Una de les coses que més m'agrada és observar els cultius all llarg de l'any, veure com canvien, com neixen, creixen i, finalment, completen el seu cicle, I, si he de triar un arbre, l'ametller s'endú la palma. M'enamoren les seves flors quan apareixen, gairebé abans que arribi la primavera; la catifa de pètals que queda per terra quan el vent se'ls emporta; el lent progrés dels ametllons que un dia seran ametlles, i, finalment les fulles seques que anuncien que el cicle s'ha acabat i que l'arbre torna a reposar. Potser per això l'ametlla té per a mi alguna cosa més que un gust.
De la infància en porto a la memòria l'aroma i el sabor de les ametlles amargues. La meva àvia materna ens enviava al Brasil, per Nadal, un paquet ple de petites coses que ens acostaven una mica a casa: contes infantils que no enteníem, però que ens semblaven preciosos, confits i torrons. Entre tots n'hi havia un que m'agrada especialment: el de massapà. Aquella olor, aquell gust d'ametlla dolça i intensa, ha quedat guardat en algun racó de la memòria. I potser per tot això que, fa uns dies, quan vaig veure a Instagram un post d''El Racó d'en Binu' amb la recepta d'aquesta sopa freda vaig pensar que l'havia de fer.
Hi havia l'Amaretto di Saronno, el mateix licor que faig servir per preparar unes galetes italianes, i que, només d'olorar-lo, em porta inevitablement cap al record d'aquell torró de massapà. I també hi havia ametlles tendres, les que ara mateix tinc als arbres, encara joves i lluny de convertir-se en les ametlles seques que coneixem. A la recepta hi havia també tomàquets, dels pocs que queden a l'hort, i menta, la que creix a l'ampit de la finestra de la cuina. Els carabassons, aquest cop, els he hagut de comprar: la setmana passada vam haver d'arrencar els que teníem. I així, entre el que queda de l'hort, el que ofereixen ara els ametllers i algun ingredient que ha hagut de venir de fora, ha acabat naixent aquesta sopa. Una sopa senzilla, fresca i sorprenent, perfecta per a aquests dies.
Desconec si he respectat exactament les proporcions de la recepta d'en Francesc. He intentat seguir les seves indicacions, però les quantitats que he posat són les meves. Potser no són les correctes; el que sí que puc dir és que ha sortit bona. Per això la comparteixo tal com l'he feta.
Ingredients per a quatre racions,
- 350 g de carabassó (1 unitat), tallat a daus i amb la pell
- 350 g de tomàquets triturats
- 3 escalunyes, tallades a dauets
- 350 ml de caldo de carn
- 75 g de mantega
- 50 g de crema fresca
- 50 ml d'Amaretto di Saronno
- Sal i pebre
Tal com l'he preparat,
En una olla, posem la mantega i les escalunyes i les deixem coure a foc suau fins que siguin transparents.
Hi afegim els daus de carabassó, ho ruixem amb l'Amaretto i ho flamegem. És un d'aquells moments en què la cuina canvia d'aroma i, durant uns instants, l'ametlla es fa present.
Un cop flamejat, ho triturem i ho tornem a posar a la cassola. Hi afegim el tomàquet triturat i el caldo. Quan comenci a bullir, hi incorporem la crema fresca. Salpebre i ho deixem coure durant dos o tres minuts.
Ho passem pel colador xinès perquè ens quedi una sopa fina i la posem en una sopera. La deixem refredar a la nevera fins al moment de servir.
I quan arriba l'hora de portar-la a taula, hi posem unes fulles de menta fresca i unes ametlles tendres. És aleshores quan, en una mateixa cullerada, hi conviuen una mica de l'hort, una mica de l'estiu i, per què no, algun record de Nadal.
'El Racó d'en Binu' té Instagram i, en un dels seus posts, en Francesc explica com prepara aquesta sopa. Busqueu-lo i mireu si vosaltres l'hauríeu fet igual. Jo l'he feta així.
Potser el més bonic de les receptes és precisament això; que una mateixa idea, quan passa per les nostres mans, pels nostres records i pel que tenim a l'abast, acaba convertint-se en una altra cosa. En aquesta, per a mi, hi ha una mica d'ametller. I també una mica de memòria.
Si voleu repassar el post que vaig fer de la meva visita al restaurant, teniu el post aquí. Us agradarà.
♬ The Good life, Tonny Bennet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada