Púding d'orxata condensada, fruita confitada i fartons

Els fartons són uns dolços allargats fets amb farina, aigua o llet, ous, oli, sucre i llevat. Es caracteritzen per una capa fina de sucre de llustre al damunt i, tradicionalment, es mengen sucats en orxata.

Coca de llanda

Acostumo a fer un coc per setmana. Dona molt de joc a l'hora de fer un cafè al matí, o com a postres o bé un berenar. Però n'hi ha un que repeteixo sovint, el faig sovint i és d'aquells que surt bé sempre, aguanta perfectament dins una llauna uns quants dies com acabat de fer. És la 'coca de llanda'.

Galetes de mantega i tarongina

    

A l'hort hi tenim una mica de tot: arbres fruiters, verdures i hortalisses (aviat arribaran els tomàquets), herbes remeieres, plantes silvestres comestibles i una gran varietal de flors. No hi falten ni les olors ni els colors i amb l'arribada de la primavera tot es veu especialment esplèndid.

Bescuit de xocolata negra amb plàtan i poma

Diuen que amb els anys ens canvien els gustos... i a mi m'ha passat de ple. Si abans no podia ni veure la xocolata negra -sempre l'havia volgut amb llet- ara m'hi he tornat absolutament addicta. No sé ben bé què ha passat, però en menjaria a qualsevol hora. 

Coc de festucs i nabius

M'agrada passejar sense rumb per la ciutat (ai, com trobo a faltar fer-ho amb els enyorats gossos) i deixar-me sorprendre pels seus racons. Sempre hi acabo descobrint alguna botiga amagada o algun objecte inesperat que em desperta un somriure. Fa un parell d'anys, en una d'aquestes caminades, vaig topar amb una botiga que tancava per liquidació: tots els estris de cuina eren al 50%. Entre els prestatges mig buits hi vaig veure un motlle de porcions de Lékué que feia temps que em cridava l'atenció. A meitat de preu no podia deixar-lo escapar.

Picantons amb productes de tardor

Avui porto un plat que no té res d'extraordinari. O potser sí. No per la dificultat, sinó perquè és una excusa perfecta per reivindicar els productes de temporada i, sempre que es pugui, de proximitat. Ja no m'estranya veure als mercats fruites vingudes de l'altra punta del món, però el que encara em sorprèn és veure com se'n ven tanta. Em costa entendre que hi hagi qui no es fixi en aquestes coses.

Quiche amb fruits de tardor

La tardor arriba amb una màgia especial on l'aire es torna més fresc, les fulles pinten els camins amb tons daurats, vermellosos i marrons, i una olor humida de terra i fusta ens envolta. És una estació de calma, de retorn a la llar, de cuina lenta i aromes que reconforten després de mesos a l'aire lliure. Els mercats s'omplen de colors càlids i de fruits que ens recorden com la natura sap cuidar-nos.

La Francisca i els seus panellets, una vida entre llibres i ametlles

La primera impressió que vaig tenir en veure la Francisca va ser el color de cel dels seus ulls, uns ulls que s'entelaven quan parlava dels seus. Després, el seu nom, Francisca, com la meva àvia materna, la Sisqueta. Potser per això, o per la serenor que desprenia, vaig saber de seguida que aquell matí seria tranquil, d'aquells que deixen rastre dolç al record. Vam començar parlant amb la prudència de qui s'explora, però ben aviat vam descobrir que coneixia part de la meva família. La conversa es va omplir de somriures i confidències, i tot va fluir amb naturalitat.

Fondue de formatge al forn

A casa som molt fans de les fondues de formatge i ens agrada fer-les sobretot a la tardor/hivern quan canvia el temps. Tanquem casa i resulta més acollidor. Sempre les acompanyo amb vi blanc. Fa uns dies, però, en un programa de cuina canadenc vaig veure que la preparaven en una safata al forn, posant-hi a dins els ingredients que s'acostumen a posar per sucar al formatge fos de la fondue. Em va semblar una bona idea per compartir-la. I aquí la teniu.

Pastís amb crema d'ametlles, figues, raïm i mango

Quan tinc enyorança del menjar del Brasil faig feijoada i compro per postres un alvocat, o una papaia o un mango. Una manera de transportar-me en el temps i reviure els gustos de la meva infantesa. Ja he explicat altres vegades que al pati de casa teníem aquests arbres fruiters més un llimoner i dos guaiabers, un que donava guaiabes roses i l'altre les feia blanques. I fa uns dies vaig veure per la Xarxa que una noia plantava un os de mango i li sortia un arbre. Per sorpresa meva, vaig fer el mateix i aquí teniu el que m'ha sortit.

