I com aquell que no vol avui s'acaba el mes d'agost. Vàrem començar l'estiu amb els baladres ben florits que ornaven el verger i ara queden quatre flors a l'arbre i moltes per terra després de la pluja. Els ocells ja no canten i les orenetes que ens sobrevolen, estan a punt de marxar a altres indrets més càlids. Quan ens adonem la tardor ja haurà groguejat les fulles o les haurà fet caure. Aprofitem doncs per a sortir al jardí i gaudir del silenci que la natura ens regala.
La recepta d'avui serveix per a retre un petit homenatge a una cuinera de casa nostra que ha decidit emprendre altres camins i deixar el seu restaurant, el Sant Pau de Sant Pol de Mar. Sí, ella és la Carme Ruscalleda, una dona valenta i exigent que ha sabut donar un punt especial a la cuina catalana. La primera vegada que hi vaig anar, fa disset anys, em va fer emocionar davant de plats com una sopa de brou de cérvol, confit d'ànec amb figues, una selecció de formatges servits de manera ben original o una sopa de xirimoia amb sorbet de llimona, entre d'altres. Tot en un ambient molt acollidor i els detalls cuidats fins a l'extrem. I tal com va dir l'Albert Om, en el programa El Convidat de TV3, als restaurants d'alt nivell la cuina sembla un quiròfan i el menjador un teatre. Ho va definir molt bé. La meva experiència va ser com assistir a una gran funció. Ara ha decidit obrir-se lloc en altres direccions i que segur ens sorprendrà igualment. Allí vaig comprar el llibre de Jaume Coll: Carme Ruscalleda, del plat a la vida, un llibre que tinc moltes vegades a la tauleta de nit i del que m'agrada mirar les fotografies de Francesc Guillamet i llegir les receptes. I d'aquest llibre sempre m'ha cridat l'atenció una recepta de 1992, raviolis d'albergínia, amb albergínies i gambes. Jo l'he convertit en un milfulls amb llagostins. I en veritat resulta tot un plaer gustatiu, ple de sabors i textures. He de dir que no havia fet mai albergínies al vapor i ha estat una troballa que farà que la prepari més sovint. A més, he emprat les blanques que són més suaus i dolces. Li dono la raó a la Carme, a les quatre ratlles que em va dedicar: una cuina plena de gustos, aromes i textures... 'Arigato' Carme, com dirien els que van al seu restaurant del Japó i fins aviat.
Ingredients,
- albergínies blanques o morades
- llagostins
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre
- julivert
- tomàquets madurs
- ceba
- brandi
- paper de forn
Als fogons,
Tallem l'albergínia a rodelles d'uns tres mil·límetres, les posem a coure a la vaporera que haurem folrat amb paper de forn i deixem que es coguin, amb l'olla tapada, uns deu minuts aproximadament.
També d'albergínia farem uns daus d'un centímetre i els posarem a la vaporera al mateix temps.
Mentre passem uns llagostins pelats per una paella ben calenta i amb unes gotes d'oliva.
Els fem d'un costat, de l'altre, els tallem a daus.
Ajuntem els daus d'albergínia, els de llagostins i julivert picat.
Amanim amb oli d'oliva i salpebrem, serà el farcit del milfulls.
Amb els caps i la closca fem un oli perfumat, en un cassó amb oli d'oliva i deixant a foc lent sense que arribi a fregir.
Quan s'hagi perfumat colem traient els caps i la closca i reservem.
Fem un salsa de tomàquet, posant caps de llagostins, ceba i un raig de brandi, que un cop cuita passem per un colador i quedarà una salsa fina i brillant.
Passem per una paella ben calenta i amb unes gotes d'oli d'oliva les rodelles d'albergínia, per ambdós costats.
Muntem el plat intercalant rodelles d'albergínia amb el farcit.
Posem un llagostí sencer passat per la paella que guarneixi dalt de tot i unes fulles de julivert també passades per la paella.
Reguem amb la salsa de tomàquet i l'oli d'oliva perfumat de les closques.
- albergínies blanques o morades
- llagostins
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre
- julivert
- tomàquets madurs
- ceba
- brandi
- paper de forn
Als fogons,
Tallem l'albergínia a rodelles d'uns tres mil·límetres, les posem a coure a la vaporera que haurem folrat amb paper de forn i deixem que es coguin, amb l'olla tapada, uns deu minuts aproximadament.
També d'albergínia farem uns daus d'un centímetre i els posarem a la vaporera al mateix temps.
Mentre passem uns llagostins pelats per una paella ben calenta i amb unes gotes d'oliva.
Els fem d'un costat, de l'altre, els tallem a daus.
Ajuntem els daus d'albergínia, els de llagostins i julivert picat.
Amanim amb oli d'oliva i salpebrem, serà el farcit del milfulls.
Amb els caps i la closca fem un oli perfumat, en un cassó amb oli d'oliva i deixant a foc lent sense que arribi a fregir.
Quan s'hagi perfumat colem traient els caps i la closca i reservem.
Fem un salsa de tomàquet, posant caps de llagostins, ceba i un raig de brandi, que un cop cuita passem per un colador i quedarà una salsa fina i brillant.
Passem per una paella ben calenta i amb unes gotes d'oli d'oliva les rodelles d'albergínia, per ambdós costats.
Muntem el plat intercalant rodelles d'albergínia amb el farcit.
Posem un llagostí sencer passat per la paella que guarneixi dalt de tot i unes fulles de julivert també passades per la paella.
Reguem amb la salsa de tomàquet i l'oli d'oliva perfumat de les closques.
Enjoy the silence, Moriarty
Un àpat molt encertat i senzillet per l'estiu.
ResponEliminaQue bé que escriurs Nani !!
En veritat, una sorpresa fer les albergínies al vapor: amanides amb un bon oli d'oliva, una exquisidesa. Gràcies pel compliment, suposo que en ser una lectora empedreïda em queda alguna cosa.
EliminaUn petó.
Espectacular para empezar la dieta , gracias !
ResponEliminaHola Nela,
EliminaComo le digo a Marilu, no habia hecho nunca las berenjenas al vapor i quedan muy bien. Y sí, perfectas para una dieta.
Un abrazo.
entrar al teu bloc és sempre un balsam. què bonic tot!!! fins ben aviat
ResponEliminaI saps que m'agrada que passis per aquí. Esperant-te...
Elimina