dimarts, 30 de març del 2021

Un pastís de llimona i l'estilisme de la Dolors


 

Amb la Dolors ens vam citar a l'estudi floral de la Diana. Havien de fer el taller 'Estilisme de taula', però per diverses circumstàncies, la situació actual ho posa difícil, es va haver de suspendre. Com que ja comptava que hi aniria, vam fer la sessió igualment. I jo que m'emociono quan veig bellesa a balquena, no sabia cap on mirar.

dilluns, 22 de març del 2021

'Pizza morena, pizza con garbo', sobrassada, albergínia i mel


Quan es parla de sobrassada el pensament se'n va a Mallorca, d'on és tradicional, ja que està regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Però si en parlen de la bona, jo ho faig de les que elabora en Xesc Reina, un xarcuter català afincat a Mallorca fa molts anys, de renom internacional i que acaba de rebre el premi Gran Maestro di Lama de la Guida Salumi d'Italia, que reconeix les millors carns curades i els millors embotits.

dilluns, 15 de març del 2021

Cabrit cuit a la papillota de col

El dia va començar gris i amb boira. La llum era ideal per sortir a fotografiar la natura. Vaig posar-me les botes de caminar, els auriculars amb la música que em venia de gust escoltar, vaig carregar la càmera i després del petó de bon dia a qui li havia de fer, em vaig dirigir a veure el camp de fruiters florits d'un veí del camí. El fang m'arribava fins als turmells, però quan fas allò que t'agrada no mires prim. De tornada a casa vaig veure unes dimorfoteques que havien sortit al costat d'un mur. Eren tan boniques que vaig decidir que serien les protagonistes del post que pensava fer.

dilluns, 8 de març del 2021

Els espinac(h)s, per Natza Farré

  

 La meva iaia es deia Maria Dolors Espinach. Espinach era el segon cognom del meu pare. El nom complet del meu pare estava escrit a la porta de casa, que també era la consulta. El meu pare era pediatre i moltes criatures, quan llegien aquell cognom a la placa de l'entrada, es posaven a riure. A mi no em feia tanta gràcia. Potser pel costum d'haver-lo sentit i llegit tantes vegades. I perquè pensava que pitjor hauria estat dir-se Bleda de cognom.

dilluns, 1 de març del 2021

De pícnic amb vi en llauna

Marie Tourell Søderberg és l'autora del llibre 'Hygge. La recepta de la felicitat'. El subtítol diu: 'Com gaudir més d'allò que ja tenim'. A les primeres pàgines escriu que el 'hygge' té moltes formes. Cadascú el presenta des de la seva perspectiva. Per a molts danesos, el hygge és una meta, una espècie de brúixola que ens condueix cap als petits moments que no es compren amb diners, descobrint la màgia de la normalitat. En un acte de confessió, després del pròleg enumera les 5 coses que per a ella són hygge, una de les quals és 'beure vi al jardí de la meva mare'. Les altres són 'quedar amb la germana i fer una volta pel parc, i parlar, riure i fer el pallasso com si tornéssim a ser petites', 'escoltar la pluja al terrat, amb una tassa de te i la meva parella al costat' i 'gaudir amb les amigues d'una tassa de cafè que es converteix en un sopar, i el sopar en una copa, perquè ningú no vol que s'acabi la vetllada'.