Coneixeu la zona del Delta de l'Ebre i el seu Parc Natural? Doncs us puc dir que tenim un tresor natural que val la pena visitar, sobretot en aquesta època quan el paisatge és més bonic que mai. Així que si no hi heu estat ja podeu anar preparant una excursió. L'oferta gastronòmica allí és molt bona, però si no és el moment de gastar massa un bon pícnic preparat a casa també farà el seu paper.
Fa uns dies uns amics d'aquella zona ens van parlar de l'arròs tot pelat. Primer no m'imaginava quin tipus d'arròs podia ser, però després vaig veure que és el mateix del que en diem arròs Parellada.
És l'arròs del Restaurant 7 Portes i que es serveix sense closca, també dit arròs per a mandrosos, arròs sense feina, arròs de senyoret, arròs a la gandula. Jo l'he fet a la meva manera, com sempre faig la paella. Per a quatre persones,
Necessitarem:
- 1 sípia
- 4 gambes grans
- 4 llagostins
- 4 escamarlans
- 250 g de musclos
- 250 g de cloïsses
- 1 ceba mitjana
- 1 pebrot verd mitjà
- 1 tomàquet madur sense pell i tallat a daus
- sal i pebre
- arròs bomba del Delta, 1 cullerot per persona
- 2,5 cullerots de fumet per cada un d'arròs
Fumet:
- 1 kg de pelut (morralla de peix)
- 1 tomàquet madur
- 1 all
- 1 fulla de llorer
- oli d'oliva
Farem:
Començarem pel fumet, posant en una cassola oli d'oliva i sofregint el tomàquet tallat a daus, l'all, el pelut de peix i la fulla de llorer, donant el punt de sal i pebre.
També hi posarem les closques i caps de les gambes i els escamarlans que haurem passat per la paella on farem l'arròs.
Hi afegim aigua i deixem bullir a mitja ànima uns 30 minuts.
Colem i intentem treure'n bé les substàncies del marisc.
En una cassola amb un dit d'aigua posem els musclos i les cloïsses que obrirem al vapor, els traiem la closca i reservem.
A la paella on hem cuit les gambes i els escamarlans hi sofregim la ceba esmicolada i el pebrot.
Quan comenci a estar-ne daurat hi afegim la sípia tallada a trossos ben petits, reservant-ne uns quants de grossos per a posar-los a la broqueta que posteriorment prepararem.
Cinc minuts abans de que estigui el sofregit al punt hi afegim el tomàquet, remenem fins que veiem que ja s'ha cuit i hi tirem l'arròs deixant un parell de minuts que agafi el suc del sofregit.
Ara ja hi posem el fumet i compten uns quinze minuts de cocció.
Un cop cuit el deixem reposar uns tres minuts i servim.
L'hem servit amb broqueta perquè Memòries d'una cuinera d'aquest ens demana de preparar-ne una.
Nosaltres l'hem menjat acompanyat del vi blanc de DO Penedès, Gregal de Juvé y Camps que ha culminat un bon dinar.
De fons, música excepcional de la zona: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries canten Tots los colors del Delta...
Que bonic és el delta, llàstima que ens quedi tan lluny, m'agradaria algun dia poder-lo visitar amb els meus fills, no hi han estat mai. Les fotos m'agraden molt Nani, fan venir ganes d'anar-hi. Gràcies!
ResponEliminaL'arròs també es veu espectacular, m'agrada tot, el plat en si, la foto, ho diu tot! Fins hi tot m'agrada que tingui tants noms, suposo que segons el lloc se li diu d'una manera o altre.
Gràcies, bonica, que tinguis una molt bona setmana!
Tampoc no ho coneixia, això de l'arròs pelat. El de arròs sense feina sí que ho fem servir, a casa. Certament, el Delta de l'Ebre té productes de mar realment excel·lents. De tant en tant, quan m'hi escapo, em fascino de les aromes i gustos dels seus plats i recepts. I, evidentment, dels seus paisatges... com tu ens demostres amb aquestes precioses fotografies. Petons!
ResponEliminaNo ho havia sentit mai això de l'arròs pelat, i mira que el meu home es de Tortosa. Però es una bona idea, i pels petits fantàstica! Petonets!
ResponEliminaQué maques aquestes fotos del Delta, i a més així en solitud, vas tenir sort del dia. Es veu fantàstic. La veritat es uqe jo no he estat mai, i es un lloc que m'agradaria molt visitar. Un tresor com ben dius.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest arroç, te una pinta extraordinaria i així amb la broqueta encara fa mes gràcia. La foto ho diu tot, venen ganes de clavar-li la cullera JA!