Pizza de sobrassada de Mallorca amb ceba i figues

De tant en tant m'agrada fer-li una comanda. Els seus embotits són una exquisidesa. I a l'última vaig aprofitar per comprar el seu llibre 'Porca misèria', ja que volia que me'l dediqués. Un llibre amb unes fotografies precioses. Feia temps que no tenia un llibre de gastronomia amb unes imatges tan ben fetes. Excepte dues, totes són de Martin de Arriba i representen molt bé el producte que fa ell, és en Xesc Reina de Can Company d'Inca, a les Balears.

Bescuit de llimona amb llavors de roselles

M'agrada compartir l'origen dels ingredients que fem servir a les receptes. Alguna vegada m'han comentat que no sabien d'on venien. Per això he volgut posar les roselles seques, que ens regalen les seves llavors.  Així podeu veure les que utilitzo i que són del meu hort. En un gerro queden la mar d'elegants.

Galetes d'escacs

Un bon dia, mentre anava a pagar a la caixa d'Ikea, em vaig endur una agradable sorpresa (de les que no solen passar gaire sovint): em van regalar un llibre per fer galetes, titulat FIKA. Aquest llibre conté 30 delicioses receptes de rebosteria sueca per fer al forn, des de petites galetes fins a pastissos per aniversaris.

Peres al forn amb romaní

La perera ha estat molt generosa. Hem pogut gaudir dels fruits i repartir-ne a balquena. Ara ja en queden poques, però abans no s'acabin vull compartir unes postres que són una delícia i es preparen en un tres i no res: peres al forn amb romaní.

Pollastre amb prunes

Temps de prunes i ja s'acaba el de les cireres. Això és el que té viure al camp: entre veïns ens intercanviem els fruits de temporada. Tu em dones prunes, jo et dono peres; uns altres em porten cireres i jo els compenso amb tomàquets. Així compartim collites i vivències que donen molt de si. 

Confit d'ànec amb cireres, ceba i pomes confitades

Abans que s'acabi la temporada de les cireres encara podeu fer una salsa amb elles. Senzilla i fàcil de preparar. Una bona manera de menjar fruita combinant-la amb un confit d'ànec. Una recepta exprés i que no farà mandra de cuinar, encara que hi entra el forn però a baixa temperatura.

Torrades de sant Isidre

Ahir va ser sant Isidre. Tot i que no soc gaire entesa en sants, hi ha dates que es recorden per les seves tradicions i festes populars. Però aquest no n'és el cas. Fa uns dies us parlava de biblioteques, i d'allà en vaig agafar un llibre que em va cridar especialment l'atenció: El llegat de Rondissoni, Història i receptes del xef més influient de la Catalunya del segle XX, escrit pel professor de cuina, sommelier i periodista gastronòmic Manel Guirado i editat per Ara Llibres.

Arròs amb llet i aromes cítrics del meu hort

El títol també podria ser 'Una delícia suau, cremosa i amb aire tropical' perfecta per aprofitar la fruita de temporada, perquè enguany els tarongers de l'hort han sigut extraordinaris. Taronges a cabassos i, com a regal extra, una bona collita de cumquats que m'ha donat el veí. Amb el que em queda d'arròs Essència del Delta de les Dones arrosseres del Delta de l'Ebre, i algunes fruites deshidratades que ronden per la cuina, he decidit preparar unes postres senzilles, però especials, per al dinar de diumenge.

Les galetes de violeta i ametlla de la Ginesta

     

El seu desig seria esdevenir autosuficient en plena natura, al costat de la seva parella i amb la Ginesta. I no és d'estranyar. Viu al Priorat i se sent afortunada de l'entorn que l'envolta. Diumenge em va dir que, possiblement, seria l'última setmana que encendria la cuina econòmica, perquè el temps començava a canviar. No vaig dubtar ni un moment a visitar-la per fer, per fi, les galetes que havíem acordat durant un dinar a la tardor. 

Ella és la Judit, la Judit del projecte Somaia, del post de l'agost del 2021.

Pollastre al forn amb arròs pilaf i un vi

Preparar una recepta implica pensar si ha de portar acompanyament, què es pot cuinar i com. Això m'ha passat amb el pollastre d'avui: ha quedat boníssim, però l'arròs també hi ha jugat un paper destacat, acompanyat d'uns espàrrecs acabats de collir. I què dir del vi! En resum, un àpat rodó i compartit amb molt bona companyia.