Pasta amb conill, espinacs i ceps

A casa ens agrada el plat únic que porti de tot i si convé, en fem més. Un plat únic i que es pugui repetir. I això passa quan faig pasta. Els macarrons surten brodats, com qualsevol altre tipus de pasta i que cau un dia a la setmana segur. Les tallarines són una de les preferides.

Havia anat al mercat i tenia mig conill ibèric per a coure, així que vaig pensar de rostir-lo, junt amb els espinacs i ceps que també li feien companyia al cistell. Seria un àpat únic i bo amb la pasta. La carn de conill m'agrada sempre que quedi ben tendre i una bona manera és que es cogui lentament i una bona estona, almenys com el faig. És una carn blanca ben saludable i que té pocs greixos, una carn magra ideal per a totes les edats. Si hi afegim espinacs que ens aportaran vitamina A que ens cuidarà la pell i força fibra i uns ceps de temporada, el resultat serà rodó. Del formatge que he ratllat us en parlaré un altre dia: km0 total. Va, ens hi posem sense mandra.

Ingredients per a dues persones,

• 1/2 conill
• oli d'oliva verge extra de la DOP Siurana
• una branca de farigola i una de romaní
• 1/2 pastanaga
• 1/2 ceba
  
• un tros d'api
• un tros de porro
• un all
• sal i pebre
• 1/4 litre de vi blanc
• 1/4 litre d'aigua
• 250 g de pasta
• 3 ceps petits
• espinacs frescos
  
• 250 g de tallarines
• 2 cullerades soperes de ceba confitada

Com ho preparem,

Fem una salmorra amb mig litre d'aigua i 50 g de sal i deixem la carn en remull durant una mitja hora aproximadament. Escorrem i assequem les peces amb paper de cuina.

En una cocota de ferro colat (aquesta meva que té quaranta anys i és de Le Creuset, està com a nova), daurem les peces del conill, que haurem salpebrat amb mesura perquè l'hem tingut a la salmorra, amb oli d'oliva verge extra. Traiem la carn i en el mateix oli passem la pastanaga, l'api, el porro, la ceba, l'all i les branques aromàtiques, durant uns minuts. Hi tornem a posar la carn, salpebrem i afegim el vi i l'aigua. Deixem coure durant una hora a foc amorós amb un punt de bull. Tapem la cassola i la posem al forn preescalfat a 180ºC durant uns tres quarts d'hora. Ja ho tindrem  a punt per si el volem menjar acompanyat d'unes patates fregides i una amanida.

Però el desossarem i el posarem a la pasta que prepararem tot posant un parell de cullerades de ceba confitada en una paella, on afegirem els ceps tallats a octaus, els espinacs i la pasta, que haurem bullit en aigua el temps que indica el fabricant i escorregut de l'aigua. Ratllem força formatge per sobre i remenem. Servim amb una mica més de formatge. Tanqueu els ulls i degusteu.

Fa un parell de mesos la Sara de Perinet va passar per casa (com m'agraden aquestes visites) i em va portar el vi que poso avui per a tastar-lo. Ara, quan l'he maridat amb la pasta li demano que em digui si ho he fet bé i ella em contesta, '... el plat promet molt, pasta, conill, bolets i espinacs. Textures diferents, sabors contundents que necessiten un vi que els acompanyi sense fer-los perdre matisos. La primera fruita que es verema cada anyada es destina al Mèrit. Fruita vermella, concentració de color i aromes i molt llépol (que no dolç). Sempre cupatge en funció del que dona l'anyada: 2015 Cabernet, Merlot i Syrah amb un toc de Garnatxa i Carinyena. 2016 Merlot, Garnatxa, Carinyena i Syrah. Són les anyades a la venda i en ampolla fent-se la 2017. Una mica de greix, però una carn bastant magra, per això el Mèrit que té la tanicitat de la fruita i no de la bota ens donarà l'equilibri just. Tanins ja rodons i madurs després d'una criança amb dipòsits d'inoxidable durant 12 mesos i una mica més en ampolla. La lleugeresa del vi i la bona acidesa que té ens farà salivar i ajudar a acabar el plat. El punt terrós dels bolets també acompanya els matisos del sol del Priorat. Un vi per gaudir amb els plats casuals, no amb la cuina de cassola o grans carns (aquí jugaríem amb el seu germà gran el Perinet) per converses despreocupades i sense massa complicacions...' Moltes gràcies, Sara.

Ja vaig explicar com m'agradaria anar a Cabo Verde. Per molts motius i un d'ells per la seva música. Teófilo Chantre n'és un bon representant. I que bonica és la  cançó Roda Vida ... roda roda vida, roda roda tempo, canta canta vento, quem tem sonho vai a lida... però amb pasta italiana, la versió que en fa l'italiana Ornella. Res pot sortir malament quan canta l'Ornella Vanoni amb el cantautor i músic israelià l'Idan Raichel i acompanyats pel trompetista, també italià, en Paolo Fresu.  S'ajunten per a fer-nos la vida més agradable. I que sigui bona...

Che sia buona vita, Ornella Vanoni & Idan Raichel & Paolo Fresu

       ... Vivi sempre con passione, rispetta le persone, e l'amore per te stessa, difendilo, non farlo maltrattare, tu rischia ma rimani uguale...