dilluns, 25 d’octubre del 2021

Cremós i pa de pessic de garrofa



Tot és veure garrofes i pensar en el meu pare. Ja ho he explicat d'altres vegades: ell sempre ens deia que a la guerra, que el va agafar petit, el menjar era ben escàs i la seva xocolata eren les garrofes. Deu ser que ell era de la terra garrofera per excel·lència, Mont-roig del Camp, i alguna cosa deu tenir a veure. I com feia en Joan Miró que sempre duia una garrofa de Mont-roig al maletí i per a qui el garrofer tenia un cert sentit religiós, d'arrelament profund i interpretava aquest arbre com un signe de vitalitat perquè mai perd les fulles. 

I a mi també m'agraden molt els garrofers. En tenim uns quants i pel post he anat al que hi ha tocant a la casa a fer les fotografies. Ara és el temps de plegar-les. Resulta curiós que coincideix la floració (unes precioses flors grogues), que va d'agost a octubre, amb la maduració dels fruits de l'any anterior, com passa amb l'avellaner. Són nombroses les seves propietats nutritives: té sucres naturals, aporta vitamines, minerals, hidrats de carboni, proteïnes vegetals, fibra i moltes més. Si cerqueu per la xarxa, trobareu moltes referències. Ja en vaig parlar quan vaig visitar la Clara de Menjamiques, a Bràfim, quan ens va preparar el brownie de farina de garrofa i carabassa en el seu preciós obrador. Per cert, aviat sortirà un llibre seu amb receptes dels productes que ella prepara: ha fet un finançament col·lectiu/crowdfunding i ha arribat a l'objectiu. Enhorabona, Clara, ja tinc ganes de tenir-lo. I amb la seva crema de garrofa,  compartiré el cremós que he fet aquest cap de setmana junt amb un pa de pessic amb farina de garrofa. Ens hi posem.

Pel cremós necessitarem, 

3 ous  ● 1 pot 240 g de crema de garrofa Menjamiques ● llet (2 mesures del pot de crema) ● 30 g de sucre ● 6 flameres de 125 ml o una de més gran ● sucre cremat Royal (o mel)

Barregem tots els ingredients amb la batedora (excepte el sucre cremat) fins que estiguin ben integrats. Posem una mica de sucre cremat al fons de les flameres i aboquem el líquid de la barreja per sobre. Les posem en una safata amb aigua que arribi fins a la meitat de les flameres i enfornem amb el forn preescalfat a 180℃ durant uns tres quarts d'hora. Passada mitja hora convé cobrir-les amb paper d'alumini perquè no es cremin. La qüestió del forn sempre acabo dient el mateix: cal controlar-lo perquè cadascú domina el seu. Un cop els traiem els deixem refredar, tapem amb film transparent i cap a la nevera. 

Pel pa de pessic

4 ous ● 125 g de sucre ● 90 g de farina de força tamisada ● 40 g de farina de garrofa ● melmelada per a farcir ● un motlle quadrat de 20 x 20 cm ● mantega i farina per al motlle 

En un bol gran batem els ous amb el sucre durant força estona enèrgicament. Jo ho he fet amb la KitchenAid a velocitat 4 durant 5 minuts. Seguidament hi afegim la farina tot remenant fins que s'integri. Untem el motlle amb mantega i l'empolvorem amb farina, traient les restes. Hi posem la barreja i enfornem, que s'haurà preescalfat a 180℃. Deixem uns 25 minuts. Traiem i deixem sobre una reixeta per a refredar-lo. Si volem, el partim per la meitat i farcim amb la melmelada al gust. Com que n'he fet quatre parts, dues les he farcit amb la melmelada de figues que vaig fer  i que he guarnit amb l'última figa que quedava a la figuera. Les altres dues parts amb melmelada de taronja i que he guarnit amb unes floretes pansides del taronger i que ja són petites taronges. 

A l'hora de la música que ens acompanyarà mentre mengem un tros de pastís amb el cremós, tot tancant els ulls, escoltarem el gran mestre de mestres en Pau Casals i celebrarem els 50 anys del seu històric discurs I am a catalan -pau en el món i en contra de les guerres- a l'ONU i que va ser censurat pel franquisme. Va viure a l'exili i mai va poder tornar a Catalunya. Emociona entrar a l'edifici de l'ONU i veure el seu bust al vestíbul. Per a ell Bach era la perfecció. Per a mi també. De pas aprofito per a recomanar-vos una visita a la seva casa al Vendrell (allí veureu una rèplica del bust). De la mateixa manera que també recomano la de la Fundació Miró a Mont-roig del Camp. El paisatge dels genis i la seva cuina.


Cello Suite núm. 1 in G Major, BWV 1007, II Allemande, Pau Casals & Johann Sebastian Bach


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada