerat amb herbes medicinals i un rosat trepat de Casa Pardet de Verdú, cava de saüc fet la Tresa Besora, verdures de l'hort El molí del Vidal, formatges de l'Aubagueta i Formatges Camps, melmelades de Conserves Cal Pou d'Hostafrancs, pa d'espelta del Forn pa d'abans, truites, panades, humus d'albergínia, crackers i pesto de la Sara Marques Cuina. Per acabar uns pastissets fets amb melmelada de saüc, flor de sàlvia i menta, fets amb molt d'amor per la Tresa Besora, la remeiera. No cal dir que vàrem gaudir moltíssim en una nit de quasi lluna plena, on ens rondava i vigilava una guineu. Un regal per als sentits que va acabar tard, amb molta fresca i alguna manta que ens reconfortava les cames. Vàrem marxar amb molta informació interessant.

Vaig dormir a Cal Jaumandreu a Florejacs, una casa de la família de la Blanca. Tot amb molt d'encant. Era quasi una obligació llevar-me aviat, després un esmorzar tranquil mentre contemplava el paisatge al camp que m'oferia la terrassa, perquè volia fer un tomb pel poble. Silenci i tranquil·litat. Més tard, la Blanca ens va convidar a visitar el Castell de Florejacs, també de la seva família i amb una història molt interessant, com ara la de la Dama de les Flors. Cal dir que la Segarra és terra de castells i té un gran nombre de fortificacions que s'hi aixequen. Una comarca amb un paisatge magnífic i amb molta història. Així que cal aprofitar i conèixer el nostre territori que té també una molt bona oferta gastronòmica. 

I vaig marxar de Florejacs amb una motxilla plena d'emocions i energia, com si es tractés d'una bateria, i que sé que em durarà dies. Una pau que només era interrompuda per l'estrès que em provocaven els cotxes andorrans que baixaven i pujaven per la carretera a tota castanya. Vaig engegar la ràdio que m'acompanyaria durant el trajecte i sonava Vivaldi.  Ja tenia  la banda sonora del post: una bona versió per a piano del Concerto for Strings in G Minor, RV 156.


Vivaldi Variation, (Arr. for Piano from Concerto for Strings in G Minor, RV 156), Antonio Vivaldi & Florian Christl

 

2 comentaris:

  1. Gràcies per aquest recull de sensacions, per compartir el teu punt de vista amb tant amor i sobre tot, per seure – A taula! fins aviat Nani!

    Blanca Muntadas
    bmj Creative Projects

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, m'he deixat d'explicar que només sortir de Florejacs hi havia 'oriols' que creuaven davant del cotxe. Que bonics! Va ser una estada rodona. Moltes gràcies per la vostra acollida. I sí, ens tornarem a veure aviat.
      ❤️

      Elimina