Un taller de cuina amb flors i plantes de primavera

A hores d'ara no cal que digui que m'agraden les flors i les plantes. No només per guarnir racons de casa, sinó també per donar color i gust a la cuina. Per això, quan vaig veure que al Museu Terra de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, s'organitzava el taller 'Cuinem amb flors i plantes de primavera', no m'ho vaig pensar dues vegades.

Amanida de carxofes amb taronja i llimona, 'salta kornea' magribí

Colors, aromes, gustos, textures. Només hi falta el sentit de l'oïda, però també hi és: els ocells que m'acompanyen mentre soc a l'hort. Ja els tenim tots. I ara caldrà tenir un quart d'hora per preparar una amanida on es concentra tota una experiència gustativa que ens farà viatjar, amb el pensament, a un altre lloc del món.  Ens transportem al Magrib, de la mà de la cuinera Mariona Quadrada i el seu llibre 'Amb gust del Magrib, Receptes del Marroc, Algèria i Tunísia'.

Espàrrecs amb mantega de sàlvia

Dies enrere, vàrem quedar amb uns amics de Bilbao, amb qui feia molt de temps que no ens vèiem. Vam decidir trobar-nos a mig camí, i Tudela ens va semblar el lloc perfecte. Ens hi vam aplegar sota una pluja que queia a cor què vols, d'aquelles que perfumen els records.

Un dia al Penedès amb la Balbina i el Toni

Hi ha converses que abracen fort. La frase que hi ha a la pintada de l'última foto en un carrer de Sant Pere de Riudebitlles i que tanca el post. I és veritat perquè hi ha persones que omplen l'espai amb les seves paraules i fets com la Balbina i el Toni. Després d'uns anys ens hem retrobat i encara recordo el dia que vàrem passar al Priorat. 

Ceba escabetxada amb verat i paté d'olives

Tinc una amiga a la qual li agraden molt els escabetxos, però que no en fa perquè ha de gastar molt d'oli d'oliva i ara que més car li dol, tot i que sap que després el podria reaprofitar. Per aquest motiu quan vaig veure una recepta del cuiner Andoni Luis Aduriz del restaurant Mugaritz, d'Errenteria al País Basc, que estava feta amb oli de gira-sol vaig creure que l'havia de fer per veure el què.

Amanida de primavera amb col llombarda

El títol de la recepta hauria de ser amanida de primavera amb col llombarda, espàrrecs, pèsols, patates, xampinyons, flors de calèndules, fulles de mostassa i tot amanit amb salsa de mostassa, però no hi cabia. No cal mirar el calendari per saber que la primavera ha arribat i m'ha animat l'esperit. Amb els seus colors i olors després d'un hivern benigne. 

Ganyims de tonyina

Vàrem quedar de trobar-nos amb la Mia al seu restaurant, la Cooperativa de Porrera, al Priorat. La llum que entrava per una de les finestres en aquell moment il·luminava el pom de clavells que hi havia en una de les taules. Sempre en té algun que alegra i arrodoneix de bellesa de l'entorn. Perquè ella és especial, és la Mia.

Una amanida 'Waldorf' i un tortell amb pomes i nous de Prades

Diuen i es creu que deu el seu nom al maître de l'emblemàtic hotel Waldorf, actualment Waldorf Astoria de Nova York, en Oscar Tschirky. Una amanida que data de finals del segle XIX, tot i que no està massa clar. A casa és de les que més agraden i hi posem imaginació afegint ingredients del temps o dels que sempre es tenen al rebost. Ella és l'amanida Waldorf' i que després dels àpats nadalencs ens anirà perfecta per a la nostra dieta.

Croquetes de peix, un vi i un passeig pel Penedès

Cada cop que visito el Penedès em sembla que navego entre vinyes i ho faig agafant aire que m'omple l'ànima de benestar. Anar llegint els cartells indicadors dels cellers, un rere l'altre, mentre condueixo, i veure que els has tingut a taula en algun moment, em fa sentir bé. I sé que hi tornaré perquè  em queden molts cellers per visitar, bé, ens queden, perquè ho faig conjuntament amb la Ruth i això és un privilegi molt gran. Amb ella sempre aprenc. L'últim dia vàrem anar a Heretat Laverna, a Torrelles de Foix. Molt interessant el que ella escriu de l'entrevista. Llegiu,

Pètals de tomaca confitada amb bacallà fumat i alfàbrega

Tomaca, tomàquet, tomàtec, tomàtiga, tomata, tomàtic, tomacó i moltes més variacions locals que desconec i que formen part de la riquesa de la nostra llengua. De fet, el nom original ve del nàhuatl 'xitomatl', fruit amb melic. Com cada any, quan arriben ho fan tots al mateix temps, de manera abundant i que cal posar tota la imaginació possible per anar preparant-los sense cansar. Del llibre que he tret la manera de cuinar-los avui ja en vaig parlar a la recepta dels milfulls d'albergínia amb llagostins.

