Espècies Corbella, colors, olors i uns espaguetis especiats

Quan l'adroguer va sentir una veu fina que li demanava una lliura de safrà no sabia qui ho deia. Vull una lliura de safràààà!, i mirava i mirava i no hi veia ningú. De sobte, va veure un nen molt petit que portava una gran barretina i que no arribava al taulell de la botiga. Li va donar la paperina de safrà que demanava i va tornar a casa tot cantant... patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu el Patufet... 

Puré de moniato, formatge i ceps, la tardor a taula

A la primavera vaig plantar tres moniateres per primer cop. Acostumo a anar a comprar el planter al mercat de carrer de Valls i quan em poso a la cua escolto, dissimuladament, com els altres clients -que jo veig amb experiència- parlen de què compraran i s'expliquen com ho faran i com els ha anat en collites anteriors. Quan vaig sentir que el pagès de davant meu comprava moniatos en gran quantitat, també en vaig voler, però només em vaig atrevir a agafar-ne tres.

Puré de patates d'acompanyament i trufes de xocolata blanca de postres.

Abans de res he de dir que ha coincidit que quan he volgut fer una recepta del llibre Noma, tiempo y espacio en la cocina nórdica, del cuiner René Redzepi i editat per Phaidon, aquest ha anunciat que tancarà el restaurant a finals de l'any 2024, per motius dels sous, els horaris i el nivell d'exigència que cal. És un dels llibres que més miro, però a la vegada del que no n'he fet gaires receptes. Segons quins ingredients no m'atrauen massa, però m'hi he anat fixant en algunes tècniques que han resultat sorprenents.

Pollastre amb ceps i carabassa

Portar la tardor a taula i gaudir del temps de bolets. En aquest cas, dels ceps. I que acompanyaré amb carabassa de l'hort. Els prepararé amb una recepta que els francesos diuen 'blanquette', un guisat que es cou a foc lent i que se serveix amb una salsa avellutada feta amb nata i ou. Es pot fer amb vedella o també amb pollastre. És una de les receptes més populars de França. 

Pasta amb conill, espinacs i ceps

A casa ens agrada el plat únic que porti de tot i si convé, en fem més. Un plat únic i que es pugui repetir. I això passa quan faig pasta. Els macarrons surten brodats, com qualsevol altre tipus de pasta i que cau un dia a la setmana segur. Les tallarines són una de les preferides.

Nyoquis de moniato amb saltat de verdures i maitakes

I continuem confinats. Tenim temps per a cuinar, però jo, ganes de fer coses no massa. I això es nota amb tot. Anar fent i passant dies, tot i que he de dir que aquest període de temps que passem a casa no se m'està fent pesat. Suposo que com tots, llegir, veure pel·lícules i alguna sèrie bona a la qual m'hi he enganxat. A la cuina? També, però amb àpats lleugers i saludables. És important mantenir-nos reconfortats amb cos i ànima.

Saltat de brocolet i altres verdures

Soc una enamorada de les lletres i de les paraules, de les llengües en general. M'agrada tant sentir-les com veure-les escrites. El meu joc preferit, diria que l'únic, és l'Scrabble i com a passatemps, els mots encreuats. I llegir i rellegir llibres. I la premsa. Estar al dia de l'evolució de la llengua és una obligació quan es tracta de transmetre les receptes que cuinem. I per això avui dedico el post al brocolet. Sabeu què és?

Pit de pollastre confitat i coulis de tomàquet amb fruits vermells

És estiu i tenim moltes ganes de viure a l'aire lliure. Qualsevol excusa és bona per a compartir taula i un bon vi. I sempre, sempre, sempre amb bona música de fons. Què seria de la meva vida sense la música? Cal tenir la banda sonora de la nostra vida, perquè d'ella ens endurem aquests moments viscuts amb intensitat però tranquil·lament. I amb els anys veus que els necessites cada cop més.

Brownie farcit de curd de ceps i melmelada de rossinyols

Si conec algú que no es pot enfadar si li dius que està tocat del bolet pels bolets aquest és en Martí Rosàs, el xef propietari del restaurant Ca la Maria de Llagostera, al Gironès i un dels restaurants de l'Slowfood-KmO de Catalunya. En Martí és capaç de preparar-te un menú complet amb bolets sense cap problema, sí i fins i tot les postres en porten, de fongs. Resulta que a mitjans de novembre vaig anar al seu curs/tast de cuina, dels que organitza mensualment el Xavi Fabra del Quintaforca.

Tall rodó de llom amb maitake, gírgola de castanyer

Tardor. I quan estem en aquesta estació sabem que aviat arriba l'hora dels bolets i també del vi novell. Però hi ha bolets que es troben tot l'any a la natura i d'altres són de cultiu, com els que us porto avui. Resulta que la setmana passada vaig visitar el Fòrum Gastronòmic de Girona que encara que estigui fet per a professionals del món de la gastronomia jo inclouria també per als afeccionats i tots aquells que ens agrada el bon menjar i el bon beure.

