Quan sento o llegeixo que cada cop es cuina menys a casa em sap molt greu. Vivim en un país privilegiat, amb productes excel·lents i variats, i no cal que siguin cars per menjar bé. Amb una mica d'organització, poc temps i productes frescos i de temporada podem preparar plats senzills, saludables i deliciosos que faran gaudir els de casa.
Aquesta amanida n'és un bon exemple. Està feta, literalment, buidant calaixos i racons de la nevera. Hi havia uns espaguetis del dia abans, uns xampinyons portobello saltats amb all i julivert, una endívia, un cabdell d'enciam, unes olives farcides, formatge fresc, uns trossos de pernil salat, remolatxa i, sobretot, uns tomàquets acabats de collir del meu hort i tot amanit amb un bon oli d'oliva verge extra. No cal res més.
Precisament aquests tomàquets són gairebé l'únic que queda de l'hort. La calor d'aquest estiu ho ha assecat tot i hem hagut d'arrancar les plantes abans d'hora. El canvi climàtic ja forma part de la nostra realitat i cada temporada es fa més difícil cultivar com ho fèiem abans. És una reflexió que em costa fer, perquè l'hort és molt més que un lloc d'on surten verdures: és temps, és il·lusió i és una manera d'entendre la cuina.
Per això us animo a posar imaginació. Obriu la nevera, aprofiteu el que teniu, trieu productes de temporada i prepareu àpats senzills, bons i fets amb estima. Els vostres us ho agrairan, i vosaltres també. Cal donar valor a allò que ha sigut cultivat amb amor i estima per ser consumit i que cada cop costarà més.
Per maridar aquesta amanida vam obrir una ampolla que feia temps que esperava el seu moment: un Coma Calcari del 2019, de garnatxa blanca, del celler Mas d'en Gil, al Priorat .
Un vi magnífic que ens va recordar que, de vegades, les millors coses són les que sabem esperar.
I si mai teniu l'oportunitat, us recomano visitar el celler i passejar per les seves finques. Encara recordo la visita amb la Marta Rovira, una dona que viu i transmet el vi amb una passió encomanadissa. Potser també és per això que el Priorat em té enamorada. A qui no?
A la pàgina d'inici del celler hi ha una frase de Pere Rovira que m'encanta: 'A la vida s'han de tenir somnis, i s'hi ha de creure'.
Doncs això... continuem somiant. I, mentre somiem, continuem cuinant.
🎵 Love Is Here To Stay, Billie Holiday
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada