Salsa de cireres per a carns

     ... Beu de la lluminositat de Frida Kahlo. Des de la seva festa de colors a l'actitud de superació vital. 'Soc la persona que vull millorar'. Va dir l'artista mexicana. Ella floreix a diari a partir d'aquest mantra. Cuida i ho fa cuinant, sincera i honesta. Des de la discreció i la llibertat... 

Avui un post dedicat a la Mia i al seu vi ancestral.

Musclos amb tomàquet, herbes i un toc picant

Si teniu poques ganes de cuinar, però voleu sorprendre amb un aperitiu fresc, saborós i un toc picant, aquests musclos són la solució. Sense complicacions, només necessitarem uns quants ingredients de qualitat i el temps necessari per preparar-lo. Si el picant no us agrada podeu ometre els bitxos i gaudireu igualment del plat.

Ceba escabetxada amb verat i paté d'olives

Tinc una amiga a la qual li agraden molt els escabetxos, però que no en fa perquè ha de gastar molt d'oli d'oliva i ara que més car li dol, tot i que sap que després el podria reaprofitar. Per aquest motiu quan vaig veure una recepta del cuiner Andoni Luis Aduriz del restaurant Mugaritz, d'Errenteria al País Basc, que estava feta amb oli de gira-sol vaig creure que l'havia de fer per veure el què.

Clafotís de figues bullides amb vi negre

Temps de figues i anem fent. La qüestió és que quan venen ho fan totes de cop i en quinze dies no pares de preparar el que sigui. De clafotís amb figues ja en vaig compartir un l'any passat: Clafotís amb figa de coll de negra. Enguany el torno a preparar, però amb alguns canvis i matisos (he canviat la farina d'ametlla per la d'avellana), de manera com m'agrada d'anar fent i millorant. 

Risotto de calçots amb llangostins

Què fer amb els calçots que sobren d'una calçotada? Els podem posar en una amanida, fer una crema o moltes més coses que podeu trobar a l'etiqueta CALÇOTS. Alguna de les receptes són força interessants. Mireu-les. Però avui porto un risotto que farà les delícies dels que comparteixin.

Calamars farcits

El Tió, com sempre, ha tornat a ser generós amb mi. Enguany m'ha portat llibres de cuina força interessants i entre ells un de cuina catalana que resulta ser un bon resum de la nostra gastronomia. A més a més, les receptes van amb un maridatge d'allò més adequat.

Compota de figues servida amb mató

I sí, ara ja puc dir que s'han acabat les figues per enguany. En queden tres a l'arbre i aniran en qualsevol amanida d'aquesta setmana. Avui compartiré una recepta que m'agrada fer i que resulta una bona exquisidesa per acompanyar formatges, gelats, iogurts, cocs o com avui, un mató. Una recepta que vaig treure d'un llibre de cuina que és una joia, tant per la seva autora com per l'il·lustrador.

Clafotís de figa coll de dama negra

Diuen els Figa Flawas que no s'acabi l'estiu, però la figuera em mostra que s'està acabant. Fulles seques a terra i tot que encara en té de verdes i figues que van madurant, l'estiu se'n va. I amb ell aquesta calor insuportable que sembla que no ha de marxar del tot almenys es pot dormir millor.

Bacallà amb salsa de tomàquet

Què pot sortir malament si tens tomàquets madurats al sol, un bacallà que acabes de dessalar i un bon vi que l'acompanyarà? Doncs res, un àpat al qual no hi pot faltar pa per a sucar i deixar el plat ben net. Ah, i una bona companyia. 

Carn rostida amb vi negre i amb puré de patata amb all

Començar el dia passejant per l'hort és un gran plaer. Aquests dies de fred tot està gebrat i així i tot resulta magnífic prendre cafè mentre miro les flors que hi tinc i que després agafaré per a cuinar quelcom. La pesolera està ufanosa i ja tinc ganes de cuinar els pèsols que aviat arribaran a balquena. I el romaní que està florit tot l'any i que m'obsequia amb unes meravelloses branques que perfumaran la carn que prepararé.

Rap al forn amb avellanes

De les que coses que més m'agraden d'anar a comprar al mercat, és fer-ho amb la ment oberta i mirar els productes de temporada, pensar què puc fer i en arribar a casa posar-m'hi. Sempre acabo comprant alguna cosa que no comptava i llavors ve el moment de pensar.

Pollastre amb ceps i carabassa

Portar la tardor a taula i gaudir del temps de bolets. En aquest cas, dels ceps. I que acompanyaré amb carabassa de l'hort. Els prepararé amb una recepta que els francesos diuen 'blanquette', un guisat que es cou a foc lent i que se serveix amb una salsa avellutada feta amb nata i ou. Es pot fer amb vedella o també amb pollastre. És una de les receptes més populars de França. 

Dues receptes de tonyina, una amb ceba i l'altra amb tomàquet

Quan vaig a la meva peixateria no puc estar-me de comprar tonyina fresca. Fa uns dies tenien la paradeta de sempre molt ben posada i en vaig agafar. I les receptes que vaig emprar per cuinar-la, perquè acabo preparant-la sempre de la mateixa manera amb salsa de soja i volia canviar, les vaig treure del llibre de Balfegó, que en porta unes quantes de ben bones. Vaig triar dues de les més senzilles i que han sortit delicioses.

Gall del Penedès a la malvasia

Desconec si algú dels que em llegiu us plantegeu d'on venen els productes que consumim, si són de qualitat i de la terra, de proximitat i de temporada. Jo sí. La veritat és que prefereixo menys quantitat i més qualitat, perquè tot això es revertirà en la nostra salut. Avui un gall del Penedès a la malvasia que els francesos en dirien 'un coq au vin', però un 'vin' nostre.

Romesco de sèpia i patates

Mai m'havia passat que en veure el color d'un vi aquest m'inspirés quin plat podria preparar. El Blanc de Vins Petxina, de color més aviat salmó, em va fer pensar en un romesco de sèpia i patates. Tenia els ingredients necessaris, així que no m'ho vaig pensar dues vegades.

Peres al vi blanc

I el camp té això: quan arriba el temps d'un fruit o d'una verdura ve tot a l'hora. En menges, en prepares de mil maneres, en regales i amb tot tens el frigorífic ple. Ara mateix les peres són les protagonistes i estic de sort: ja han caigut totes de l'arbre, però déu-n'hi-do les que queden al calaix. Així que avui les farem al vi, però blanc.

Panacota perfumada amb xuclamel i peres de l'hort al vi

Ara el jardí és ple de flors. Deixen anar el seu perfum i animen i alegren l'ambient amb els seus colors. De totes les que tinc predominen la mare-selva també coneguda com a xuclamel, lligabosc, dolçamel. I quan trec el gos fa que l'últim passeig del dia sigui un plaer per als sentis: a la nit és quan més s'intensifica la seva flaire i dona gusta passejar.

Sarsuela

A la meva família, sobretot els meus pares, quan s'havia de celebrar alguna cosa sempre es deia... anirem a fer una sarsuela a Cambrils! Mai sonava allò d'una mariscada o una graellada. Per això, quan vaig obrir el llibre de la Maria Nicolau em va emocionar que la primera recepta de la qual en parlava fos la sarsuela.

Pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes

Quan vaig tenir a mans el nou llibre de la Mariona Quadrada, Essències, Cuina i sentiments a taula d'Edicions Sidillà, em vam venir les olors de molts plats que no han faltat mai a la cuina de casa nostra, però que en aquest cas porten, a més a més, les vivències de la infantesa de l'autora que la duen a reviure-les il·lustrades d'una manera excel·lent per la seva amiga Adela Blasi. I com diu l'escriptora Rosa Pagès, autora del pròleg, ... Perquè aquest espai habitat pels records, construït amb les hores passades al taulell de la cuina, tallant, fregint, plomant, remenant, embolicant i rostint, l'han fet sempre les dones amb les seves mans, per bé que els homes que han volgut hi han trobat també un lloc... I sí, resulta un espai habitat  i ple de sentiments que ens transporten a altres temps.

Tall rodó a foc lent i amb puré de patates i castanyes

I vas pujant per la carretera, estreta i quasi sense punts on parar, mirant el paisatge que en aquesta època és preciós i no et deixa indiferent. Colors i olors de tardor, amb el groc dels castanyers de fons. Així es puja cap a Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà. L'any passat hi vaig voler anar, però no hi havia castanyes. Tocava anar-hi enguany: la Festa de la Castanyada.