La truita de bacallà fresc amb porro i pebrot verd de la Cristina Gavilán

Ens vam conèixer fa uns quants anys passejant els gossos pel camí, el camí que fem diàriament. I com acostuma a passar, els que passegem amb peluts tenim aquell punt que ens uneix. Veient la seva obra ja es veu per on van les seves preferències, natura i escultura animalística tenen el seu lloc preeminent. Ella és la Cristina Gavilán.

Coca de temporada

La pluja tan esperada d'aquests dies ha perfumat l'ambient i ha deixat un bon fons per l'hort. Un dels grans plaers és passejar pel jardí després de la pluja i veure com estan de somrients les flors. I les hortalisses. Els tomàquets ja fan la seva via i els carabassons florits i creixent a tot gas. Com que a la cuina s'hi està bé miro què puc preparar amb les verdures que he agafat. 

Suquet d'emperador

La recepta d'avui l'he tret d'un llibre del cuiner David Solé del Barquet de Tarragona i que passa per ser un dels meus restaurants preferits. Els germans David i Fidel n'estan al càrrec, un als fogons com a cap de cuina i l'altre com a cap de sala. Arrossos i altres exquisideses tarragonines es poden degustar en un lloc agradable. 'Peix, cuina i tradició' d'Edicions El Mèdol, un receptari que sempre tinc a mà a l'hora de preparar peix.

Bunyolets de mató i patata

Les pluges dels últims dies han alegrat el camí. Flors silvestres que semblava que no vindrien enguany, de sobte, han arribat per alegrar-nos la vista. Sortir a fer la caminada diària resulta un plaer si les vores estan acolorides per una gama d'allò més variada: malves, galactites, calèndules, fonoll, alfaç, roses silvestres, cards marians i moltes més han servit per a fer el pom que ara llueix a la cuina. Sí a la cuina, perquè és on em passo moltes estones i així em fan companyia.