A casa sempre hem tingut gossos. Som família de tenir-ne i ens agraden molt. Sempre són un membre més. I avui toca que tornem a pensar en ells. Ja havíem publicat unes galetes molt bones, però avui hem fet unes de crocants que els enamorarà.
Perquè surtin les que veieu a la foto,
Necessitarem:
- 400 g fetge de porc
- 500 g de farina de fajol
- 2 ous
- 40 g de sagí
- 300 g d'arròs bullit
- 1 pastilla de caldo
- 50 g d'api triturat
- 2 dents d'alls esmicolades
- 50 g de retalls de pernil salat
- 100 g d'aigua
Farem:
Tallem el fetge a daus petits i els posem a bullir en aigua durant 1/2 hora a foc mig.
Escorrem i els posarem al forn 20' a 180º, en una safata amb paper de forn, fins que estiguin secs.
Els triturem, jo li he donat dos cops de turbo de la Thermomix, i barregem amb la resta d'ingredients fins a fer una pasta consistent.
Si veieu que queda massa espessa hi podeu afegir una mica d'aigua.
En una safata folrada amb paper de forn hi anirem fent boles de la mida apropiada pel nostre gos i enfornarem uns 25' a 180º. Cal que controlem fins que veiem que estan daurades.
Les traurem i deixarem refredar en una reixa.
Les podem posar en una llauna hermètica que es conservaran uns dies.
Veureu com remenen la cua quan els premieu amb aquests crocants.
Mentre les feia escoltava Chris Botti amb Make someone happy (fer feliç a algú).
Qui ens fa feliços a canvi de res? Ells...
Aquí podeu veure el Lucas de la Cósima
Quien como tu que puedes tener mascotas en casa...!!! yo por desgracia tengo un piso en las alturas y pequeño y tener aunque sea un gato seria una toruta para el pobre bicho...no obstante no deja de ser una idea de lo mas original, interesante y enternecedora saber que tambien hace algo para los pequeños bichos que tantas alegrias nos dan...antes cuando vivia en casa baja tenia mis animales pero ahora que he cambiado de pais y de insfraectura habitacional me conformo con verlos por la calle...:(..en fin una receta muy tierna y sabrosa que hasta me las comeria yo...jijijij..por cierto he visto que has publicado una receta con perlas de maracuya...donde las has comprado...?...me ha encantado la idea y me gustaria probarlas...un saludo y atento a tu respuesta...:)
ResponEliminafe de erratas: tortura en vez de (toruta)
ResponEliminaMe parece estupenda la entrada, son tan fieles que se merecen un poco de atención también culinaria. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaGuuuaaauuu!! nyam nyam!
ResponEliminaN'hem guardat unes quantes Popote, pots estar tranquil. El Xingón diu que estan molt bones!
EliminaUfff!!! no sóc massa d'animals però reconec que són l'amic fidel i es merexen aquest crocants i més.
ResponEliminaPetons!
Jo també he tingut gos molts anys i m'encanta que hagis fet una recepta per ells!! Son el millor company que pugui haver-hi. Petons
ResponEliminaNo me extraña que muevan la cola, no bailan el hula hop porque no los has enseñado, jajaa!!
ResponEliminaLa mia huele eso y se me vuelve loca!!!
Te han quedado geniales, muy buena idea!!
Besitos reina!!!
¡Puff, Nani! Me has vencido. Tenía un schanuzer miniatura negro que era una delicia. Tuve que sacrificarlo con 9 años porque siempre fué un perro enfermo, pero nos adorábamos. Y con mi hija se comportaba como un auténtico perro guardián, aunque termino ciego perdido. Algún día volveré a tener perro (cuando me recupere emocionalmente), y guardo tu receta para entonces. Quien me iba a decir que iba a encontrar una delicatessen para perros en tu blog. Absolutamente genial. He intentado enviarte una foto de mi "bichito" pero no sé como pegarla aquí. De todas formas, mil gracias por el recetón. El mundo animal y yo te lo agradecemos.
ResponEliminaCósima, un schnauzer és Xingón, el perro de mi hija y que compartimos. Si me envias la foto del tuyo a mi correo la pondré aqui. Tristan, que sale en la foto de la otra receta de galletas, fue un perro recogido de la perrera y que me dedicó su vida 16 años. Era la alegria de la casa, también tuve que sacrificarlo. Tengo muchas anécdotas que solo entenderian los que tienen animales...
EliminaOstres quina bona pensada! tot i que si li preparo això ala meva gossa ja seria la mimadíssima de casa eh, jejeje
ResponEliminaPetons guapa
Uua, crec que és la primera vegada que llegeixo una recepta per gossos en un blog de cuina, je je je... Quins gossos més mimats que tens!
