Batut de síndria {com melancia fresca}

Encara estem en el temps de la síndries i vénen de gust. I si esteu en una platja del Brasil, en aquest cas Saquarema, una platja fantàstica veureu passar un noi que en ven i ve tan de gust!

Us proposo un batut ben fresc que es fa molt al Brasil i no sé si ho sabeu però la llet condensada es fa servir en moltes receptes brasileres.

Ajo blanco {un plat refrescant}

Aquest anys hem tingut ajuda al plegar les ametlles. La Violeta està amb nosaltres i hem aprofitat per passar l'estona i  ensenyar-li a estimar la terra. Això, si es pot, s'ha de fer des de petits.

Un cop plegades  hem trencat  i pelat unes quantes. Algunes com que eren molt tendres s'ha pogut fer molt fàcilment. Així que hem decidit fer un ajo blanco que una andalusa de Còrdova em va ensenyar fa uns quants anys.

Llimonada de casa {meu limão meu limoeiro}

Aquí teniu una fotografia d'un Carnaval d'aigua al nord-est del Brasil, país on vaig néixer i on el cítrics i la fruita tropical abunden. Aquest mes la recepta a Memòries d'una cuinera és sobre la llimonada. Amb aquest refresc em vénen a la meva memòria molts records, un d'ells és el del llimoner que hi havia al pati de casa. Sempre teníem llimones a l'abast.

Melmelada de móres {visitant els esbarzers}

És agost i com cada any hem d'anar a buscar móres. 

Ens agrada caminar i aprofitem per a fer-ho.  

Un cop a casa, una bona melmelada!

Préssec en copa {un postre gustós}

Ahir era dia 15 i tocava posar la recepta per als Fogons de la Bordeta. 

Però havíem d'aprofitar el dia de sol i se'ns va fer tard.

Avui la deixem amb ganes de que us agradi.

Unes flors de presseguers ens acompanyen.

Entrepà de salami i mantega {ens agrada molt}

Tots portem a la memòria aquells gustos que en un moment de la nostra vida ens han acompanyat. 

L'entrepà que us proposo forma part de la meva i l'anava a comprar expressament a la Pastisseria Rovira de Tarragona en temps del Salvador. 

Només veure'l embolicat amb el seu paper de cera ja el feia especial i diferent.

Com que avui volíem anar de pícnic al bosc del davant amb la meva néta els hem preparat per a prendre'ls embolicats i curiosos. 

Frango com quiabos e angú {són ocres}

Hi ha dies que el cos et demana descansar i posar-te a la cuina molta estona  no ve gens de gust.  Penses en menjar bé però amb el mínim esforç. Vaig descobrir fa temps uns pollastres rostits que venen en una parada on compro al Mercat Central de Tarragona, i la veritat que la relació qualitat/preu surt molt bé. Acostumo a tenir-ne al frigorífic per situacions imprevistes, o de vegades, ben previstes com la d'avui.

El frango com quiabos e angú és una recepta brasilera de les que són fàcils de fer. Us la passo.

Empadinhas {una recepta emocional}

Aquesta recepta és una de les que feia la meva mare. Aquí la teniu amb la seva lletra. És del seu llibre de receptes i deu estar datada més o menys de l'any 1960. Són pastes salades que es fan per les festes i reunions familiars al Brasil. Us la dono perquè la pugueu fer i veureu el resultat.

Pipocas {fent crispetes al ritme dels Rolling Stone}

Aquesta fotografia la vaig fer a la Favela da Rocinha de Rio de Janeiro. Les pipocas són les nostres crispetes. Els seus venedors estan per tot arreu.  Acostumen a ser persones molt humils. La flaire que deixen anar amb el seu producte  forma part dels records de la memòria i de l'ambient de la ciutat. Recordo el Sr. José (pronuncieu Jusè en català i ho fareu com un autèntic brasiler) que estalviava tot l'any per a poder desfilar per carnaval amb la seva escola de samba. L'home mantenia la paradeta de venda sempre al mateix lloc i tota la canalla del barri el coneixíem. 

Cabell d'àngel {m'he emocionat fent-lo}

Aquest estiu no està resultant massa assolellat i cal aprofitar-lo fent activitats gastronòmiques, així resulta més distret. Em quedaven dues carabasses de cabell d'àngel i em feia molta peresa posar-me a fer-lo. Però el dia estava grisot i no feia molta calor. Vaig entrar a la cuina i tot d'una vaig obrir les carabasses tirant-les a terra i partint-les. Era l'única manera de començar a fer allò que anava ajornant.

Les vaig tallar a trossos i dins d'una cassola gran vaig bullir-los uns 25 minuts.