Pastís de patata {de la societat literària de Guernsey}

Ens reunim un cop al mes des de fa uns quants. De diverses edats i diferents ocupacions, unes persones apassionades pels llibres, les bones pel·lícules i tot allò que ens fa viure a gust, ens trobem i parlem de tot això. Hem anomenat el taller de lectura com Les olives picants i un altre dia us diré per què. Triem un llibre que a la següent trobada comentarem. Aquest mes vàrem escollir un que ens ha fet gaudir una bona estona i que us puc recomanar: La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, editada en català per Ara llibres. Una novel·la epistolar que ens porta a conèixer una curiosa societat literària nascuda durant l'ocupació nazi de l'illa de Guernsey i que jo resumiria com pura supervivència per part d'uns singulars habitants. És tendre i divertida. I en honor al nom del llibre avui us presento un pastís de patata, prou conegut per tothom, però que hi poso la meva versió particular a la tapa de sobre.

Escuma de maduixes {amb música de The Beatles}

Un cop més participo del repte de Tia Alia recetas. M'agraden els reptes. Em trobo moltes vegades amb receptes que no les he fet mai i només cal imaginar com t'hi enfrontaràs. Aquest mes ens proposen una escuma de maduixes i aprofitant que ara estan en un bon moment, aquí us deixo com m'ha quedat la meva.

Crema de faves amb pernil i menta {de temporada}

L'estiu està venint i la temperatura puja. Venen de gust amanides i menges fresques, però per la nit ens entra bé una crema calenta, tèbia o freda, a gust de cadascú. Jo sóc de sopes i cremes amb majúscules i no m'importa gens menjar-ne a qualsevol dia de l'any. Encara tinc faves fresques, les últimes, i m'animo a preparar una crema de Dani Muntaner que trobo al número 116 de la revista Cuina. Està plovent, mentre cuino escolto Captain&Tennille que canten Do that to me one more time. Poseu-vos música mentre cuineu, estareu a gust. La menta recent tallada de l'hort perfuma l'ambient...

El raïm inquiet {història d'un gotim que volia ser vi}

M'assembla que no cal dir de com m'agrada estar amb la Violeta, la meva néta gran, i ensenyar-li tot allò que té a veure amb el menjar, la natura, la música i tants altres plaers efímers que ens fan viure el moment. De vegades crec que sóc jo la que aprenc d'ella: és curiosa de mena i les seves preguntes no em deixen indiferent. Li agrada anar al camp. I comença a conèixer els diferents cultius. Estima la natura.

Fa uns dies quan es mirava el conte El raïm inquiet d'Elisenda Guiu, amb il·lustracions de Cristina Caupena i  d'Arola Editors, em va preguntar si el proper dia que anem al camp li podrem ensenyar les vinyes.

Fideuada i arròs negre {cuina catalana}

Que la cuina catalana està molt i molt ben considerada en tot el món és una realitat. Només cal veure que noms com Santi Santamaria, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i tants altres cuiners han deixat una empremta que de moment és inesborrable. Ara qui ostenta el primer lloc del millor restaurant del món és el Celler de Can Roca dels germans Roca. Llegint l'altre dia en un diari el reportatge sobre el El somni, l'espectacle d'òpera culinària en 12 plats, vaig sentir una enorme enveja dels 12 comensals que varen ser convidats.

Arròs tot pelat {anem al Delta, lo nostre}

Coneixeu la zona del Delta de l'Ebre i el seu Parc Natural? Doncs us puc dir que tenim un tresor natural que val la pena visitar, sobretot en aquesta època quan el paisatge és més bonic que mai. Així que si no hi heu estat ja podeu anar preparant una excursió. L'oferta gastronòmica allí és molt bona, però si no és el moment de gastar massa un bon pícnic preparat a casa també farà el seu paper.

Fa uns dies uns amics d'aquella zona ens van parlar de l'arròs tot pelat. Primer no m'imaginava quin tipus d'arròs podia ser, però després vaig veure que és el mateix del que en diem arròs Parellada.

Farinetes de maizena {per a l'Oriol}

L'Oriol va arribar ja fa uns dies. El nostre tercer nét va venir amb tota la pau del món. I la nostra família va creixent. Violeta, Júlia i Oriol, amb ells ens anem engrandint. I estem molt contents!

Per a celebrar-ho farem unes farinetes que ens agraden molt, tant als petits com als grans (amb canyella són boníssimes) i que a ell segur que també li agradarà.

A casa, la meva mare ens va criar amb aquestes de maizena, ella en deia mingau (tal com es diu en brasiler i és una paraula d'origen dels indis tupís) i vol dir aliment que es fa amb aigua o llet, que es cou amb un cereal i té consistència cremosa.

Bunyols de calçots {amb melmelada de figues}

I com aquell que no vol s'ha acabat la temporada de calçots. Així que aprofitem aquells més petits que han anat quedant al frigorífic per a fer uns bunyols que ens poden servir tant d'aperitiu com d'acompanyament. Els farem a ull sense quantitats determinades.