Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 17 de desembre del 2019

La crema de poma de l'Adelina Casanova


Als blogs de cuina molt parlem de les receptes que fem i compartim, cosa evident. Però i del lloc on passem molt de temps per a preparar-les? No gaire. I jo, des de sempre, he tingut el meu què contra els arquitectes que durant molts anys han relegat aquest espai on es crea i s'experimenta al lloc més fosc i trist, quan en realitat hauria de ser el lloc més lluminós i alegre de la casa. Un punt que sigui acollidor, encara que petit i ens faci tenir ganes de ser-hi tot cuinant per bé de la nostra salut.
Per sort, les coses canvien i molts ja la pensen com la peça principal de la casa, on es pot cuinar mentre comparteixes un vi amb els acompanyants, mentre els nens fan els deures, on ve de gust llegir el diari o el llibre de torn mentre el fricandó fa xup-xup. Una estança polivalent per a ser viscuda. I en això estava quan vaig parlar per primera vegada amb l'Adelina. Que qui és l'Adelina? És una arquitecta de les terres del Sud, de Móra la Nova, de la Ribera d'Ebre. I és que aquí per les nostres terres també tenim dones amb imaginació, dones que creen amb gust. Comparteix vida i treball amb el Sergi, un arquitecte vilanoví que exerceix amb orgull la seva procedència de Vilanova i la Geltrú. I ambdós creen i fan coses fantàstiques al seu estudi Udeu Arquitectura de Barcelona. Treballs com la Sendera, el projecte de recuperació d'un antic camí de ferradura que uneix la façana fluvial del riu  amb el Castell de Móra d'Ebre, rehabilitacions de masies, de cases de poble amb encant, de pisos antics, construccions de cases ecoeficients i tot un reguitzell d'obres que em fan somiar (m'hauria agradat estudiar arquitectura). Em deixava, també fan arquitectura efímera, dissenys museogràfics per a exposicions. I en una d'aquestes vàrem començar la jornada el dia que la vaig visitar: Cants de Sirena, fascinació i abisme, una exposició que actualment es pot visitar al Museu Marítim de Barcelona, i que vaig tenir la sort de poder veure amb l'Adelina, ja que el disseny va anar a càrrec de l'estudi juntament amb la Bibiana Puigdefàbregas. Una visita de luxe junt amb estudiants de disseny, que escoltaven embadalides -jo també- les explicacions que ella ens donava. Si teniu l'oportunitat d'anar-hi, és una exposició temporal que ens apropa al mar, en tres àmbits: la profunditat del mar on  habiten éssers fantàstics segons la imaginació humana, els ritus i mites entorn de la protecció del vaixell que s'ha de fer a la mar, i les creences i superticions populars com a patrimoni immaterial de la humanitat. I de l'exposició vam anar cap a la seva cuina, passant abans per les botigues del barri per a comprar els ingredients que faltaven per al dinar. L'Adelina em va avisar que ella faria una crema de poma, que jo vaig trobar deliciosa i refrescant, però que qui cuina realment a casa seva sempre és en Sergi. I en veure la seva cuina físicament ja em va mostrar com ells repensen les cuines. Un pis antic, al barri de Gràcia, rehabilitat amb molt de gust, on s'han respectat els materials primitius i on la cuina ocupa un lloc principal, ideal per a la convivència dels membres de la família. Per mostra, un botó. No calia parlar més. Més tard, a l'estudi vaig poder veure part dels treballs (aquí teniu unes fotografies: les onze últimes són de la seva web, del fotògraf Julio Ungidos). Es pot observar l'exquisidesa de les seves obres. Entre la crema de poma i l'escabetx de salmó que va preparar en Sergi, els bons vins que vam beure, l'excel·lent companyia (el fill també va dinar amb nosaltres), la conversa que no s'acabava mai -que bons conversadors!- i la música que omplia l'espai, va resultar una tarda emocionant i que repetirem segur a casa meva, i aviat. Amb ells he fet les paus amb els arquitectes, cuines amb vida...

Ingredients per a la crema de poma,
 - 5-6 pomes
 - 2 patates
 - 1/2 porro
 - 1 ceba
 - 2-3 pastanagues
 - 1 os de pernil
 - 100 ml de nata líquida
 - 1/2 got d'oli
 - sal i pebre
 - retalls de pernil salat per a acompanyar
pel brou,
Bullir porro, pastanaga, julivert, una carcanada de pollastre, sal i oli, entre 15 i 18 minuts.

Manera de fer,
Cobrir el fons d'una cassola amb l'oli i sofregir el porro, la ceba i les pastanagues.
Quan comenci a transparentar la ceba, afegir l'os de pernil i donar-li un parell de voltes.
Afegir la poma i la patata.
Cobrir amb el brou colat i si calgués, afegir aigua.
Quan estigui gairebé cuit, salpebrar.
Treure l'os i triturar.
Quan s'hagi de servir, afegir nata líquida i escalfar.
En una paella ben calenta hi passem el pernil fins que quedi cruixent, el posarem sobre la crema.

Ingredients per a l'escabetx de salmó,
 - salmó fresc, la quantitat segons els comensals
 - 1 ceba mitjana
 - 2 pastanagues
 - 4 alls
 - farigola
 - llorer
 - julivert
 - pebre de Caiena
 - pebre negre en gra
 - nou moscada
 - 3 claus d'olor
 - sal
 - 1 got d'oli d'oliva verge extra
 - 1/2 got de vinagre de vi
 - 2 gots d'aigua

Manera de fer,
En una cassola amb l'oli d'oliva hi posarem les pastanagues tallades a rodanxes, els alls sencers, la ceba tallada a trossos, una branca de farigola, una de julivert, sis fulles de llorer, una culleradeta de pebre negre en gra, els claus d'olor, una punteta de pebre de Caiena, una culleradeta de nou moscada i sal.
Quan es comenci a sentir l'olor de les espècies hi afegim el vinagre i l'aigua i ho deixem coure uns quinze minuts.
Passat el temps, traiem del foc i deixem refredar -normalment es serveix fred-.
Com que és amb salmó, l'afegim a l'escabetx i el deixem coure al punt just, sense passar-nos, caldrà controlar perquè no quedi massa fet.
Servim amb vi blanc.

I la música? Ai la música... Un punt de màgia em va tocar el cor. Va posar Barbara només arribar a casa. Mare meva, no havíem parlat encara sobre música i ella va i posa Barbara, sense imaginar-se que és una de les cantants que més m'agraden. Comunió total. Barbara ens va acompanyar tota la tarda. Je ne sais pas dire, la primera cançó em va servir de referència per a la tria. A la nit, en arribar a casa em vaig posar el film que havia gravat feia un any i encara no havia vist. Un apunt biogràfic de la cantant, especialment gravada per als amants de la seva música. Per cert, la cançó triada hi surt tres vegades i és l'única que l'actriu que fa de Barbara canta sencera amb unes imatges especials. I genial la versió que canta Lou Casa de Perlimpinpin, una cançó que commou i que Barbara canta de manera més ràpida i emotiva ...car un infant qui pleure/qu'il soit n'import où/est un enfant qui pleure/car un enfant qui meurt/au bout de vos fusils... Una de les cançons que més m'agraden d'ella, Gare de Lyon, em recorda les vegades que arribo a París per ella ...Taxi, menez-moi a la gare de Lyon, j'ai un rendez-vous près du portillon... 

      ... Pour une larme, pour un sourire
                qui pourraient venir de toi
                      je ferais le mieux et le pire
                            mais je ferais n'importe quoi
                                 pourtant le jour et la nuit même
                                       quand j'ai le mal d'amour pour toi
                                              là, simplement dire 'je t'aime'
                                                    je n'ose pas, je n'ose pas...


3 comentaris:

  1. Respostes
    1. Ruth, tots els projectes d'UDEU són interessantíssims.Només cal veure les fotos...

      Elimina
  2. Moltes gràcies a les dues pels comentaris! I Nani, mil gràcies pel post!

    ResponElimina