Bunyolets de mató i patata

Les pluges dels últims dies han alegrat el camí. Flors silvestres que semblava que no vindrien enguany, de sobte, han arribat per alegrar-nos la vista. Sortir a fer la caminada diària resulta un plaer si les vores estan acolorides per una gama d'allò més variada: malves, galactites, calèndules, fonoll, alfaç, roses silvestres, cards marians i moltes més han servit per a fer el pom que ara llueix a la cuina. Sí a la cuina, perquè és on em passo moltes estones i així em fan companyia.

Davant tot el desgavell que impera al món només la bellesa ens salvarà. I què millor que tenir flors a l'entorn. Veure films de qualitat, llegir llibres que ens aportin quelcom més que una història, escoltar música que ens deixi l'esperit en pau constitueixen factors que ens aportaran benestar i equilibri i esdevenen necessaris per sobreviure com sigui a la bàrbarie. Tinc la sort de tenir un hort i cultivar-lo. Poder veure com les llavors són l'inici de la vida de tot el que vindrà després: plàntules que es transformaran en plantes és una satisfacció que no té preu i que tindrà una segona part quan les tingui al jardí o a taula o aquí al post que comparteixo amb vosaltres.

Fa temps que no recomano lectures ni visites a llocs interessants, així que ho faré avui. Dies enrere vaig tornar a visitar la Fundació Mas Miró de Mont-roig del Camp. Sobre ella ja en vaig parlar al post de 'La cuina i el paisatge dels genis, anem a Mont-roig amb Miró'. És un lloc que m'aporta molts records i val la pena tornar-hi. Si no hi heu anat, és una visita més que recomanable. Les estances mostren rajoles hidràuliques diferents en totes elles i que estan moblades amb mobles antics. La casa on vivia en Joan Miró quan anava de vacances denota gust i una manera de viure austera. I emociona saber que allí el visitaven els seus amics. Entre ells Ernest Hemingway i Alexander Calder. Aneu-hi, us agradarà. A les fotografies: un pom de flors al saló, menjador i cuina, làmpada del saló, els hibiscos que viuen al jardí de la casa, el cup de vi i el seu taller que continua igual com el va deixar. 

La recepta d'avui senzilla i fàcil perquè tingueu ganes de preparar quelcom diferent.

Ingredients per a uns quinze bunyolets,

 -  400 g de patates 

 -  250 g de mató artesà La Pobla 

 - la pella ratllada d'una llimona

 - 25 g de sucre blanc

 - 25 g de panela

 - 1 rovell d'ou

 - 1 cullera (cafè) de concentrat de vainilla 

 - 50 g de farina fluixa

 - 50 g de farina d'espelta

 - oli d'oliva per fregir

 - sucre de llustre i canyella per empolvorar

Pelem les patates i les tallem a daus petits. Les coem al vapor fins que estiguin ben toves. 

Les aixafem dins un bol amb el mató, el rovell, els sucres, la ratlladura de la llimona, les farines i la vainilla. Barregem bé fins a tenir una massa compacta. Fem boletes i les aplanem. Fregim en una paella a foc mitjà girant-les fins que quedin daurades, entre 8 i 10 minuts. Traiem de la paella i descansem sobre paper de cuina. Posem en una safata i empolvorem amb sucre de llustre i canyella al gust.

Han servit per acompanyar les últimes peres confitades que tenia al rebost.

I Only Have Eyes For You, Oscar Peterson & Billie Holyday