Pastís de xocolata i avellanes

    

Hi ha persones a les quals no cal preguntar si els agrada la feina que fan. I això ho vaig veure fa uns dies quan em van convidar a l'esdeveniment gastronòmic que es va dur a terme amb el títol 'Cuina això si tens ous' al Campus Educatiu de Tarragona. Em va rebre la Núria Callau amb el somriure d'aquells tenen llum als ulls i amb la satisfacció de fer-te sentir a gust. I sí, a ella li agrada molt el que fa. 

Les àmfores de vi submergides

Passejar pel Serrallo de Tarragona sempre és un plaer. Els tarragonins tenim una estima especial per aquest barri de la ciutat. Veure la seva activitat diària resulta d'un gran atractiu. I en aquest lloc, concretament a l'espai del Teatret del Serrallo de l'edifici de l'antic Pòsit de pescadors, es va presentar dies enrere per part de l'associació Taula de Vi (una entitat creada per diversos actors relacionats amb el món del vi, la viticultura i tot el que se'n deriva) les àmfores de vi submergides en un projecte innovador al nostre territori que va començar el 6 de març del 2023.

Trufes de Chartreuse verd, un plaer adult

Que el Chartreuse és apreciat i consumit pels tarragonins no és cap secret. De fet, aquest licor es va elaborar a Tarragona des de 1903 fins a 1989. El seu edifici encara és un punt de referència a la nostra ciutat. I per què parlo avui d'ell? Vaig llegir fa uns dies un article a 'El País Semanal', del periodista Use Lahoz, que les existències cauen en picat i que els monjos cartoixans que el fan a Voiron, França, no volen augmentar la producció perquè el creixement per creixement no té sentit per a ells. A part de tot això, sembla que el canvi climàtic també és un factor important, ja que cada cop més es fa difícil trobar les herbes i plantes que s'empren en la seva elaboració.

Maires al vapor de sal aromàtica

Feia temps que volia parlar d'un projecte que a mi em sembla força interessant, però ho anava deixant. Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 262 i veure que portava l'article 'El peix que arriba' em va facilitar la feina. Les dues protagonistes, de les que em reconec seguidora, van resumir de manera clara com haurem de canviar el consum de peix per l'escalfament global. Elles són l'Àgata Albero i la Iolanda Bustos.

Temps de cireres i de flors amb la Diana de Go Floral

... Estic ocupadíssim amb el meu jardí, i això per a mi és una alegria...

              Necessito tenir flors sempre...

                                                       Claude Monet (1840-1926)

La pizza d'en Pepe Serra

A la recepta d'avui no trobareu per escrit la llista d'ingredients, perquè l'amfitrió els ha dibuixat de manera com ho sap fer, fantàsticament. I és la sort i orgull que tenim els tarragonins de comptar amb un il·lustrador internacional, que publica en mitjans més que reconeguts d'arreu. Ell és en Pepe, Pepe Serra.

Farro tarragoní amb verdures de l'hort

I les temporades a l'hort passen ràpidament. Ja hem arribat al final de les faves i dels pèsols (tot i que d'aquests últims enguany no en vam plantar). Però fem un espetec abans que marxin fins a l'any vinent. Tal com ja vaig esmentar al post de la soupe au pistou, les Nacions Unides han declarat el 2021 l'Any Internacional de les Fruites i Verdures, on ens convida a consumir-ne més i menys carn. I en això estem, intentem tenir una bona varietat d'hortalisses. Seguim la roda de la vida al camp, amb proximitat i temporada.

Un pastís de llimona i l'estilisme de la Dolors

 

Amb la Dolors ens vam citar a l'estudi floral de la Diana. Havien de fer el taller 'Estilisme de taula', però per diverses circumstàncies, la situació actual ho posa difícil, es va haver de suspendre. Com que ja comptava que hi aniria, vam fer la sessió igualment. I jo que m'emociono quan veig bellesa a balquena, no sabia cap on mirar.

Truita de patata, ceba i carxofa, cuina de confinament

L'Alba i jo havíem acordat que faríem conjuntament algun post més. Ens va agradar molt el treball del dia que vàrem anar al seu estudi a fer una sessió. I ara, en el confinament, vam dir que faríem quelcom amb els ingredients que tenim al rebost i al frigorífic. Ella captaria les imatges dels ingredients i jo del plat un cop cuinat. Dit i fet. Qui no té ara mateix els ingredients per a una truita de patata, ceba i carxofes? L'he fet i us explico un petit detall que li dóna un toc diferent.

Amb l'Alba Rodríguez al seu estudi

                        

 Haz lo mejor que puedas

 lo que estás haciendo, 

disfruta de hacerlo y si estás feliz

 es que estás en lo correcto.

Del llibre 'El valor del tiempo perdido' de Puri Núñez, la mare de l'Alba.

(Amb llicència de l'autora, Puri Núñez)

Les flors a la cuina

Fa uns dies vaig llegir l'article de Natàlia Costa al diari Ara: Les flors, potència gastronòmica. Un escrit que resulta força interessant: parla dels cuiners que utilitzen les flors als seus plats i que a mi també m'agraden. Donen color i gust.

Masqueta de romesco, pop i cloïsses, un arròs mariner de barca

Dilluns passat, a l'Ametlla de Mar, coneguda pels seus habitants com La Cala, es va celebrar la IOa edició del Lliurament de Cargols Km0 2019 a les cuineres i cuiners del moviment Slow Food de Catalunya de restaurants i menjadors escolars. Que fos triada aquesta població no és casualitat, ja que aquest poble pescador que captura el peix de forma sostenible ha fet que sigui un lloc idoni per a la festa d'enguany, diguem-li trobada anual dels restauradors que tenen per objectiu consumir  productes de la pagesia propera i ecològica, amb productes de temporada i sense emprar transgènics.

