dilluns, 25 d’octubre del 2021

Cremós i pa de pessic de garrofa



Tot és veure garrofes i pensar en el meu pare. Ja ho he explicat d'altres vegades: ell sempre ens deia que a la guerra, que el va agafar petit, el menjar era ben escàs i la seva xocolata eren les garrofes. Deu ser que ell era de la terra garrofera per excel·lència, Mont-roig del Camp, i alguna cosa deu tenir a veure. I com feia en Joan Miró que sempre duia una garrofa de Mont-roig al maletí i per a qui el garrofer tenia un cert sentit religiós, d'arrelament profund i interpretava aquest arbre com un signe de vitalitat perquè mai perd les fulles. 

dilluns, 18 d’octubre del 2021

La Safranòria



En tot el que es promociona el producte de temporada i proximitat moltes vegades hi ha una feina que no es veu. Parlem de sostenibilitat i desconeixem el treball de pagesos i persones que s'hi dediquen. Resulta molt fàcil anar al supermercat i agafar una bossa i triar els tomàquets que volem de la caixa, sense mirar d'on venen. Possiblement han fet quilòmetres i quilòmetres per arribar fins aquí. I que resulten tots iguals, perfectes. Avui us parlaré d'una associació de persones voluntàries que treballen per a recuperar, promocionar i produir les varietats hortícoles tradicionals de la comarca del Priorat: La Safranòria. I és que aquest dissabte passat varen organitzar una jornada de recollida i intercanvi de llavors per al seu banc.

dilluns, 11 d’octubre del 2021

Pastís de figues i fruits secs



La 'samambaia' és una planta que m'agrada molt. Les samambaies són les falgueres en portuguès i em porten al jardí de casa al Brasil, junt amb les 'costelles d'Adam' (monsteres) que tant li agradaven a la meva mare i que tant unes com les altres surten a les fotografies de la meva infantesa. I això m'ha quedat, necessito viure envoltada de verd, de samambaies.

dilluns, 4 d’octubre del 2021

Sopa de carabassa amb verdures de l'hort



Una de les coses que més m'agraden fer és donar un passeig per l'hort de bon matí. Ja s'han acabat les tomaques, les figues són en el seu embat final, les magranes -les poques que queden tancades- ornen l'hort amb el seu toc vermell, encara surt alguna maduixeta, els tarongers perfumen l'ambient amb les flors de les taronges que vindran, les cols es desperten amb les gotes de rosada a les puntes i els carabassons que s'acomiaden de la temporada. Ara toquen les carabasses.