Confit d'ànec i endívies a la taronja

I un altre any que s'acaba. Un any on la terra ha dit prou i hem d'aprendre d'una manera diferent, perquè per més que vulguem recuperar la manera viscuda fins ara, res tornarà a ser igual per més que ens ho diguin. I de tot el que hem viscut espero que ens serveixi per a treure'n profit. Repensar la manera de viure: més hores per a nosaltres, gaudir de les petites coses amb els nostres, el contacte amb la natura, menjar de manera conscient i de proximitat, de temporada en tots els aspectes.

Cocs de sagí

I per tercer any consecutiu us porto les pastes que faig per festes. Primer van ser els coraçons de la Sara, després els corassons d'ametla de la Mercè i els d'enguany són els cocs de sagí de la Loreto. Tres noms, tres maneres de fer i d'ingredients diferents i que procedeixen del mateix territori: del sud de Catalunya. La Loreto Meix és de Gandesa i viu a Mora la Nova, és molt bona cuinera i una experta historiadora gastronòmica del nostre país. La recepta l'he tret del seu treball de fi de carrera que té com a tema la rebosteria de la Terra Alta i que duu per títol Els cocs, una senya d'identitat a la Terra Alta. Un treball que recomano la seva lectura perquè explica molt bé l'origen de moltes de les nostres pastes. M'hauria agradat que fos ella qui preparés aquests cocs, però un cop més aquesta pandèmia ens està allunyant del contacte físic, però el recuperarem i ella serà de les primeres que ens preparà quelcom deliciós com tot el que fa. 

Els macarrons de la padrina

 

Venen festes i la cosa no està per a tirar coets. Ans al contrari, com més ens aproximem a les dates festives més veig que no es té gaire consciència del perill que ens envolta. Observo una mica perplexa que molts no canviaran la tradició nadalenca de reunir-se al voltant d'una taula perquè diuen que no volen prescindir de la companyia dels estimats. Jo m'estimo els meus, com tothom, i precisament per aquest motiu penso que vindran moltes més celebracions si ens sabem estar.

Sushi d'entrecot

Guardo als meus prestatges totes les revistes Cuina des del número 1, en soc subscriptora des del principi. Però hi ha algunes que les tinc a part per ser especials. Una d'elles és la número 80 del mes de març del 2008, de quan va néixer la Violeta i on surt el plat d'avui. Una premonició impensable que ara us explicaré.

Pasta amb conill, espinacs i ceps

A casa ens agrada el plat únic que porti de tot i si convé, en fem més. Un plat únic i que es pugui repetir. I això passa quan faig pasta. Els macarrons surten brodats, com qualsevol altre tipus de pasta i que cau un dia a la setmana segur. Les tallarines són una de les preferides.