A casa tenim un entrepà que és una exquisidesa per a quan volem menjar ràpid, però bo. I no és ni més ni menys que un pepito de carn. L'acompanyem amb una cervesa ben fresca i fem festa major.
Aquest cop, com que es tracta de posar un entrepà a la recepta del 15, aquí el teniu.
Necessitarem:
- 1 entrecot de bou
- pebrots del Padrón
- sal i pebre
- oli d'oliva
- 1 llonguet
Farem:
Fregim els pebrots en una paella amb oli i els salem al gust.
Farem el mateix amb la carn en una altra paella, oli ben calent i salpebrat al gust.
Acostumo a fer la carn a tires i així és més mengívol.
A la paella on l'hem fregit hi posem més oli i passem el llonguet obert pel mig i el fregim una mica per la part de dins.
Muntem i servim.
El dia era esplèndid, teníem ganes d'anar a la platja i a Tarragona la tenim a cinc minuts. Apa a fer una bona caminada i en arribar a casa aquest exquisit entrepà ens preparàrem.
Quina música? Els Manel: Al mar!
"pebrots del padron, unos pican i otros non!!" Si n'arreplegues un parellet que piquen encara te'l menges més ràpid el pepito ;-D
ResponEliminaA nosaltres ens encanta el pepito de filet de vedella però els pebrots italians i una miqueta de cebeta...mmm ja m'hi trobo!!
PTNTS
Dolça
Aquest entrepà és de luxe, quina bona pinta. Jo m'apunto a la camidada per la platja i després menjar aquest deliciós entrepà.
ResponEliminaPetons
Ostres, no m'estranya que a casa vostra feu festa major quan mengeu aquest entrepà!! Si és de luxe total!! El pròxim cop no dubtis a trucar a la Bordeta, que vindré encantada de la vida! jejeje
ResponEliminaMoltes gràcies per participar maca!
Petons
Sandra
Qué fotogènic aquest entrepà!!! Per cert, se li diu pepito per alguna cosa en especial o simplement l'heu batejat així? Tinc curiositat, m'ha semblat molt curiós el nom.
ResponEliminaPetonets!!
M'encanten els entrepans de pepito, els Manels i la platja, així és que ho trobo tot ideal.
ResponEliminaLa foto t'ha quedat maquíssima.
Petons
Conxita
Que bo i sucós, Nani! El llonguet és un pa que m'agrada molt i que em fa pensar en quan érem petits els meus germans i jo. N'anavem a comprar en un forn on el tenien acabat de fer... i el forn feia una oloreta més bona! Ara ja no en trobo, d'aquests... :-( Bona recepta!
ResponEliminaS'assembla molt a la meva proposta!!! El sabor dels pebrots fregits amb el pa, em sembla quelcom "màgic". La foto es super atractiva!
ResponEliminaMolt bona pinta! El llonguet és boníssim per entrepans! petons!
ResponEliminaJuer, ahir no vaig sopar...i ara m'has fet venir una gana de por...quina peaso bocata més apetitós !!!
ResponElimina(vaig a comprar-me un bocata ara mateix)
Qui diu que el menjar ràpid no pot ser bo? Aquest entrepà, amb els pebrots fregits, em sembla sensacional!
ResponEliminaUn entrepà de luxe Nani!! I que maco t'ha quedat!!
ResponEliminaPetons
Jo no sé si això encara li poden dir entrepà, és tot un àppat de luxe, luxe també tenir la platjeta tan a prop, més ara que arriba l'estiu :o)
ResponEliminaMolt bona contirubció a la recepta del 15,
Petonets,
Palmira
Qué rico con esos pimientos, me comia uno ahora mismo. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaNani, quina pasada de entrepà!! La foto es espectacular i ha de estar bonísim... ains... quina gana a aquesta hora... Petons
ResponEliminaI és que és per fer festa major! que bo!!!!
ResponEliminapetonets
Mare meva quina bona pinta!!! Realment exquisit, me'l menjaria per sopar.
ResponEliminaSusanna.
Cada vez que me llega un mail porque la cuina violeta ha publicado pienso: Qué nos habrá preparado Nani? y me echo a temblar porque siempre me pasa lo mismo, abro la receta y tachánnnnnnn, se me hace la boca agua y tengo que ir corriendo a la cocina a comer algo, lo que sea para matar el gusanillo. Pues eso..... que es lo que me acaba de pasar al ver este pepito, que pintaza!!!!.
ResponEliminaBesitos y feliz semana.
Acabo de cenar un batido de esos que sustituyen la comida y qué me encuentro aquí??? un pepito para morirse de rico!!! vamos que me tienes babeando...
ResponEliminaQué bueno Nani, por Dios!!! Sobre todo lo de pasar el pan por el aceite de haber hecho a la plancha la carne. Ya sé que ésto no es muy ético para el tema de la nutrición, pero es un auténtico placer. Y qué decir de los pimientos de tu foto. Me los comería uno a uno. Buenísimo bocata. Tomo nota del uso de los pimientos. Buena idea. BeZitos.
ResponEliminaJo!! Pedazo de bocata, tiene una pinta que alimenta, se ve exquisito ese pan y el relleno, todoooo!!
ResponEliminaBesitosss
M'agrada tot!!!! la música, la platja de Tarragona, la cerveseta i com no... l'entrepà! tot i que mai he menjat un "pepito" estic segura que me'l faré, em pensava que eren molt més complicats de fer! i en conec un que estarà feliç feliç si li preparo :) gràcies guapa, petonets!
ResponEliminaNani, com us cuideu! Es un entrepa sorpresa perque com et surti un pebrot picant... M'agrada la idea!;)
ResponEliminaPetons.
Nani, em sorprens cada cop més. Com tu fas?
ResponEliminaJa et sóc fidel seguidora.
Marga
Quina pintassa!!!! aquest entrepà també m´el menjaria ben a gust!! Quina categoria... m´encanta! petons,
ResponEliminaEm quedo al·lucinada amb aquest entrepà. M'encanten els "pepitos", però mai l'he tastat amb bou... I quina pinta els pebrots. Vaja, que això és un entrepà de 10. M'encanta.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per participar!
Petonets!
Oleeee, quina cosa més bona!!!i com sempre, una super presentació!!!
ResponEliminaPetonets!!
L'Andy, el meu home, m'està demanant que n'hi prepari un després de veure les fotos. Ja veus! Quin poder de persuassió que teniu!!
ResponEliminaUna abraçada!
Eva
Menudo bocata Nani. Tiene una pinta increible con esos pimientitos verdes fritos. Si los ve mi marido. Le chiflan.
ResponEliminaPor cierto como que estoy orgullosa de mis llonguets, se parecen y todo a los verdaderos. Gracias por publicarlos compi.
Bss
Virginia "sweet and sour"
nani!! m'encanat aquesta versió d'entrepà!! el pebrot verd combina molt bé!!! petonets**
ResponEliminawowww realmente una auténtica fiesta de bocata..humm con esa cervecita y ya en la playita lo más! besitos
ResponEliminaEl pepito és una gran clàssic però m´has fet emocionar només amb aquesta paraula: LLONGUET..Quins records! Ara costa de trobar i, costa que t´entenguin quan demanes un llonguet!
ResponEliminaUna abraçada.
Aiss els LLONGUETS... quans records hem porten. En el seu moment m'encantaban i ara no els veig per enlloc, i com m'hi agafaría en aquest que has preparat, perque es veu DELICIÓS!!!
ResponElimina