Pollastre amb prunes

Temps de prunes i ja s'acaba el de les cireres. Això és el que té viure al camp: entre veïns ens intercanviem els fruits de temporada. Tu em dones prunes, jo et dono peres; uns altres em porten cireres i jo els compenso amb tomàquets. Així compartim collites i vivències que donen molt de si. 

Brownie de garrofa i mill

De brownies ja en podem trobar al blog uns quants: el que està farcit de ceps i melmelada de rossinyols, el de fruits secs fet amb farina de teff, el brownie amb peres (les fotos que més m'agraden), el de xocolata negra i fruits secs i el de xocolata amb nous. I avui n'afegim un de més: el de farina de garrofa i mill.

Crema de carabassa amb vieires

Quan vaig tenir a les mans el número 274 de la revista Cuina, la del mes de novembre, em vaig fixar en una recepta que portava vieires, també conegudes com a petxines de pelegrí, i sabia que la faria segur. Tot just n'havia comprat a la peixateria i les tenia al congelador.

Tagín de mandonguilles, cuina del món

De les coses que m'agraden dels viatges són les visites als mercats. I en el del Marroc vaig gaudir molt de les aromes que fan especial la cuina marroquina: els perfums dels claus d'olor barrejats amb la menta, el safrà i el coriandre, la canyella i els pebres, l'orenga i el gingebre. La paprika i l'alfàbrega, la sàlvia i l'anís... i tantes altres essències. El ras el hanout, la barreja d'espècies que només el seu autor en sap la composició. Si hi afegim les pells seques de la taronja, de la llimona i de la síndria, ja tenim un reguitzell de sensacions gustatives que difícilment oblidarem.

Tagín de bacallà, Marroc 2a part

El tagín és un tipus de plat que es cuina en una cassola de fang que du el mateix nom. Es prepara tradicionalment al Marroc i al Magrib. Pot fer-se amb carn o amb peix. I en el llibre de la Najat Kaanache (i que me'l va dedicar) vaig veure que tenia la recepta i diu que aquest tagín es pot fer amb bacallà, rap o rajada, però també amb qualsevol altre peix. Aprofito per cuinar-lo amb les verdures que més tinc a l'hort ara mateix: bajoques, pastanagues, carabassons, tomàquets cirerols, cebes i pebrots verds tipus italià. S'ha de preparar la chermoula que és una barreja d'espècies que el condimenten: julivert, alls, pebre vermell dolç i picant, coriandre, pebre negre, safrà natural, suc de llimona, oli d'oliva, sal i alguna espècie més.

Colors, olors, persones i paisatges del Marroc

Quan vaig veure que la revista Cuina organitzava un viatge gastronòmic conjuntament amb Tarannà Viatges, al Marroc, vaig apuntar-m'hi sense pensar-m'ho dues vegades. Tot i que ja coneixia el país, tornar a veure els colors i paisatges del país m'atreia novament. Colors, olors, mercats, espècies, menjar de carrer...

Maires al vapor de sal aromàtica

Feia temps que volia parlar d'un projecte que a mi em sembla força interessant, però ho anava deixant. Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 262 i veure que portava l'article 'El peix que arriba' em va facilitar la feina. Les dues protagonistes, de les que em reconec seguidora, van resumir de manera clara com haurem de canviar el consum de peix per l'escalfament global. Elles són l'Àgata Albero i la Iolanda Bustos.

Sípia a la bruta

Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 267, em va agradar que la Cristina Serret fos la convidada d'un vilanoví nascut sota una onada, tal com li explicava la seva mare. Em va cridar l'atenció que l'amfitrió tingués el cognom Nolla. I és que de Nolla's n'hi ha uns quants que es dediquen a la pesca. Segons ell, és un pescador retirat que ja no enyora el mar, però sí la cuina que es feia a bord de la barca. I jo en veure el plat sabia que el faria tal qual, tot i que és un dels que més ens agraden a casa.

Guisat de llenties, rovellons i xaiota

       

Si la meva mare veiés que tinc a l'hort un peu de 'chuchu' no s'ho creuria. A la cuina brasilera és tot un clàssic. En català es coneix com a xaiota o sequi. I a mi m'ha arribat la llavor de part d'un veí francès, en Pierre, que en cultiva. En francès és chayotte i també chuchu. També li diuen la patata voladora per créixer com una planta enfiladora. Al blog, que jo recordi, almenys han sortit un parell de vegades: una a gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès i l'altra en un sashimi de tonyina amb chuchu en tempura.  

'Galette' de figues

I la tardor arriba amb tota la seva esplendor a la cita anual. Jo l'espero any rere any per poder tancar casa  i mirar, des de la finestra, l'espectacle de colors amb els quals m'obsequia. Enguany l'he esperat amb moltes ganes després d'un estiu sobrepassat de calor. Gaudeixo, tot caminant pel camp i pobles, de racons que són magnífics. Avui en comparteixo un que per més que vegi cada dia no em canso de mirar, la del rafal amb una buguenvíl·lia guarnida de color i l'arbre que em marca l'època de l'any en tot moment.

Pastís de figues i fruits secs

La 'samambaia' és una planta que m'agrada molt. Les samambaies són les falgueres en portuguès i em porten al jardí de casa al Brasil, junt amb les 'costelles d'Adam' (monsteres) que tant li agradaven a la meva mare i que tant unes com les altres surten a les fotografies de la meva infantesa. I això m'ha quedat, necessito viure envoltada de verd, de samambaies.

Ki-Ki-Ri-Kick a Vich per pans de pessich, una mona

A casa hi ha un coc que triomfa de fa anys. El vaig fer per primera vegada quan va sortir a la revista Cuina, núm. 93 d'abril de 2009. En ella hi havia com a proposta del mes tot un reguitzell de pastissos flonjos i jo em vaig quedar amb el que comparteixo avui com una mona: l'autèntic pa de pessic de Vic.

'Pizza morena, pizza con garbo', sobrassada, albergínia i mel

Quan es parla de sobrassada el pensament se'n va a Mallorca, d'on és tradicional, ja que està regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Però si en parlen de la bona, jo ho faig de les que elabora en Xesc Reina, un xarcuter català afincat a Mallorca fa molts anys, de renom internacional i que acaba de rebre el premi Gran Maestro di Lama de la Guida Salumi d'Italia, que reconeix les millors carns curades i els millors embotits.

Sushi d'entrecot

Guardo als meus prestatges totes les revistes Cuina des del número 1, en soc subscriptora des del principi. Però hi ha algunes que les tinc a part per ser especials. Una d'elles és la número 80 del mes de març del 2008, de quan va néixer la Violeta i on surt el plat d'avui. Una premonició impensable que ara us explicaré.

Bacallà a la crema, una recepta del Bar Pinotxo de la Boqueria

El Mercat de la Boqueria ha arribat al 180è aniversari i com a blog de cuina no podia deixar de celebrar-ho. Soc de mercat i havia de fer un post per la commemoració, perquè quan vaig a Barcelona no puc deixar de visitar-lo i sempre acabo trobant un racó o un producte que desconec. Per a mi La Boqueria és quelcom més que un mercat: és color, és tradició. I volia saber què representava per a una persona que està molt lligada al món de la gastronomia i sempre al dia de totes les novetats que ens podem trobar a taula. Aquí teniu l'opinió, jo diria que un petit conte, de la Carme Melià.

Cigronets guisats amb pop

Llegums. A casa meva que no faltin. Quan vaig veure a la revista Cuina del núm. 233, una recepta  d'en David Caballero, amb una combinació que no havia menjat mai, cregué que era moment de preparar-la: cigrons guisadets amb pop. I la meva intuïció no va fallar: excel·lent.

Boles de formatge de cabra farcides de codonyat, fruita seca i herbes aromàtiques

Una de les estrofes de la cançó que acompanya la recepta d'avui diu que ... Si el puc veure, puc fer-ho... (...If I can see it, then I can do it...). És en un context diferent però jo l'aplico a una recepta que trobo a l'últim número de la revista Cuina (234), on hi ha snacks de Nadal, i m'hi poso. Aquesta és la finalitat dels llibres i revistes de cuina. Ho veiem, ho fem.

Broquetes de xai & 'Spanakopita', un viatge mediterrani amb el paladar

Que el canvi climàtic ens afecta no cal que ho expliqui. La sequera i la calor ens està deixant un panorama trist. A finals de juny els camins del nostre entorn eren plens de flors roses, els conillets, que ornaven el paisatge i tan sols uns dies després s'han assecat totes. Fa mal veure com les flors més delicades estan patint molt. Sort de les vinyes que hi posen el seu punt verd.

Carpaccio de presa ibèrica amb emulsió de pebrot vermell

Que el temps passa de pressa no cal que ho digui. Ens anem adonant de la velocitat a mesura que complim anys i que tot al nostre voltant va al mateix ritme. Per sort. 18 anys. 18 anys d'una revista que ens acompanya amb bones propostes i molt ben explicades i fotografiades. Els seus lectors estem d'enhorabona i jo, particularment els vull felicitar: moltes felicitats revista Cuina! I abans de tenir en mans la revista de celebració, faré una recepta del número 224 (la d'aquest mes) que m'ha cridat l'atenció, un carpaccio fet al buit...

Spéculoos roll

Vaig acabar l'any passat amb una recepta dolça i vull encetar aquest de la mateixa manera. Tot un any al davant, 365 dies per a gaudir a la cuina tot compartint amb els nostres i amb vosaltres allò que preparo. I la recepta d'avui la trec de la revista Cuina, exactament del primer número del 2018 que ens desitjava un bon any verd i també ens convidava a fer a casa els dolços de moda, els cinnamon roll o rotlles de canyella amb glacejat. Jo introdueixo una petita variació i els faig d'spéculoos.