Entre altres coses, m'hauràs de donar classes de fotografia!! Que maques totes!! I del arròs ni te'n parlo...
ResponEliminaPetons!
Nani, jo m'apunto a un arròs per a mandrosos...quan menjo el Pol sempre em reclama, ho fa a dretes el tiu!!!
ResponEliminaPtnts
Nani una receta fantastica y ese arroz, no se cual será pero me da a mi que no lo conocía. El Delta del Ebro si y suelo comprar el arroz bomba de esa zona, porque es magnifico. Bss
ResponEliminaVirginia "sweet and sour"
M'agrada l'arròs de "senyoret", per`o també m'agrada sense pelar... m'agraden tots els arrossos... quan vulguis excursioneta al Delta i un bon arrosset a la platja...mmm ja m'hi trobo...
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Jo sempre faig l'arros aixi.... Els tinc mal acostumats a casa! Un peto!
ResponEliminaLa cuina del Delta....és una passada!!!!
ResponEliminaPetons,
Olga
Hola Nani!! i tant, això és fer país en tota regla :) M'ha encantat! l'explicació, la recepta, la broqueta (l'he trobat molt original!) i les fotografies del Delta... Realment Catalunya és preciosa miris on miris, en podem estar ben orgullosos.
ResponEliminaSaps que fa anys i panys que no hi vaig? des de les colònies de 6è de primària!! Això no pot pas ser. I encara fa més anys que no visito Tarragona, imagina't! El dia que vingui, t'avisaré ;)
Petons!
I tant que m'has d'avisar. És més, vine per Santa Tecla! T'agradarà molt.
EliminaFa poc vam fer una paella parellada però crec que aquesta presentació en broqueta és molt més original i divertida a l'hora de menjar. Quin goig de fotos del Delta, quin solete. Nosaltres vam fer una visita al novembre i no va parar de ploure, això sí, vam menjar de conya i ens vam endur cap a casa uns quants quilos d'arròs!
ResponEliminaostres Nani! quina passada d'arrós, no??? gens emprenyador!!! Molts petonets guapa
ResponEliminaFa molt de temps que tenim pendent anar per aquestes terres que fa molt que no hi anem.
ResponEliminaUna manera molt original de presentar el plat, com sempre.
Moltíssimes gràcies per participar.
Ay Nani que ja trobava a faltar venir a veure't i que se'm caigués la baba amb els teus plats jejeje. M'agrada molt l'arrós que has fet, i m'agrada sobretot la presentació, ben maca i original!!
ResponEliminaI m'encanta el delta de l'ebre, tot i que jo sóc més de montanya, es una zona preciosa, vaig estar fent camping (no ho diguis molt alt que està prohibit) fa un parell d'anys, i l'unica pega que hi vaig trobar van ser els mosquits, perque no me n'esperaba tants i no hi anava preparada, però és una zona ben bonica que val la pena visitar!!
Moltes felicitats pel nou arribat Oriol :)
Petons maca!!
És un posto una mica màgic, em sembla per aquestes fotos extraordinàries! I aquest arròs, meravellòs,no crec que hi hagi res tan bò que un bon arròs :o)
ResponEliminaPetonets,
Palmira
Molt bo aquest arrosset!!! i la zona del delta es preciosa nosaltres i anem habitualment a casa d'uns amics a l'Ampolla.
ResponEliminaPtns.
Su.
Quina pinta... I quina foto més maca!
ResponEliminaQuin arrosset més bo!
ResponEliminaEl Delta es un lugar precioso, has hecho unas fotografías lindísimas! el arroz con esa brochetita me parece ideal ;) besotes
ResponEliminaOstres quines fotos !!!...sòc un amant del Delta...i dels arrossos.
ResponEliminaBona feina Nani !
jiji así es como se lo hago siempre a mi churri, bueno con los tropezones mezclados pero me encanta y sorprende tu divertida forma de ponerlo, lo haré así la próxima vez para el señorito de la casa! preciosas fotos, por cierto! muaks
ResponEliminaNosaltres li diem arròs del senyoret però els altres noms que has posat m'han agradat i no els havia sentit mai!
ResponEliminaM'ha agradat molt la presentació amb la broqueta Nani. Una abraçada! Marta
Avui mateix faré aquest arròs pelat, m'has inspirat! Moltes gràcies per compartir-la! Una abraçada!
ResponElimina