Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 25 de febrer de 2019

Babà Napoletano


Suposo que ja us haureu adonat que m'agrada compartir receptes familiars de moltes dones. I sobretot, dones que els agrada cuinar. Dones plenes de vida, de diverses activitats i que es mouen en llocs amb encant. Dones amb esperit i que tiren endavant amb les seves feines, però que mostren sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina i a qui agraeixo que vulguin sortir al blog. Ja anireu veient les que vindran, però avui us presento l'Annalisa a la seva sabateria.
Aquesta italiana de Salern, a la Campània, va venir d'Erasmus i es va quedar a Tarragona. Entre ella i el seu marit, a qui conec des de ben petit, porten Tacco Distante des de fa 20 anys. Una botiga d'on és impossible sortir sense haver comprat res. Unes de les meves sabates preferides van ocupar durant un temps la prestatgeria principal de casa, com si fossin obres d'art. Sabates italianes i roba especial que l'Anna (com la coneixem tots) tria amb molt de gust. Viatja sovint al seu país per a les comandes. Passar per la botiga a saludar-la és més que agradable. I així hi passen moltes clientes i no és gens estrany sentir parlar l'italià entre elles, moltes són del seu país. I aprofitant que havia d'anar a Milà va venir la seva 'mamma' Pia a quedar-se amb els nens i ens va preparar un 'babà napoletano'. Aquest dolç es fa normalment en forma de tap de cava o de xampinyó, però també un coc rodó anul·lar com el del post. Se sol servir amarat amb licor, normalment rom o limoncello o amb xarop/almívar. Quan el va tenir fet em va avisar i aquí el presentem. El va fer la seva mare, però l'Anna cuina de meravella. Estar cinc minuts amb ella i no parlar de cuina no és normal. M'explica què fa i m'ensenya les fotos. Li agrada molt i molt la cuina. Segur que la tentaré més endavant per a un altre plat. I si voleu veure el seu estil, aneu a Instagram, @Taccodistante

Ingredients, que l'Annalisa em diu de memòria...
per a la massa:
 - 4/5 ous, segons la mida
 - 1 cullerada sopera de sucre
 - 1 xic de sal
 - 25 g de llevat fresc
 - 100 g de margarina
 - 400 g de farina
 - mantega per al motlle
per a la 'bagna',
 - 1/2 litre d'aigua
 - 200 g de sucre
 - 20 g de pell de llimona sense el blanc
 - 150 g de rom

Com el prepara,
Es barregen tots els ingredients en un bol gran i es deixa llevar durant una hora.
Passat el temps, untem un motlle amb mantega i hi aboquem la massa
Deixem que torni a llevar unes tres hores més.
Escalfem el forn a 220ºC i enfornem la massa una mitja hora.
El traiem del forn, desemmotllem i deixem refredar sobre una reixa.
Com que és un coc dels que en diem borratxo, el suquem amb l'almívar/bagna que es peprara barrejant els ingredients i coent-lo fins que agafi cos.
El podem guarnir amb crema xantillí (nata muntada amb sucre i perfumada amb vainilla) i fruits vermells.
Però tal com l'acompanyen a casa de l'Annalisa, la millor de les maneres és amb crema pastissera...
He de dir que aquest babà estava deliciós. Com és allò que en diuen 'foodporn'?

I quan li demano a l'Anna una cançó comença a taral·lejar una de... Gino Paoli. Mareta meva!
 
... Quando sei qui con me
              Questa stanza no ha più pareti
                     Ma alberi, alberi infinitti...

I trio una excel·lent versió a ritme de jazz:

6 comentaris:

  1. Ets creativa, diferent. Un bon post.

    ResponElimina
  2. M'agrada la gent amb sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina, ja tinc ganes de veure les receptes que vindran que si són d'una italiana segur que m'encantaran;)

    ResponElimina