ResponEliminaOhh!! m'encanta la ideaa! fa temps em vaig dedicar a buscar receptes de galetes per les meves gatetes però al final no vaig acabar fent res... aviam si m'animo perquè aquests animalons que ens fan companyia dia i nit no es mereixen menys! :)
ResponEliminaUn petonàs guapa!
Llàstima que el Drac ja no estigui entre nosaltres sinó et faria un bup-bup remenant la cua!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
jajajajjaja!! mai havia vist galetes per gossos casolanes! quina gràcia m'ha fet! li enviaré a una amiga que té dues gosses perquè ho provi de fer!!
ResponEliminaAixò de fer crocants pel gos mai l'havia vist... i aprendre que vas tenir un gos que es deia com el meu germà encara més :o)
ResponEliminaMolt bona idea, les mascotes es mereixen això i més!!!
Petonets,
Palmira
Ja, ja, ja, Nani. Mira que yo he tenido perros toda la vida y les haciamos la comida con arroz y huesos y carne...... hasta que aparecieron las bolas.... y todo eso pero nunca jamás se me habría ocurrido hacer galletitas o crocantes para perros.
ResponEliminaUna pasada de receta.
Bss
Virginia "sweet and sour"
Això és una mestressa com deu mana i el demés són tonteries!! A casa en Jordi també tenim dos gossos, però si els preparo crocants la meva sogra em prendrà el pèl la resta de la meva vida!
ResponEliminapetonets
Saps que m'agrada molt el teu bloc, les teves receptes i les teves fotos....però nomès faltaria haver de cuinar pel gos !!!
ResponEliminaAvui, ni bona foto ni bona recepta. Ho sento, no m'agrada.
No t'enfadis, nomès és una meva opinió.
Hola Albert, possiblement no arribis a llegir aquest resposta perquè ja sabem que si no s'està subscrit no es reben. I no m'enfado perquè no t'agradi: no estem obligats a que ens agradin totes les receptes que es posen als blocs. Segurament no has tingut mai gos, perquè sabríes que ells ens donen molt més del que nosaltres els podem arribar a donar. Cuinar una vegada un caprici com a regal no està de més...
EliminaSi que he tingut de gossos o gats... i me'ls he estimat molt. Nomes m'ha sorpres el post.
Eliminallàstima que ja no tenim el Chicky!!! 8(
ResponEliminaOhh quina pinta!!! Segur que els hi deurien encantar, he vist les fotos dels gossets a l'altre entrada i són preciosos, mira que sóc de felins més que de canins, però és que són una autèntica monada!
ResponEliminaMolts petonets!!
Què diver! guauuu!!
ResponEliminaWow! No tens poques idees per receptes per a humans que també t'atreveixes a cuinar pels animals! Hahaha als meus gossos els encantaria, seguríssim!
ResponEliminaMarta
¡Naniiiiii! Se me acaban de saltar las lágrimas. Qué mono!! Te lo juro, millón de gracias. Se lo tengo que enseñar a mi hija en cuanto llegue a casa. Un besaZo grandísimo y millón de gracias.
ResponEliminaHola otra vez, Nani. Mi hija ha visto la foto de su "bichito" en tu blog y casi le da algo. Muchísimas gracias. Le ha encantado.
ResponEliminaQuina recepta més interessant! Crocants per a gossos fets a casa! Segur que se'n llepaven els morros en veure'ls!
ResponEliminaAvui al bloc d'ESfruita, la botiga online de fruita i verdura de qualitat, us proposem uns canelons d'espinacs! Ja podeu entrar-hi i dir-hi la vosta! www.esfruita.com/assessorem/canelons-despinacs
Una molt bona pensada per als nosttres companys.
ResponEliminaDoncs si NANI que havia vist el teu post per els GOSSETS, pero la veritat es que no comento a cap blog desde fa un mes, la causa principal es la meva esquena que ha fet un baixón i l'haig de cuidar per conselll medic, i ja saps que estar al devant l'ordenador hores, perque sou molts, es molt agotador ; pero aixó no quita que us visiti sempre que pugui i estigui al tant de les vostres receptes. MIL GRACIES PER LA TEVA FELICITACIÓ DELS MEUS 60 ANYS!!!
ResponEliminaLa veritat es que estic encantada amb la resposta que ha tingut tot-hom, i us ho agraieixo. Estic intentant mantenir el blog a pesar de que hem dona feina, pero crec que us ho mereixeu i será l'ultim que deixi, i amb aixó ja tinc prouta tasca tot i que ho faig a estones.
LO DIT DONCS UNA FORTA ABRAÇADA i GRACIES PER LA TEVA COMPRENSIÓ I AMISTAD, M'HAN AGRADAT MOLTES DE LES TEVAS RECEPTES, ORIGINALS I SABOROSEs.UN PETONET :)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina