... Beu de la lluminositat de Frida Kahlo. Des de la seva festa de colors a l'actitud de superació vital. 'Soc la persona que vull millorar'. Va dir l'artista mexicana. Ella floreix a diari a partir d'aquest mantra. Cuida i ho fa cuinant, sincera i honesta. Des de la discreció i la llibertat...
I per parlar de la Mia cal que posi colors, molts colors i ho faré afegint trossos del text escrit per l'estimada Ruth Troyano. Els reconeixereu en cursiva i inspirats en un post que vàrem fer el febrer del 2019, tot presentant un escabetx al seu restaurant La Cooperativa.
... Serveix textures, coratge, conviccions i molt pocs convencionalismes. Ulls clars i nets i els cabells rebels i polítics. Es musa. Irradia força i energia i la transmet en cada plat. El cor i les mans pensen i condimenten...
Com que és temps de cireres l'etiqueta, dissenyada per en Gerard Joan, em porta a fer una salsa per acompanyar carns que resulta deliciosa i per fotografiar-la hi poso colors, molts colors com l'entorn on viu la Mia, tant a casa seva com al restaurant.
Em vaig alegrar quan, des del celler Vall Llach, l'Albert i la Isa em van dir que li dedicarien un vi com abans ja ho havien fet amb la Joaquina, la Matilde i la Catalina, dones que han afegit valor al Priorat i a les seves vinyes. La Mia ho ha fet amb el seu restaurant,
... Sent admiració per un paisatge adust i bell. El seu: Costers esforçats. Vertiginosos i tel·lúrics...
Va tornar a Porrera després d'anys d'absència i allí va començar primer en un lloc senzill, després al restaurant que té ara,
... Cebetes, farigola fresca, caldo, vi ranci, vinagre, vermut, oli d'oliva, llengua, capipota, lletons, conills, guatlles. Temps, paciència, fermesa i memòria. Hores enamorant-se dels aliments i de la vida...
Així és la seva cuina.
I de la meva surt aquesta salsa en ple temps de cireres.
Necessitarem,
per a la salsa,
- 4 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
- 150 g de ceba tallada finament
- 2 cullerades soperes rases de sucre morè integral de canya
- 300 g de cireres sense pinyol
- 100 ml de vi negre
- 100 ml d'aigua
- 2 cullerades (postres) de caldo concentrat de carn (Bovril)
- sal i pebre
- 40 g de mantega
per a la carn,
- 1 filet de porc ibèric
- sal i pebre
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre
En una paella posem l'oli d'oliva i la ceba.
Deixem coure lentament i quan sigui ben fosca hi afegim el sucre morè. Que es cogui una estona fins que agafi un color daurat ben bonic.
Seguidament, hi posem les cireres i el vi, salpebrem i deixem 10 minuts de cocció a foc mitjà fins que es redueixi una mica el vi.
Passat aquest temps, retirem unes quantes cireres per guarnir el plat.
Afegim 50 ml d'aigua, el concentrat de carn i la mantega. Deixem reduir una mica, tot vigilant que no es quedi sense suc.
Ho aboquem tot al got d'un robot i ho triturem ben fi.
Daurem el filet, degudament salpebrat, en una paella amb oli d'oliva per tots els costats i quan estigui cuit l'emboliquem amb paper d'alumini. Deixem que passin 15 minuts de repòs.
Per servir, el tallem a talls i servim amb unes cireres, el suc que ha deixat anar la carn, la salsa i una branqueta de farigola fresca.
Com que a les figueres de moro li queden les últimes flors d'enguany, he posat uns quants pètals al plat. Són comestibles.
I no cal dir que el maridatge amb l'ancestral de la MIA, ha sigut encertadíssim. M'agrada la llegenda de l'etiqueta posterior de l'ampolla,
... La cuina és política perquè decideix què cultivem, a qui comprem i com vivim. Sosté tradicions i paisatge. Crea vincles i dona sentit al temps. Cuinar és un acte de llibertat. Una eina molt poderosa per construir el món que volem...
No cal dir res més.
Esquadros, Adriana Calcanhotto
... Eu ando pelo mundo prestando atençāo
Em cores que eu nāo sei o nome
Cores de Almodóvar
Cores de Frida Kahlo, cores...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada