Fa tan sols uns dies les fulles dels arbres eren totalment verdes i d'ençà que ha arribat la tardor groguegen anunciant-nos que ja és aquí i que es quedarà durant tres mesos. Una estació que m'agrada molt, sobretot per la seva llum i els seus fruits. I també perquè deixem anar una mica, que no del tot, la calor xafogosa de l'estiu. M'agrada mirar passar la vida i com van canviant els colors des de la meva finestra al camp.
Etiquetes
a baixa temperatura
acompanyament
al buit
Alt Camp
Alt Empordà
amanides
amb cervesa
amb licor
amb vi
aperitius
arquitectura
arrossos
art efímer
artesans
aviram
bacallà
Bages
Baix Camp
Baix Ebre
barbacoa
Barcelona
batuts
begudes
berenars
Berguedà
blogs amics
bolets
bombons
bunyols
calçots
Caldos Aneto
carabassa
caramels
carn
celíacs
cerveses
Chartreuse
chutneys
cítrics
còctels
colors
Conca de Barberà
conserves
cremes
creps
croquetes
cuina catalana
cuina d'aprofitament
cuina de proximitat
cuina del món
cuina per a mandrosos
cuinant amb...
cuiners i cuineres
de fiambrera
del nostre hort
dolços
el galliner
el gran recapte
enoturisme
entrants
entrepans
escabetxos
escumes
esmorzars
estilisme
farina de garrofa
fish'n'chips
flams
flors
formatgeries
forn
forn de vapor
fruita
fruits secs
fumats
galetes
Garraf
gelats
Gironès
gossos
hortalisses
horts urbans
infusions
km0
l'Urgell
la Segarra
Lékué
llegums
llibres
llocs amb encant
magdalenes
maionesa
mel
melmelades
microones
Montseny
Montsià
natura
olis recomanats
olla de pressió
panades
pans
pasta
pastissos
peix
pel·lícules
Penedès
pícnic
pizzes
postres
Priorat
quiches
racó vegà
receitas brasileiras
receptes exprés
receptes musicals
restaurants
revista Cuina
Ribera d'Ebre
Rocook
salses
sandvitxos
sense gluten
sèries tv
slowfood
sopes
sorbets
suflés
suquets
tallers de cuina
Tarragona
Tarragonès
tempura
Terra Alta
Thermomix
tòfones
torrades
tradicions
truites
vegetariana
viatges
vins recomanats
Violeta
wok
xocolata
Xocolates Creo
divendres, 28 de setembre del 2018
dimecres, 19 de setembre del 2018
El púding brasiler de llet condensada
...
Estaba esperando en la estación cuando llegó el tren de la tarde procedente de Ashford. En otras circunstancias, habría enviado a Smith con el automóvil, o incluso habría dejado que Daniel subiera a casa solo, pero, al recibir el telegrama anunciando su llegada, Agatha había dado a Jenny y a la cocinera un montón de órdenes y le había dicho a Smith que lo acompañaría a la estación.
Le había sentado bien ordenar que airearan las sábanas, que enciendieran las chimeneas en los dormitorios y que se llenaran botellas de agua caliente. Había ordenado preparar al horno la pierna de cordero que había estado reservando para el domingo y la cocinera y ella habían estado discutiendo en la despensa si abrir latas de salmón o de ostras ahumadas y si la ocasión exigía un bote de espárragos blancos. La cocinera era de la opinión de que el señor de la casa y el joven se sentirían más agasajados con un pudin al vapor y Agatha accedió a utilizar parte de sus menguantes reservas de azúcar y un tarro de mermelada de cerezas. Completarían el menú unos huevos rellenos y una lechuga tardía y la cocinera prometió complementar el pudin con unas natillas.
...
(Amb autorització de Penguin Random House Grupo Editorial)
Etiquetas:
Alt Camp,
cuina del món,
flams,
flors,
forn,
llibres,
natura,
postres,
receitas brasileiras,
vegetariana
dissabte, 15 de setembre del 2018
Galetes de flors
I és que això de tenir un blog fa que convisquis virtualment amb persones que no coneixes, algunes les acabes coneixent i d'altres, a més a més, esdevenen amics com si ho fossin de sempre. Dins de la blogosfera hi ha de tot: blogs normals, d'altres bonics, uns molt bonics i alguns amb una sensibilitat excepcional. D'aquests últims he triat un que no fa gaire vaig descobrir per un comentari que em va deixar.
dilluns, 10 de setembre del 2018
Atzeroles confitades
L'any passat va estar malalt i vàrem aconseguir salvar-lo. Després, a la primavera va fer una florida immensa, tal com us vaig ensenyar quan vaig fer una amanida buddha bowl saludable. Enguany les fortes pluges de dies enrere van fer caure quasi tots els fruits i vaig pensar que no podia permetre que es malbaratéssin, perquè sóc de les que no llença res. I si, he plegat els seus fruits de terra per a confitar-los: gràcies senyor atzeroler.
dimecres, 5 de setembre del 2018
Truita fumada amb fonoll i uns tomàquets confitats
Setembre ha començat amb pluja i això ha anat molt bé per al camp. Sortir al camí i sentir la flaire del fonoll després d'una tempesta sempre em porta a pensar en la meva padrina Sisqueta, de quan anàvem a buscar bolets i després els tapava amb branques d'aquesta planta que trobàvem pel camí. Em deia, si algú ens pregunta on els hem trobat no ho diguis... M'agrada portar una branqueta a la mà quan surto a caminar, per poder-la anar olorant, em transporta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)