divendres, 28 de setembre del 2012

Pennoni alla puttanesca {bons, molt bons}


Sempre m'ha fet molta gràcia llegir a la carta d'alguns restaurants pasta a la puttanesca. He cercat l'origen de la paraula i sembla que ve de les dones que exercien la prostitució. Com que és un plat bo i ràpid de coure, el feien entre cita i cita. Quan vaig veure que Memòries d'una cuinera ens incitaven a fer macarrons ho tenia en ment: Pennoni alla puttanesca. Una amiga que va estar a Itàlia aquest estiu em va portar un paquet de pennoni i l'he aprofitat.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Amanida tèbia de tardor {colors}


Fa uns dies a Tarragona es va celebrar, dintre de les festes de Santa Tecla, la Santa Teca 2012 amb la presentació del moviment Slow Food Tarraco. Jo m'hi vaig passejar, l'ambient era de festa, i vaig comprar en algunes parades. Entre elles: la de verdures i productes agroecològics I un rave i la de l'oli d'oliva 100% arbequina d'Orgànic Fruit, una de Valls i l'altre de La Canonja. Els tomàquets xerry boníssims i l'oli no us el puc definir, s'ha de tastar. I com que ja la tenim aquí. Ha arribat sense baixar les temperatures i sense soroll.

divendres, 21 de setembre del 2012

Emperador a la romana {i patates suflés}

Fish'n'chips V

Pot semblar políticament incorrecte que des de Tarragona presentem avui una recepta d'emperador a la romana, a la nostra ciutat que va ser capital de l'Hispània Citerior Tarraconensis, però deixem-ho. En un principi aquesta recepta havia de publicar-se com a "patates suflés i emperador a la romana", però un cop fetes he decidit que el peix sigui el protagonista i les patates passin a un segon terme. Resulta que aquestes patates s'han de fer i servir ràpidament, perquè si no passa el que passa, es desinflen i quan vaig fer la fotografia ja no ho eren.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Cuina amb melmelada {moltes gràcies!}


I així com qui no vol la cosa hem arribat a l'any de La cuina violeta amb un recull de receptes amb melmelada. Estem molt contents perquè uns blocs amics ens han fet arribar unes delicioses menges que us delectaran la vista i el paladar:
Varem començar la llista amb la Glòria que ens va visitar fent un dolç Púding de melmelada i clares d'ou. Una recepta del Brasil immensament bona.

dissabte, 15 de setembre del 2012

Bescuit de cervesa negra, escuma de peta crispies xoco i llimona de macarons {i aniversaris}


Recepta del 15 amb xocolata, el meu aniversari el dia 7, el del Xavi de la Bordeta avui, el recull del meu bloc de cuina amb melmelada, la convocatòria de la revista Cuina d'una recepta amb cervesa, alguna cosa més? No. Així que ho he unificat tot i d'una tirada m'ha sortit un bescuit de cervesa negra, amb cobertura de xocolata, farcit de melmelada de taronja amarga, amb escuma de peta crispies xoco i uns macarons que fan de llimona.

dilluns, 10 de setembre del 2012

Violeta en terra de melmelades {com l'Alícia}



Actualment a Barcelona hi ha una exposició al Museu d’Història de Catalunya, que estarà fins el 24 de setembre, de l'escriptora i il·lustradora Lola Anglada, de qui guardo molts llibres. Un d’ells i que més m’agrada és el de Lewis Carroll: Alícia en terra de meravelles, traduït per Josep Carner, editat per Editorial Juventud i evidentment il·lustrat per ella. 

divendres, 7 de setembre del 2012

Verrines de feijão preto {receita brasileira}



Els verrines són els gots petits de vidre (petits verres en francès) on es serveixen aperitius, sopes, postres, etc. en petites porcions. Avui és el meu aniversari i m'he auto-regalat uns de vidre italià i que sortiran més d'una vegada. Resulta que avui també és festa al Brasil, perquè  celebran la seva independència de l'Imperi Portuguès. Així que estem de festa.

dimarts, 4 de setembre del 2012

Conill amb verdures a la Gordon {i un llibre}


El meu pare llegia molt. Quan anàvem a casa seva/casa nostra sempre el trobàvem llegint. Segons el fill que hi anava li aconsellava el llibre que tenia entre mans en aquell moment. Coneixia bé els gustos de cadascun. Quan ens vam repartir els seus llibres jo em vaig quedar, entre d'altres, "El celler" de Noah Gordon, editat en català per Rocaeditorial. Al meu pare li va agradar molt i li va fer molta gràcia que tot un escriptor com el Sr. Gordon escrivís un llibre on la trama passa al nostre país. Em va contagiar el seu entusiasme i me'l vaig llegir a pleret i molt a gust.