Mel i mató amb figues i fruits secs

S'acaba l'agost, a poc a poc, i ja s'intueix la tardor a l'horitzó amb els colors que ben aviat tenyiran els paisatges. Però encara som a l'estiu, i jo gaudeixo d'un dels seus petits tresors: les figues acabades de collir de l'hort, amb aquella flaire dolça que desprenen les fulles i els fruits quan els tens a tocar.

Affogato, unes postres amb cafè o un cafè amb gelat?

A vegades, quan acabo un àpat, no en venen de gust unes postres, però gairebé sempre l'acabo amb un cafè. Tampoc no soc gaire de gelats, tot i que, de tant en tant, m'entren bé. I quan es tracta d'un 'affogato' resolc totes dues coses d'un sol cop: una bola de gelat de vainilla amb un cafè acabat de fer. I ja ho tenim.

Biquini de mortadel·la amb tòfona i mostassa

En realitat el títol de la recepta hauria d'haver sigut 'anem a la platja i prenem una amanida en pot i un biquini de mortadel·la amb tòfona i mostassa', però no hi cabia a la capçalera. Tant se val, tal com queda també va bé. 

Sopa freda de tomàquets escalivats amb escopinyes i margallons

Que les sopes fredes entren com si res a l'estiu és cert i diria que necessàries, encara que jo em puc menjar un caldet calent en qualsevol moment, sigui de pollastre sigui de peix. Però els gaspatxos i altres sopes com aquesta d'avui no falten mai a casa. 

Sopa freda de papaia amb pernil ibèric

Calor i més calor. Ens venen de gust àpats frescos i d'aquells que estan fets en un tres i no res. Així que ens posem cap a la cuina, obrim el frigorífic i traiem aquella papaia que vàrem comprar al mercat i un iogurt natural 'et voilà', una sopa o crema freda feta a l'instant.

Sopa escaldada de menta i tòfona

Si hi ha alguna cosa que em costa llençar, és el brou que queda de bullir la verdura. Sempre intento aprofitar-lo i, si no l'he salat, fins i tot el faig servir per regar les plantes. És ideal per preparar sopes escaldades, tal com ho havia vist fer sempre a casa, sobretot amb la tradicional sopa de farigola. 

'Banana bread' amb fruites confitades i xocolata

El 'banana bread', o pa de plàtan, és un bescuit dens, aromàtic i de textura humida que s'acostuma a servir amb mantega, tant per esmorzar com per berenar. Per això em semblava ideal per rebre unes amigues que em van dir que passarien a mitja tarda a veure'm.

Amanida de taronja amb bacallà, el meu 'remojón andaluz'

Queden poques taronges a l'arbre després d'un hivern en què, com sempre, ha estat ben generós. Abans que s'acabin, vull compartir una recepta que vaig veure fa unes setmanes al programa de televisió Aquí la Tierra, que m'agrada seguir pels reportatges tan interessants que ofereix.

Confit d'ànec a la vinagreta de Chartreuse i vinagre Forum

Tal com gira el món, tots necessitem un refugi. Un lloc on sentir-nos segurs, a recer del soroll, de les presses i dels desenganys del dia a dia. Jo el tinc, aquest refugi. I ho confesso: m'hi blindo. La cuina. Allí on el temps s'atura. Puc passar-m'hi hores amb les mans enfarinades i olioses, deixant que els pensaments es vagin dissolent a foc lent. Amb música de fons i bons ingredients, tot flueix. I quan arriba el moment de seure a taula, aquest silenci ben cuinat es transforma en gratitud compartida.

Batut de plàtans, dàtils i cúrcuma

I per començar el 2026 porto un batut energètic i saludable per a les dures jornades d'hivern. Amb l'arribada del fred, res millor que mantenir-nos en forma i reforçar el nostre sistema amb aliments que ens aportin energia i vitamines. A casa, quan parlem de vitamines, en referim als batuts, un costum que vam adoptar durant el nostre temps al Brasil. Allà els anomenen així, i ara, en el nostre dia a dia, els considerem una forma deliciosa i eficaç de cuidar-nos.

Crema festiva de porro, pera i parmesà

Passades les festes de Nadal sempre ve de gust recuperar les menges diàries i senzilles. Tot i que a casa no fem desgavells i posem la sopa amb brossa de la família i el fricandó amb olives tradicionals, tenim ganes de menjar coses lleugeres. Per això quan aquest diumenge vaig veure que l'Esther Utrilla (m'agraden molt les seves propostes il·lustrades al diari Ara) preparava una crema amb porro, pera i parmesà, me'n vaig anar al frigorífic a comprovar que realment tenia tots els ingredients i la podria fer.