En un taller de cuina amb bolets de la Mariona Quadrada

Cada cop m'agrada més veure la cuina dels cuiners i el seu entorn. Diu molt de la persona que hi treballa, de com s'inspira d'allò que l'envolta i de la seva manera de fer.  I em va passar, fa uns dies quan vaig anar a un taller de cuina a Reus, una cosa que em va complaure molt: veure la finestra des del lloc on prepara els àpats la Mariona em va fer pensar d'on li ve la inspiració i que d'un no res en tregui molt.

Pastís de bolets de tardor

Fa tan sols uns dies les fulles dels arbres eren totalment verdes i d'ençà que ha arribat la tardor groguegen anunciant-nos que ja és aquí i que es quedarà durant tres mesos. Una estació que m'agrada molt, sobretot per la seva llum i els seus fruits. I també perquè deixem anar una mica, que no del tot, la calor xafogosa de l'estiu. M'agrada mirar passar la vida i com van canviant els colors des de la meva finestra  al camp.

Cruffins salats de tardor {ve de gust engegar el forn}

La llum de la tardor és una meravella. Qualsevol hora del dia és un espectacle. Cal aprofitar els moments que la natura ens dóna perquè són d'una emotivitat excepcional. I jo intento no perdre'm cap color ni olor d'aquesta època de l'any, la meva preferida. El camp va fent el seu curs i només cal obrir els ulls i estar expectant amb els canvis que es produeixen d'un dia per l'altre.

Portem la tardor al plat {moniatos, figues i bolets}

Tardor. M'agrada tant. Potser perquè ve el temps d'estar més a casa i aprofitar per a fer tot allò que no podem a l'estiu. I què dir dels seus fruits: moniatos, magranes, caquis, codonys, bolets i tants altres que ens donen alegria a la cuina al mateix temps que serveixen per a proveir-nos les vitamines necessàries per a aguantar l'hivern. Jo no perdem corda i els incorporo a la nostra taula amb molt de gust.

Pollastró amb xampinyons {la tardor m'enamora}

I s'apropa el temps dels bolets. Esperarem que plogui i que se'n puguin fer força. Nosaltres som dels que sempre en trobem: al mercat! No els coneixem prou bé per a veure si són comestibles o no i això ens fa respecte. Però ara, mentre no en tenim, ens acontentem amb uns xampinyons que en trobem tot l'any.

Petxines de bacallà amb rossinyols {i un bon vi}

Fa un temps ens van portar un paquet de pasta de Nàpols. Eren quatre caccavelle, petxines, de pasta. No sabíem com preparar-les i l'altre dia mirant un llibre antic de bacallà vam veure una beixamel que havia d'estar força bé.

Rotllets de filet de bou {amb espàrrecs i xiitakes}

Et regalen un manadet d'espàrrecs i penses on posar-los. Havia previst fer uns rotllets de filet de bou farcits de pernil salat i uns quants xiitakes, bolets japonesos cultivats aquí. Així que vaig afegir-los al plat.

Pollastró tofonat {fet amb crosta i romaní}

Ens agraden els pollastrons. En comprem de tant en tant. A l'estiu, servits a l’ast amb patates fregides entren com si res. O fets al forn segellats amb una massa de farina i aigua com la vam fer a la recepta de pollastrons farcits de dàtils. Com que encara ens queda mitja tòfona, perquè la laminem molt fineta i dóna per a molt, l’aprofitarem i els farem tofonats portant la natura a taula. L'efecte de la massa que preparem avui és com si el féssim amb una cocota.

Puré de ceba a la Soubise {fent enoturisme a la Conca}

La recepta d'avui resulta molt bona. Una salsa francesa d'acompanyament que fa créixer el plat. Però, que no és l'estrella de l'entrada. Avui us vinc a parlar de l'enoturisme i d'una manera de viure. Una manera de viure a la natura fent allò que t'agrada i posant-hi passió. Evidentment no és tan sols passió, cal també invertir i creure que tot anirà bé. M'agradaria poder transmetre l'emoció que vaig sentir fent aquesta visita: persones que estimen la terra que trepitgen, que saben que ho fan bé i que hi posen tota la il·lusió del món.

Un pesto de tardor {bolets i castanyes}

Quan vaig al mercat deixo que a les parades on compro em recomanin els productes que en aquell moment creuen que he de prendre. Divendres passat en Manel estava obrint un formatge parmesà acabat d'arribar d'Itàlia. 42 Kg en una sola peça. Em va fer tastar un trosset del mig i ell sabia que cauria rendida i que l'acabaria comprant. Em venia perfecte per a fer el pesto que tenia al cap. Amb productes de tardor: bolets i castanyes.