Quan vaig preparar aquesta sopa ho vaig fer pensant en un recull per a un llibre que està fent el Centre d'Estudis Mont-rogencs de receptes del poble de Mont-roig del Camp, el poble del meu pare i d'on em sento. Dies després, quan vaig veure que els d'Olleta de verdures preparaven la celebració del seu cinquè aniversari de bloc i ens animaven a participar en un concurs, la vaig enviar per a participar de la festa. La meva sorpresa fou que la Sopa amb brossa dels Nolla, va ser triada com una de les cinc guanyadores. Això em fa molt feliç perquè a casa nostra aquesta recepta significa quelcom més."
A cada casa hi ha una recepta que és la insígnia de la cuina familiar. Avui us presento la de la meva família, la que ens mou a reunir-nos i recordar la que feia la meva padrina Sisqueta, després la meva mare i posteriorment el meu pare: la sopa amb brossa. Ara ja som els germans que intentem fer-la com ells.
Per a quatre persones (aproximadament, perquè sempre la faig a ull i val més que sobri, sempre acabem repetint i repetint)
Necessitarem:
pel caldo
- 6 l d'aigua
- 1/2 pollastre
- 1/4 k de jarret
- 1 tros de botifarra negra
- 100 g de cansalada fresca
- 1 os de pernil
- 2 ossos de l'espinada
- 1 branca d'api
- 1 pastanaga
- 1 patata
En una olla gran hi posarem tots els ingredients de carn nets i polits a bullir amb l'aigua i anirem escumant per a treure tot allò impur.
Deixarem en un foc amb no massa ànima, per anar veient que es mou, durant una hora.
Després afegirem les verdures i ho farem bullir un parell d'hores més.
Colarem el caldo i separarem les carns.
Per a fer la sopa
- 3 ous bullits trossejats
- 100 g de pa torrat
- les carns del pollastre i del jarret del caldo ben trossejades
- 4 l de caldo
per les pilotetes:
- 250 g de llonganissa de porc
- 1 ou
- pa ratllat
- farina de blat
- sal i pebre
- oliv d'oliva verge extra
En una olla hi posarem el caldo. Afegirem el pa torrat esmicolat.
Deixarem una hora perquè s'estovi.
Ara hi abocarem les carns trossejades.
Els ous bullits trossejats.
Al final hi afegirem les pilotetes que haurem fet amb la llonganissa (o carn trinxada porc), l'ou i el pa ratllat que anirem afegint fins a trobar el punt de pilota desitjat.
Fem les pilotetes i les passem per la farina de blat i les fregim, no massa, que quedin suaus.
La sopa queda molt bona feta el dia abans, però cal tenir en compte de no tapar-la perquè fermenta.
Quan la faig el dia 24 de desembre la deixo a fora, a la terrassa, tapada amb un colador i un drap.
És la millor manera de conservar-la, perquè l'escalfor de casa la pot trencar.
Us puc dir que no parlem mai del segon plat. La sopa és l'estrella.
Aquesta sopa és més que una sopa. Era pensar la setmana abans què hauríem de comprar, on i quina quantitat. Era reunir-nos per a fer les pilotetes, era el torrar el pa, era tot un esdeveniment. I ara escric i veig els meus pares ballar. Eren dels que ballaven a casa. Tanco els ulls i sento Aquellos ojos verdes de Nat King Cole...
Quin bonic record i que be que l'has plasmat, i jo també quasi puc veure els teus pares ballar!!!!
ResponEliminaLa sopa em sembla un patrimoni deliciòs!!!! me l'apunto per provar-la! m'encanten tots aquets caldos de diverses carns i verdures i desprès menjar-ho, junt o separat...però quina delicia!!!!
ohh!! felicitats que hagis estat escollida!! a mi m'encanten aquest tipus de sopes que et trobes entrebancs i que hi ha de tot!!! Quina recepta més tradicional: m'encanta!!
ResponEliminafeliç cap de setmana
petonets
Que bona, Nani! No en coneixia ni el nom ni la recepta de la sopa amb brossa. Això sí que fa passar el fred! no m'estranya que t'hagin felicitats els olletes, perquè t'ha quedat fantàstica. I servida en aquet petit perol encara deu tenir més bon gust! Petonet i bon cap de setmana
ResponEliminaMoltes felicitatas Nani per ser escollida! Em fa molta il.lusió per tú, a més amb una recepta que et ve tant de dins i de la teva familia.
ResponEliminaAquesta recepta no l'avia vist mai, encara menys tastada però s'assembla molt a les sopes que ens agraden a casa, així que me l'emporto però esperarem ara que torni l'hivern, que aquí será molt llarg i fred, així podré deixar el caldo fora :o)
Petonets i bon cap de setmana,
palmira
Som molt de sopes... en menjaríem cada dia, i si són com aquesta, més encara!
ResponEliminaFelicitats per resultar guanyadora :)
Marta
una sopeta pels dies freds magnífica!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Moltes felicitats!!! Ha de ser deliciosa, i que maca la sopera, el cullerot i el plat!