Coc de festucs i nabius

M'agrada passejar sense rumb per la ciutat (ai, com trobo a faltar fer-ho amb els enyorats gossos) i deixar-me sorprendre pels seus racons. Sempre hi acabo descobrint alguna botiga amagada o algun objecte inesperat que em desperta un somriure. Fa un parell d'anys, en una d'aquestes caminades, vaig topar amb una botiga que tancava per liquidació: tots els estris de cuina eren al 50%. Entre els prestatges mig buits hi vaig veure un motlle de porcions de Lékué que feia temps que em cridava l'atenció. A meitat de preu no podia deixar-lo escapar.

Fondue de formatge al forn

A casa som molt fans de les fondues de formatge i ens agrada fer-les sobretot a la tardor/hivern quan canvia el temps. Tanquem casa i resulta més acollidor. Sempre les acompanyo amb vi blanc. Fa uns dies, però, en un programa de cuina canadenc vaig veure que la preparaven en una safata al forn, posant-hi a dins els ingredients que s'acostumen a posar per sucar al formatge fos de la fondue. Em va semblar una bona idea per compartir-la. I aquí la teniu.

Filet de porc ibèric caramel·litzat amb figues i ceps

Preparar aquesta recepta és posar la tardor a taula: ceps i les últimes figues de setembre que fan un plat exquisit. Un filet de porc cuinat a foc lent i fent xup-xup, es va caramel·litzar deixant un suquet que juntament amb l'arròs blanc va triomfar. Si l'acompanyeu amb un bon vi de la terra, el resultat serà magnífic i és tan senzill de fer que el repetireu segur.

Puré d'albergínia i fesols blancs

Tinc la sort de poder viure el cicle vital del meu hort: les estacions passen deixant l'empremta de vida sobre la taula. Productes de temporada i de proximitat, en el meu cas metro zero per tenir-los a l'abast de la cuina. I de les coses que més m'agraden són de veure les flors com es van transformant en el fruit esperat. De totes les que tinc la de l'albergínia és de les més boniques. Aquí teniu l'última de la temporada que he tallat per poder guarnir el plat amb les seves fulles (que no menjarem), només per mostrar d'on ve l'hortalissa emprada avui per a la recepta. Un puré que queda com un hummus.

Hamburgueses mini especiades i arrebossades

Això d'escriure un post setmanal és un exercici que necessita una preparació complexa, encara que no ho sembli. Si es vol fer bé hauràs de pensar què preparar, tenir els ingredients a mà, on fer la fotografia i preparar la composició. I és en aquest últim requisit que hi entren els plats i els colors que juguin una concordança estètica. Així estava quan no sabia quin color posaria i de sobte, en alçar la vista, vaig veure les figues de moro que tinc davant la finestra de la cuina que tenien un color ben bonic i eren com un tovalló antic que guardo a la prestatgeria del rebost.  

Musclos amb tomàquet, herbes i un toc picant

Si teniu poques ganes de cuinar, però voleu sorprendre amb un aperitiu fresc, saborós i un toc picant, aquests musclos són la solució. Sense complicacions, només necessitarem uns quants ingredients de qualitat i el temps necessari per preparar-lo. Si el picant no us agrada podeu ometre els bitxos i gaudireu igualment del plat.

Peres al forn amb romaní

La perera ha estat molt generosa. Hem pogut gaudir dels fruits i repartir-ne a balquena. Ara ja en queden poques, però abans no s'acabin vull compartir unes postres que són una delícia i es preparen en un tres i no res: peres al forn amb romaní.

Confit d'ànec amb cireres, ceba i pomes confitades

Abans que s'acabi la temporada de les cireres encara podeu fer una salsa amb elles. Senzilla i fàcil de preparar. Una bona manera de menjar fruita combinant-la amb un confit d'ànec. Una recepta exprés i que no farà mandra de cuinar, encara que hi entra el forn però a baixa temperatura.

Amanida de carxofes amb taronja i llimona, 'salta kornea' magribí

Colors, aromes, gustos, textures. Només hi falta el sentit de l'oïda, però també hi és: els ocells que m'acompanyen mentre soc a l'hort. Ja els tenim tots. I ara caldrà tenir un quart d'hora per preparar una amanida on es concentra tota una experiència gustativa que ens farà viatjar, amb el pensament, a un altre lloc del món.  Ens transportem al Magrib, de la mà de la cuinera Mariona Quadrada i el seu llibre 'Amb gust del Magrib, Receptes del Marroc, Algèria i Tunísia'.