Setembre ha començat amb pluja i això ha anat molt bé per al camp. Sortir al camí i sentir la flaire del fonoll després d'una tempesta sempre em porta a pensar en la meva padrina Sisqueta, de quan anàvem a buscar bolets i després els tapava amb branques d'aquesta planta que trobàvem pel camí. Em deia, si algú ens pregunta on els hem trobat no ho diguis... M'agrada portar una branqueta a la mà quan surto a caminar, per poder-la anar olorant, em transporta.
En aquesta època està florit i sempre he tingut al cap que podia fer un peix fumat amb el seu gust. Ahir, quan vaig anar comprar, vaig veure unes truites de riu i em va venir al cap que feia temps que no en menjava. Quan de joveneta vaig aprendre a cuinar, les acostumava a fer farcides amb pernil al forn. Així que de sobte em vingué la inspiració de tornar-les a fer igual però fumant-les. I apa, cap al camí a tallar unes branques de fonoll i a preparar el foc. A part de l'herba, també vaig posar sal a la safata i a més a més, unes serradures de roure que ajudarien a fer més fum i perfum. He de dir que el gust va quedar molt bo. Per a acompanyar, uns tomàquets cirerols confitats al forn trets d'un blog del qual us en parlaré en un pròxim post. Resultà un dinar amb molt de gust i jo, fumada de cap a peus.
Ingredients,
- una truita de riu per persona, neta i polida per dins
- pernil salat
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre
- branques de fonoll
- sal
- serradures de roure (opcional)
per a confitar els tomàquets cirerols,
- tomàquets cirerols
- oli d'oliva verge extra
- alfàbrega i orenga fresca (opcional)
- sal i pebre
Per a fer les truites només caldrà encendre el foc i posar una xapa per sobre, per a no cremar-les directament.
Disposem les truites, que haurem demanat a la peixateria que ens les netegin per dins però deixant-les senceres.
Les farcim amb pernil salat i unes fulletes de fonoll, i les descansem sobre una safata amb sal i branques de fonoll.
Tapem amb una campana metàl·lica, la meva és la del wok.
Anem controlant que no es cremin, dependrà de la vivesa del foc.
Per a servir, les obrim per la meitat, salpebrem i reguem amb oli d'oliva o amb l'oli dels tomàquets confitats que farem de la següent manera:
Engeguem el forn a 90ºC, amb calor de dalt i baix, millor si és amb la funció de ventilador.
Rentem els tomàquets i els partim per la meitat.
En una safata de forn, els arrenglarem i els amanim amb sal, pebre i orenga, tot tirant un raig d'oli pel damunt.
Enfornem unes tres o quatre hores, segons veiem com queden.
Un cop fets els traiem i deixem refredar.
Els posem en pots de vidre nets, cobrint-los amb oli i una fulla fresca d'alfàbrega.
Esterilitzarem els pots al bany de Maria uns 25 minuts.
Us he de dir que des que els vaig fer no hem parat de posar-los a tot arreu i l'oli de confitar-los també va bé per amanir allò que més ens agradi.
I com m'agrada aquesta cançó...
Connexions, Guillem Roma
...I vas mirant al teu voltant
i veus que en realitat
en aquest món, tot està connectat...
No t'ho creuràs però fa temps que tinc ganes de menjar truita des que per uns llacs d'Andorra vaig parlar amb un pescador que en portava de fresques al sarró. Fa molt de goig aquesta recepta, i les tomaquetes crec que encara en fan més!
ResponEliminaMercè,
EliminaAquesta va quedar ben cuita i ben bona. Si les compres acabades de pescar encara millor. Els tomàquets, excel·lents.
Abraçada.
Ayyy amiga. Vaya fotazas, y vaya hambre que me has dado....
ResponEliminaEiiii, muchas gracias. Esperando ver-nos pronto...
Elimina