Els tomàquets singulars de la Judit, projecte Somaia

Els ulls es fixen en un pont de pedra imponent amb un estat de conservació extraordinari. A Poboleda, el pont de la Soia d'origen medieval travessa un riu Siurana que agonitza. La pluja de primera hora ha regalat vitalitat a la vegetació frondosa de la muntanya mediterrània. Fileres de parets de pedra seca intactes i, a recer, petites parcel·les d'horta cultivades majoritàriament per 'padrins'. En alça la mirada, un paisatge reconeixible, però sempre corprenedor: costers vertiginosos de vinya vella inserits en el mosaic agrari i forestal de secà que és el Priorat. 'Visc feliçment com a pagesa i inicio un projecte íntim i arrelat, enfocat a l'horta singular de petita escala'. De la mateixa manera discreta i enamoradissa que ho escriu al web, Judit Sabater saluda i acull. Amb la mirada i el gest. 

Bonítol de Tarragona a la sal en escabetx i una amanida amb flors

Quan vaig veure el programa Cuines, on en Marc Ribas preparava un bonítol a la sal en escabetx, vaig pensar en el que havia comprat dies enrere i tenia al congelador. Amb això de la pandèmia m'agrada tenir el congelador amb reserves perquè mai se sap quan podem tornar a un confinament més dur (esperem que no), però per si de cas. Així que em vaig posar mans a la sal i som-hi.

Amanida amb avellanes, dorada al forn amb patates amb all i llimones a la sal

Ah, i un vi de taula. El títol era massa llarg i no hi cabia tot, però avui parem taula i ho fem bé. Falten les postres que vaig servir, però les posaré el pròxim dia. I aquest post és més que res per a compartir les llimones que he confitat en sal. Diuen que si tens llimones fes llimonada, però les he confitat per a usos diversos. De llimonada ja en faig tot sovint. Aquell dia vaig fer una orada que tenia congelada i tocava cuinar-la, més una amanida que ens agrada força. I unes patates que acostumo a tenir-ne per si de cas. Cuina senzilla i amb productes que tenim a mà, sense complicacions.

Una amanida de tardor i el paisatge rural de l'Alt Camp

 

 

I al camp tot avança a un altre ritme. La natura marca els seus cicles amb unes estacions que ens recorden amb els seus colors en quina època de l'any som. Els pagesos han acabat la collita de les olives, el del raïm ja fa més dies i vindrà el moment d'adob de la terra per a preparar-la per als nous cultius. Temps de vi novell i unes torrades amb l'oli del raig. Cal aprofitar la temperatura d'ara perquè serem més a casa (forçosament per la pandèmia i pel fred) per a fer activitats que ens enriqueixin, però no oblidem que sortir a la natura ens omplirà de benestar físic i anímic.

El nostre Km0, el nostre territori

Que el contacte amb la natura és necessari, ens ho ha demostrat el confinament. I si no pregunteu-ho a qualsevol, almenys a molts dels que conec, que tenien moltíssimes ganes de fer passejos per llocs on a part de no trobar riuades de gent poguessin veure verd i espai il·limitat. I entre tornar a tenir contacte amb arbres també està tocar terra, poder cultivar allò que mengem.

Amanida de pastanaga amb flors de sàlvia

I el confinament m'ha deixat una mandra al cos que em costa treure-me-la de sobre. Potser pensant-ho bé no és mandra, potser és una relaxació que ha vingut per a quedar-se i mirar-me les coses d'una altra manera. Fins i tot la música que estic escoltant d'ençà que va començar tot el tema de la pandèmia és molt més tranquil·la, com la que he triat avui i que m'acompanya mentre escric, a poc a poc es van succeint els compassos al moviment dels meus dits sobre el teclat. En canvi he tingut ànsia de tornar a la natura i veure com ella segueix el seu ritme com sempre, inclús millor.

Amanida de remolatxa per una vida saludable

Encetar un any nou, veure que continuem amb les il·lusions de sempre, propòsits que no sabem si serem capaços de continuar (i és que no soc de fer-ne), d'altres que seran nous, projectes inacabats que tindran la seva fi, i sempre un continuar la vida que ens porta a seguir i poder anar fent. A casa  continuarem menjant de manera saludable, l'exercici físic que no faltarà i hores de son que complementaran l'agenda del dia a dia. De fet, propòsits pocs quan creus que va molt bé tot allò que has fet fins ara.

Cuinant amb carabassa

Gestionar aquest blog em proporciona una sèrie de coneixements sobre l'agricultura, de productes de temporada i de proximitat que representen un màster accelerat i la satisfacció de compartir moments amb persones molt interessants. Fa uns dies vaig parlar amb l'Ernest Mas de VerdCamp Fruits de Cambrils, una gran empresa que gestiona la seva família i que va fundar l'avi. Només de sentir com m'explicava la manera de fer, ja vaig intuir que seria una experiència molt gratificant.

Pastís de nous i formatge roquefort, anem a Roquefort-sur-Soulzon

Si hi ha alguna amanida que m'agradi especialment és la d'endívies. Endívia, api, fruits secs, poma,  codonyat, una vinagreta amb oli d'oliva, vinagre de poma i mostassa, i sobretot, roquefort. Aprofitant que vaig fer una bona provisió d'aquest formatge en la visita al poble d'on surt, he pensat a fer un pastís que integri tots els ingredients i l'acompanyi amb una amanida fresca que farà un sopar lleuger. De pas, parlo de la visita a Roquefort-sur-Soulzon. Som-hi.

Temps de tomàquets

Paul Simon canta com deixar l'amor de 50 maneres i jo em pregunto: i quantes maneres hi ha de cuinar els tomàquets? No podria comptar-les. Són un element indispensable a la nostra cuina, en tota la cuina mediterrània. Van venir d'Amèrica per a alegrar-nos els plats i el paladar.