ResponEliminaBon cap de setmana!
Aquestes receptes familiars s'han de guardar com un tresor!
ResponEliminaHa de ser boníssima, de plat únic i molt competa.
Felicitats pel concurs. Nosaltres a casa d'aquesta sopa en diem "Sopa bruta" i només la mengem per Nadal, no cal dir com esperem aquesta data!!!
ResponEliminaFins aviat.
Quin nom més curiós !!...aquest plat ha d'estar força bo...contundent, aixó si...d'aquells que no pots parar de menjar...pim pam...pim pam...que quan acabes dius...buffff..aparta que explotaré !!!..juas!
ResponElimina...i quines fotos Deu meu senyor...són espectaculars, de llibre.
Enhorabona Nani. La qualitat del teu bloc és altísima.
Vaya sopa Nani. En mi casa la llamarían el "resucita muertos". Tiene que estar buenísima. Un beso.
ResponEliminaTracional de la familia, las mejores recetas aunque ese toque de los abuelos o de las madres es difícil tenerlo verdad?
ResponEliminaBesitos y feliz fin de semana.
¿Sopa basura? Desde luego que las recetas tienen unos nombres... Esta de basura tiene bien poco!! Una sopa de lo más contundente y con unos ingredientes bien ricos y suculentos!! Me ha encantado la historia!! En casa mis padres siempre bailaban, lo echo tanto de menos!!
ResponEliminaBesitos reina!!
Hola! Sóc la Laia, estem juntes al curs de la Jackie,
ResponEliminam'encanta la fotografía tan pulida i el blog tan maco que tens :)
Una sopa estupenda para darnos buenos ánimos!!! un besito guapa
ResponEliminaM'encanta el concepte que hi ha darrera aquesta sopa :))
ResponEliminaQuina sopa tan bona, i quina història tan maca Nani!! M'ha agradat molt aquest post :)
ResponEliminaPetons!!
Hola!!! una pinta estupenda. Se me antoja esta sopa mucho ahora que por aquí hace de nuevo frío. Besos.
ResponEliminaEls plats que a darrera porten tot un esdeveniment i molta història són els que disfrutem més. aquesta sopa segur que m'encantarà, i les fotos són precioses!!
ResponEliminaun foc amb no massa ànima... quina expressió més maca!
petonets
Una sopa realment boníssima, una història molt tendre i unes fotografies meravelloses! Una molt bona recepta
ResponEliminaAvui, a ESfruita, la botiga online de fruita i verdura de qualitat, us proposem unes flors de carbassó arrebossades, acaben d'arribar a ESfruita i són realment boníssimes. www.esfruita.com/assessorem/flors-de-carbasso-arrebossades
Un plat d'aquesta sopa i ja no necessites res més!
ResponEliminaPetons.
enhorabona pel premi i per la sopa! avui m'aniria de conya!!! ;P petonets
ResponEliminaEm xifla la sopa!! de fet es un dels meus plats favorits i aquesta que has fet té una pinta fantàstica!
ResponEliminaPetonets.
Susanna.
Tinc a l'Andy aquí al costat preguntant-me quan n'hi preparo un plat. La veritat és que la sopa es veu genial! L'haurem de fer content, no? ;-)
ResponEliminaAh! I enhorabona pel resultat!
Una abraçada!
Eva
Sensacional... :-))))
ResponEliminaNo m'estranya que t'hagin donat PREMI!!! perque aquest plat no es tan sol una SOPA, es un recull de CARINYO!!!
ResponEliminaA casa meva, a Flix, també era molt costum fer "La Sopa de Brosses" per a les celebracions. Sobretot era molt típic fer-la a Flix, per la Festa Major, tot i la calor del 15 d'agost. A casa es fa una base de caldo de verdures i pollastre, posant-hi el fetge i el cor. Al caldo s'hi afegeixen els fideu i a part es preparen els plats repartint a cada un, a trocets, el bollit de la carn de pollastre, és molt bo el fetge. Com més bona s'hi podia afegir pernil i també braó.
ResponEliminaFins aviat.
Quina records mes macos. Totes les coses que tenen que veure amb la familia i les nostres arrels son importants i profundes i es important mantenir - les i mes si es poden gaudir tots junts.
ResponEliminaEs una sopa contundent i de las que m'agraden. A casa, tradició de la familia del meu home, en fem una semblan amb pa i pilotillas petitetas, pro lo del ou dur.....m' agrada molt. Miraré d' afahir- lo la proxima vegada, si me dexa......
Petons
Tot avui buscava la recepta, aquesta és molt semblant a la que feia per Nadal la meva padrina de Riudoms ( el meu padri era de Montroig del Camp!!) . Per nosaltres la sopa de brosses és el plat estrella també ..i sempre volem repetir... I ara que soc àvia agafo el relleu per fer-la jo a casa , i donar-la a coneixer als meus nets.
ResponElimina