Que la cuina catalana està molt i molt ben considerada en tot el món és una realitat. Només cal veure que noms com Santi Santamaria, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i tants altres cuiners han deixat una empremta que de moment és inesborrable. Ara qui ostenta el primer lloc del millor restaurant del món és el Celler de Can Roca dels germans Roca. Llegint l'altre dia en un diari el reportatge sobre el El somni, l'espectacle d'òpera culinària en 12 plats, vaig sentir una enorme enveja dels 12 comensals que varen ser convidats.
M'he fet la meva pel·lícula i he volgut fotografiar el meu plat copiant la foto de l'Ying yang d'ostres amb all negre i blanc, un dels plats servits. Jo he fet els nostrats arròs negre i fideuada, servits al mateix plat. Tot això ve perquè a l'estiu amb els meus germans fem un dinar i sempre en demanem. Recordant els bons moments que passem, i amb un senzill homenatge a la nostra cuina i als germans Roca, aquí tenim per a quatre persones,
M'he fet la meva pel·lícula i he volgut fotografiar el meu plat copiant la foto de l'Ying yang d'ostres amb all negre i blanc, un dels plats servits. Jo he fet els nostrats arròs negre i fideuada, servits al mateix plat. Tot això ve perquè a l'estiu amb els meus germans fem un dinar i sempre en demanem. Recordant els bons moments que passem, i amb un senzill homenatge a la nostra cuina i als germans Roca, aquí tenim per a quatre persones,
Fideuada,
Necessitarem:
- 1 sípia mitjana en trossets petits
- 4 escamarlans
- 4 gambes de Tarragona
- 12 musclos
- 12 cloïsses
- 1 ceba trossejada
- 1 tomàquet ratllat
- un all
- 100 g de fideus prims per persona
- fumet de peix
- oli d'oliva
- sal i pebre
Farem:
Coem els musclos al vapor fins que s'obrin i reservem.
En una paella amb oli sofregim els escamarlans i les gambes i reservem.
Al mateix oli hi sofregim la sípia amb la ceba.
Seguidament hi posem l'all esmicolat, el tomàquet ratllat i les cloïsses, que s'aniran obrint.
Deixem un parell de minuts que es sofregeixi tot i hi posem els fideus perquè quedin rossos.
Ara ja hi aboquem el fumet i el suc que han deixat els musclos, guarnim amb les gambes i els escamarlans i deixem coure fins que estiguin cuits els fideus.
Finalment posem els musclos per sobre.
Emplatem i servim amb allioli.
Arròs negre,
Necessitarem:
- 1 sípia i la seva tinta
- 1 pebrot verd tipus italià trossejat
- 1 tomàquet madur sense pell i tallat a daus
- 1 ceba trossejada
- oli d'oliva
- sal
- 1 cullerot d'arròs per persona
- 2 1/2 cullerots de fumet de peix o aigua per cada cullerot d'arròs
Farem:
En una paella hi posarem l'oli i un cop escalfat hi posarem la ceba i el pebrot i ho sofregim.
Seguidament hi posarem la sípia tallada ben petit.
Passats un parell de minuts hi afegim el tomàquet.
Cobrim amb aigua calenta o fumet i deixem que es cogui ben bé uns 15 minuts.
Ara ja podem afegir la resta d'aigua o fumet, on hi haurem dissolt la tinta de la sípia, colant-la.
Hi tirem l'arròs, li donem el punt de sal i deixem coure uns 15 minuts a foc suau des del moment que ha començat a bullir.
Un cop apagat el foc el deixem reposar uns cinc minuts tapat amb un drap de cuina humit.
Emplatem i servim.
Durant la representació d'El Somni dels germans Roca, amb l'emoció de les sensacions percebudes pels plats servits, es va sentir la deliciosa veu de la Sílvia Pérez Cruz. Nosaltres hem triat Si te contara. Com m'agradaria que m'expliquessin les emocions sentides durant el sopar...
em sembla una idea magnífica, i la presentació queda preciosa. en lloc de convidar gent famosa, els germans roca haurien d'haver convidat persones com tu que sabessin aprecisar un àpat tan especial.
ResponEliminaQuan vaig veure els plats també vaig sentir una enveja tremenda, quina passada, eh? Ara, jo ja estaria encantada que em convidessis al teu ying yang particular que ha d'estar boníssim!
ResponEliminaPetons
Sandra
Gran presentació.
ResponEliminaUna representació, la teva, genial!!! Els germans Roca haurien d'haver comptat amb tu com a assessora de posta en escena, perquè tens una gran sensibilitat i ets una artista per a la cuina, la fotografia i la música!!! Gràcies per regalar-nos les teves espectaculars obres culinàries amb els 5 sentits! Petonets!
ResponEliminaA mi també m'agradaria ressentir aquestes emocions, deu ser una experiència inolvidable!
ResponEliminaI la teva interpretació també em sembla magistral, tan sensible i nostra, tan bé fotografiada i a més sé que tant i tant bona:o)
Gràcies per compartir aquestes coses amb nosaltres !
Petonets i bon cap de setmana,
palmira
T'has fet la teva pel·lícula... però la representació és exquisida i boníssima!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Una fotografia ESPECTACULAR, un yin-yan apasionant!
ResponEliminaBonic homenatge que parteix d'uns germans i s'aplega amb una altres, vosaltres. M'agrada molt la teva recepta!!! La fideua es un plat molt nostrat però poder se n'ha abusat molt i fent-lo molt malament.!!! Així que m'encanta que l'intentem donar el lloc que mereix.
mmmm ja m'has fet entrar gana!!!!!
Quina gràcia de plat! No ho sabia que fos un dels plats servits a El somni. La veritat és que quan vaig veure la presentació del projecte a El Fòrum Gastronòmic vaig pensar que no m'acabava de convèncer... però suposo que caldrà anar veient com evoluciona per creure en El somni! El teu plat n'és un! Petonets, guapa
ResponEliminaCom diu l'Abril, un yin-yang fantàstic.
ResponEliminaJa m'hagués agradat estar allà per viure totes les sensacions....
Petons!
Un plat molt original!.
ResponEliminaM'agrada el teu blog, per això he volgut donar-te un premi. Si entres al meu blog (http://e-cuina.blogspot.com.es) en veuràs els detalls.
Una abraçada!
Marta
JO també vaig llegir lo del "somni" i vaig pensar "jo també vull"!!! Aquest plat no podria ser mes mediterrani i mes catala!! Molt bo, com tot lo nostre. Un peto!
ResponEliminaquin equilibri més equilibrat!! i quina foto més magnífica!! no tinc paraules, què podem dir d'aquesta compossició?
ResponEliminaQuin gran homenatge a la nostra cuina!! Excel·lent i deliciós!!!! La fotografia...genial...com sempre!!!
ResponEliminaPetonets, Nani!!!
Olga
Molt original aquesta presentació homenatge als roca! Res a envejar a l'ostra ;-) Jo sóc de fer tastets així que un plat amb una miqueta de fideuada i una miqueta d'arròs em sembla perfecte!
ResponEliminaMolt bona idea, el plat queda preciós! I deu ser boníssim...
ResponEliminaMarta
Nani, vaya presentación. Espectacular. Está preciosa. Me encantan los dos platos, sobre todo la fideua. Y juntos quedan estupendos.
ResponEliminaUna combinación fantástica, llena de sabor y para disfrutar. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaQuina presentació més bonica, bravo!
ResponEliminaMolt original! Només veure la foto de seguida he pensat en el ying i el yang!!!!
ResponEliminaMolt bona recepta!
Petons
M'agrada, Nani! m'agrada el duo! la foto és genial!
ResponEliminaJo al Celler hi vaig anar a un casament fa uns 15 anys, i la veritat, anyoro aquella senzillesa, aquella proximitat. Per mi això no reflexa cap realitat, i perdona la crítica. Bé, de totes maneres no ser de què m'extranyo, aquestes diferències sempre ha existit, no?
Gràcies, guapa, jo em quedo amb el teu equilibri culinari.
Bon diumenge!
A mi també m'hagues agradat formar part com invitada del Somni, no nomes per degustar els plats servits sino també per gaudir dels invitats.
ResponEliminaD'entrada al veue el plat fotografiat m'has fet pensar que sovint als restaurants tinc el dilema de què demanar: arros o fideuà, i la primera imatge m'ha suggerit una rapida solució: no cal escollir, les dues coses en un plat.
A mi també m'agrada molt Silvia Perez.
Molt bona idea, a més el alioli li va tan be als dos plats¡!
ResponEliminaPetó
això és dos en un!!tots dos boníssims!! petó
ResponEliminaSon dos platos que de por sí son extraordinarios. A mi particularmente me gustan los dos muchísimos y te han quedado con un aspecto riquísimo.
ResponEliminaMe gusta la presentación de los dos juntos, queda genial!!
Besitos,
No hi ha res mes representatiu de l'equilibri que el Ying i el Yang...i tú, amb aquest plat, l'has representat de maravella!!!
ResponEliminaPetonets.
Hola!!!
ResponEliminaUn plato (o dos) estupendo y una presentación perfecta, nada que envidiar a los grandes cocineros.
Besos.
Cada plato que preparas es si cabe mejor que el anterior, dónde vamos a llegar????? Besos bonita.
ResponEliminaQuina foto més preciosa!!! i la combinació segur que boníssima, perquè a mi m'encanta tant la fideuà com l'arrós negre, que original servir-ho junt!
ResponEliminapetonets
Aqui hi ha per tots els gustos, no??? Una molt bona idea. Petonets Nani
ResponElimina