Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 10 de desembre del 2019

Boles de formatge de cabra farcides de codonyat, fruita seca i herbes aromàtiques


Una de les estrofes de la cançó que acompanya la recepta d'avui diu que ... Si el puc veure, puc fer-ho... (...If I can see it, then I can do it...). És en un context diferent però jo l'aplico a una recepta que trobo a l'últim número de la revista Cuina (234), on hi ha snacks de Nadal, i m'hi poso. Aquesta és la finalitat dels llibres i revistes de cuina. Ho veiem, ho fem.
Resulta que m'agrada molt passejar pel Priorat, ja ho sabeu, i quan passo per Falset sempre entro a Priorat Natur. Una botiga de productes artesanals amb productes de la terra, productes fets amb receptes de tradició familiar. I acabo donant també un cop d'ull a tots tipus d'objectes de regal que hi tenen. La veritat és que m'he de contenir perquè faria compra compulsiva de tot el que veig. Doncs bé, l'última vegada vaig agafar el seu codonyat, deliciós codonyat artesà. N'acostumo a fer, però enguany estic una mica mandrosa. Preparar-lo amb formatge és un costum a casa meva. Ja fa anys vaig explicar que als brasilers ens perd el formatge amb goiabada -pasta premsada de guaiabes a l'estil del codonyat- i això fa que moltes vegades, a falta de la goiabada, preparo formatge amb codonyat. I resulta fàcil fer l'aperitiu d'avui per a començar bé el gran dinar de l'any, el de Nadal. I això, teniu en compte que un passeig pel Priorat, en qualsevol època de l'any, sempre alimenta l'ànima.

Ingredients per a 12 peces,
 - 300 g de formatge de cabra
 - 120 g de codonyat 
 - 50 g de pinyons
 - 50 g d'ametlles
 - 50 g d'avellanes
 - 4 brots de cibulet
 - 4 branquetes de farigola
 - 4 branquetes de romaní
 - 12 palets de pa

Preparació,
Traurem la pell que cobreix el formatge de cabra i el tallem en dotze peces del mateix tamany, les deixem a temperatura ambient una estoneta perquè s'estovin.
Tallem el codonyat en dotze daus regulars.
Trossegem una mica la fruita seca i la torrem al forn a 180ºC uns 10 minuts.
La traiem i la deixem refredar.
Desfullem la farigola, el romaní i la farigola, i ho piquem una mica.
Posem una peça de codonyat al mig de cada peça de formatge i amb les mans formem unes boles, procurant que el codonyat quedi centrat a l'interior del formatge.
Arrebossem les boles, primer amb els fruits secs i després amb les herbes aromàtiques.
Clavem un bastonet de pa en cada boleta i servim a temperatura ambient.

A l'hora del maridatge faig un petit homenatge a l'Àngel Garcia Petit, el sommelier atabalat, que ens ha deixat aquest cap de setmana passat. Trobaré a faltar els articles d'aquest enòleg que tant m'agradava llegir a la revista Cuina. Encara podem llegir l'últim on parlava del vi ranci. I el seu maridatge per a la recepta d'avui ho feia amb un vermut Miró Blanc. Moltes gràcies, Àngel. Els teus comentaris sempre aconseguien treure'm un somriure amb una reflexió. Un home savi del món del vi.

             ...I used to think that I could not go on
                    And life was nothing but an awful song
                           But now I know the meaning of true love
                                 I'm leaning on the everlasting arms...
                                       ...I believe I can fly
                                               I believe I can touch the sky...


4 comentaris:

  1. allà on sigui, el llegirà i celebrarà que hi hagis pensat. bonic, nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. De veritat que trobaré a faltar el 'sommelier atabalat'...

      Elimina
  2. "Salut i vi”
    .... Solia pensar que no podia continuar
        I la vida no era sinó una cançó horrible
        Però ara sé el significat de l’amor vertader
        Em baso en els braços eterns ...
        ...Crec que puc volar
         Crec que puc tocar el cel ...

    M'agrada el que expliques, m'agrada el que fas, m'agrades!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, maravilles. i a mi m'agrada que passis pel blog.

      Elimina