Doce de batata-doce, la tardor a taula

 

Que la tardor ens porta poesia i bellesa, no hi ha cap dubte. Els seus colors són inspiradors i ens conviden a apreciar-la en plena natura. Una natura que és preciosa tot l'any i que ara més que mai cal preservar, estimar i cuidar. I quan arriba aquesta estació no puc oblidar de com li agradaven a la meva mare els seus fruits. Un d'ells, el moniato.

Escudella catxaruda, sopa de pobre

He de dir que durant el confinament total que vàrem fer vaig aprofitar el temps. Entre les coses que més em van venir de gust va ser repassar llibres de cuina i llegir sobre l'origen i història de receptes de casa nostra i d'altres indrets. Mirant el Corpus del Patrimoni Culinari Català vaig trobar l'escudella catxaruda o catxaruta, també coneguda com a sopa de pobre, arrebaixinai o rebaixinat.

El caquier, els caquis

M'hauria agradat escriure el títol com 'els kakis', el nom de la fruita que procedeix etimològicament del japonès, però he pensat que era massa agosarat i perquè no m'agrada escriure amb la 'k', tot i que gràficament trobo que és una lletra molt bonica. 

Cuinar, compartir, cuidar

Vàrem quedar per a acomiadar-nos de l'estiu que s'acabava i donar la benvinguda a la tardor. El dia es presentava gris, amb els colors i la temperatura de l'estació que arribaria a l'endemà. El dinar amb una expectativa d'allò més bé: cadascuna de nosaltres portaria una cosa. La taula, la meva gran taula de fusta índia i que donava per a estar ben separats els quatre, seria parada amb unes estovalles mexicanes molt acolorides i així arrodoniríem el tema de conversa del que sempre acabem parlant, els viatges.