Babà Napoletano

Suposo que ja us haureu adonat que m'agrada compartir receptes familiars de moltes dones. I sobretot, dones que els agrada cuinar. Dones plenes de vida, de diverses activitats i que es mouen en llocs amb encant. Dones amb esperit i que tiren endavant amb les seves feines, però que mostren sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina i a qui agraeixo que vulguin sortir al blog. Ja anireu veient les que vindran, però avui us presento l'Annalisa a la seva sabateria.

Coc de te matxa i farina de garrofa

M'agrada caminar per Tarragona. I passejar per la Part Alta. I pel carrer Major. I quan ho faig acostumo a entrar a saludar la Montse de Té quiero...más. La seva tranquil·litat i el seu accent argentí, que després de molts anys no ha perdut, et conviden a seure a la cadira que té davant del taulell i tastar el te del dia que sempre varia. Però aquesta setmana vaig fer-li una visita expressament per a comprar el te matxa per al coc d'avui.

Gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès

Passejar entre vinyes resulta molt agradable tot l'any i ara a la tardor, amb els seus tons daurats, encara més. Fa uns dies vaig visitar les de Recaredo a Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès, amb les muntanyes de Montserrat al fons. No cal dir que es tracta d'un dels millors cellers de casa nostra i amb moltíssims reconeixements arreu del món, tant pels seus vins com pels seus cavas.

Les llaminadures del Tió {vénen moments d'il·lusió...}

Hi ha una cançó que a mi m'agrada molt. A vegades em sorprenc cantant-la i això em fa feliç. I encara que la vaig posar al blog el dia que parlàvem de la Galette des Rois, el post d'avui l'acompanyo amb una versió que m'encanta. Escolteu-la. A casa ja estem esperant el Tió. Els menuts ens truquen preguntant si el diumenge triat per anar a esperar-los al bosc ho tindrem tot a punt i a veure quines llaminadures cagaran. I és que la innocència és tan bonica!

Fideus arrossejats {ens els prepara en Fermí Fernández}

El seu amor per la família va davant de tot. Els seus fills tenen un pare que ens fa riure a tots. El reconeixem en diversos personatges, entre ells el de la Sra. Merkel al programa Polònia, encara que també fa papers seriosos com El sommelier. Ens coneixem des de fa molts anys i també puc dir que les primeres fotografies del seu book de quan va començar en el món de la faràndula les hi vaig fer jo. Anàvem junts a Barcelona a classe, ell a teatre i jo a fotografia. I fa un temps, bastant de temps em va preparar uns fideus arrossejats molt bons, perquè ell domina la cuina i li agrada. Ell és en Fermí Fernández ben conegut per tothom per les seves aparicions a TV3.

Fem un pícnic a la Platja Llarga de Tarragona {panades de carn}

Els tarragonins tenim la sort de poder gaudir del mar tot l'any. El nostre clima mediterrani ens permet passejar per la platja encara que el fred apreti, però normalment tenim uns hiverns benignes. A mi, particularment, m'agrada caminar per una de les més boniques de Tarragona: la Platja Llarga. I ara, que encara tenim una bona temperatura de tardor, anar a fer un pícnic resulta una bona opció per a passar un dia tranquil tot mirant l'entorn protegit, amb un bon llibre tendre a mà -gràcies Teresa pel regal-, un petit pícnic i un bon vi solidari que arrodoneixi la jornada.

Tall rodó amb salsa de farina de garrofa {i els garrofers}

Potser el d'avui és el post que més m'ha costat escriure del blog. No és fàcil pensar què has de posar quan la teva ànima porta damunt la llosa d'uns fets que per més veiem en altres llocs i no ho entenguem, quan l'horror passa pel nostre costat encara ens quedem més astorats. I la vida continua, però res torna a ser com abans. Sí, i ens hem d'esforçar i continuar i dir amb veu ben alta que no tenim por, i hem de ser valents i pensar que res ni ningú ens llevarà el més preuat que tenim, la vida. I jo seguiré, amb ganes i amb la il·lusió de posar el meu gra de sorra per a ajudar que el dia a dia sigui més fàcil i agradable.

Talita {un còctel amb vi escumós i fruits exòtics}

Ve el bon temps. O almenys l'esperem. Hi ha ganes d'anar a la platja, d'estar a l'aire lliure i de reunir-nos amb els amics o la família al voltant d'una taula per celebrar qualsevol cosa. I jo penso que en aquest últim punt sempre és molt més agradable si a més podem brindar amb un bon còctel abans de l'àpat. Com que m'agrada preparar-ne he anat a la meva biblioteca particular on tinc els llibres que sempre m'inspiren. I un d'ells és el que va fer José María Gotarda, Las buenas compañías, sobre còctels i que va ser editat per Raventós i Blanc. I que millor que triar un dels seus vins escumosos per a fer-ne un. Perquè des de Raventós i Blanc treballen cada dia per a aconseguir allò que els seus avantpassats perseguien: un escumós capaç de rivalitzar amb els més prestigiosos del món, perquè a la  seva zona hi conflueixen tots els elements necessaris per a fer-ho: el clima, els sòls, les varietats, el coneixement i la passió.