Mostassa de poma {pomes i pomes}

Ara toca menjar pomes. El pomer, del que us vaig ensenyar la flor, ha sigut generós. En tenim moltes i ens va bé menjar-ne en tot moment. Per a fer alguna cosa diferent, a més dels pastissos, hem cuinat unes quantes fent una salsa d'acompanyament molt bona: mostassa de poma.

Xips d'albergínia amb gorgonzola {i melmelada}

És temps d'albergínies i ens hem d'empescar  les mil maneres de gastar-les com sigui: escalivades, fregides, melmelades, conserves. Només cal que hi posem imaginació i ganes. A més, com que les hem cultivat al nostre hort us ensenyo la flor de l'alberginiera com és: una autèntica meravella. Es pot veure d'on surt la tija des d'un principi. També us faig partícip de com em va visitar un petit insecte mentre fotografiava la flor. Per a fer l'aperitiu d'avui,

Macedònia tèbia amb vi dolç {fruita & vi}

A casa sempre hem fet la macedònia amb vi dolç. La meva mare hi posava moscatell, sempre hi havia una garrafeta, i aprofitava aquelles fruites que anaven perdent lluïssor per a treure a taula unes postres que feien festa. Aquesta vegada Memòries d'una cuinera ens proposa fer-la. Jo no he volgut trencar la tradició familiar però li he donat un toc de wok. A més, he fet servir un vi dolç que us recomano que tasteu perquè veritablement és una petita joia: El vi del vent del celler Mas Vicenç de Cabra del Camp (nord de l'Alt Camp).

Cuinant amb...Juan Diego {cuiner}

Ara mateix a Tarragona tenim un cuiner d'aquells predestinats a brillar a la constel·lació gastronòmica que tots coneixem. I tenim la sort de tenir-lo aquí per a fer-nos un senzill còctel preparat amb melmelada (recordeu que estem fent un recull de receptes amb aquest ingredient).

Avui cuinem amb Juan Diego el cuiner del Gastrobar 20 a la Rambla, un dels restaurants que està present a Tarragona Gastronòmica, que ens prepara un mojito que ens fa tocar el cel.

Peres al vapor, xocolata {i peta crispies}

Tenim una perera que ens dóna moltes peres i quan maduren ens fem un fart de menjar-ne. M'assembla que són ercolines, no n'estic del tot segura. Dies enrere les vam fer al vi, tant blanc com negre, i van quedar molt bones. Però avui les hem fet al vapor i us puc garantir que han superat amb molt les altres. Són més sanes i amb la combinació de xocolata i  petezetes la sensació gustativa ha sigut insuperable.

Ragú de xai amb magrana* {i patates gratinades}

Acostumo a cuinar productes de proximitat i de temporada, això no vol dir que pugui caure en alguna temptació si s'escau, però tinc un gran respecte pels productes de la terra. Avui, excepcionalment, encara que el títol porti magrana (ara no és el temps) l'he substituït per cireres (en plena temporada) tallades de manera que semblin granes vermelles, perquè el que realment us vull recomanar és el llibre La sonrisa de las mujeres de Nicolas Barreau, editat per Espasa en castellà i en català per Columna Edicions El somriure de les dones. Estem en època de vacances i ens distraurà una bonica història d'amor. Aurélie, la protagonista, prepara un menú d'amor al seu restaurant Le temps de cerises.

Fa un any {com passa el temps!}

Fa gairebé un any que vaig començar la meva caminada en aquest món dels blocs i aquest fet el vull celebrar amb tots vosaltres.

La Mireia i la Bet d'Els Fruits Saborosos m'han fet arribar un excel·lent lot dels seus productes per a endolcir-me aquest moment i jo us el vull regalar.

Canapès de xampinyons {sortint a la natura}

Dies enrere el programa Quins fogons! de Ràdio Castellar, que fan la Marina i la Clara, va organitzar amb el repte Enfogona't una crida per a fer receptes dedicades al blat. No vaig arribar a temps però avui faig el meu petit homenatge, perquè val la pena pensar en aquest ingredient que fa la farina del principal aliment de tot el món: el pa.

Cuinant amb... Dona Glòria {recepta emocional}

Hi ha persones que et marquen molt a la vida i per a mi una d'elles és la Glòria, dona Glòria com li diuen al Brasil. Els meus records d'infància van units a ella i a tota la seva família. El primer dia d'escola, aprendre a llegir i escriure, ser la dama d'honor del seu casament, els Nadals i tantes altres celebracions em porten a pensar sempre en ella. Quan creixes lluny de la família, els que t'envolten són la teva família. I la meva família va ser la Glòria, la Maitena i els seus pares: dona Carmen i el seu Arturo.