I un altre any que s'acaba. Un any on la terra ha dit prou i hem d'aprendre d'una manera diferent, perquè per més que vulguem recuperar la manera viscuda fins ara, res tornarà a ser igual per més que ens ho diguin. I de tot el que hem viscut espero que ens serveixi per a treure'n profit. Repensar la manera de viure: més hores per a nosaltres, gaudir de les petites coses amb els nostres, el contacte amb la natura, menjar de manera conscient i de proximitat, de temporada en tots els aspectes.
Resulta que tinc una amiga fotògrafa a Riudoms, la Verònica, que m'ha fet arribar un regal que ella no es pot imaginar la il·lusió que m'ha fet: oli d'oliva verge extra d'enguany d'Olis Gasull. Ella es va prendre al peu de la lletra allò que vaig dir que m'agradaria molt que em regalessin oli i mira, dit i fet. S'hi va posar i no us podeu imaginar com flaire la cuina, a oli nou. D'entrada, he esmorzat abans de posar-me a fer l'àpat un entrepà amanit amb l'oli, un premi per al paladar. I visito la pàgina web d'Olis Gasull que quan pugui, els faré una visita. Són uns olis elaborats amb consciència mediambiental i com de bonica es veu la casa pairal. M'interessarà conèixer la seva història. Sobre l'oli cal dir que està envasat a raig de molí, sense esperar la decantació, ja que el temps el decantarà de manera natural deixant un pòsit de polpa d'oliva. Està fet amb olives arbequines acabades de premsar i amb un gust dolç, afruitat, amb reminiscències de fruits secs i herbes del camp. La collita es va fer en els seus masos de Reus i Constantí durant la primera quinzena de novembre. Us convidaria a gust a un pa amb tomàquet amanit (com el que he menjat), us en lleparíeu els dits. Moltes gràcies, Verònica i Olis Gasull.
Apa, ens posem a la cuina amb la temporalitat de l'oli acabat d'arribar i les meves taronges de metro zero. He fet tres racions per dinar demà,
per a les endívies,
- 3 endívies, 60 g d'oli d'oliva verge extra d'Olis Gasull, 1/4 de llimona, sal i pebre.
Les posem en una cassola amb aigua que les cobreixi generosament, pensem que les tindrem coent-se durant una hora. Afegim l'oli, la llimona i salpebrem. Quan arrenqui el bull abaixem el foc al mínim, tapem la cassola i deixem bullir una hora, fins que punxant-les per la part més ampla estiguin toves. Penseu que l'oli donarà un gust exquisit. Quan ja siguin cuites les colem, les posem en un colador de cap per avall, les espremem amb molta cura perquè no es trenquin i que vagin perdent l'aigua. Reservem.
salsa de taronja,
- 500 ml de suc de taronja, oli d'oliva verge extra d'Olis Gasull, 1 ceba mitjana, 80 g de sucre, 50 ml de vinagre de vi negre, 150 ml de brou de pollastre (del que em va sobrar de Nadal).
En una cassola amb oli d'oliva coem la ceba tallada en juliana. Quan sigui transparent afegim el sucre, deixem coure fins que s'hagi confitat. Hi tirem el vinagre i deixem uns 5 minuts o fins que s'hagi evaporat una mica i estigui espès, tot remenant per a desglaçar el sucre. Hi tirem el suc de taronja i deixem que es redueixi a la meitat a foc fort. Afegim el brou de pollastre i deixem bullir uns quinze minuts, fins que veiem que s'hagi espessit. Colem la salsa passant-la per un colador metàl·lic. Reservem.
confits d'ànec i guarniment,
- 3 confits, 1 taronja, aigua, 1 cullerada sopera de sucre.
Posem els confits en una safata de forn i els rostim amb el seu propi greix al forn preescalfat a 200ºC durant uns 20 minuts o fins que s'hagin daurat. Mentrestant, agafem una taronja i de la pell fem uns filets amb l'ajut d'un filetejador, serviran per a guarnir el plat amb els grills que tallarem de la mateixa taronja. En una paella posem unes tres tasses (cafè) d'aigua i una cullerada sopera de sucre, fent un almívar per a confitar els filets i els grills de la taronja.
En una cassola posem la salsa de taronja, els confits d'ànec i les endívies i deixem coure uns 50 minuts a foc baix perquè agafin el gust de la salsa i es coguin els confits fins que estiguin tous. Servim guarnint amb els grills i els filets de taronja.
De les coneixences que he fet amb blog tinc la Mercè de Cotó de Sucre, encara que ella té el seu adormit i es dedica a fer coses per als seus i els amics. Fa delícies insuperables i em fa arribar unes postres per a començar l'any de manera dolça. Una bona amiga amb qui comparteixo gustos diversos. Gràcies, Mercè.
I un bon any. No tot haurà sigut dolent si en sabem treure profit.
Encontros e despedidas, Simone e Zélia Duncan
Un ànec a la taronja ben de casa! M'agrada l'ànec, avui en soparé, el que no he menjat mai són les endívies cuinades, ho farem!
ResponEliminaAiii les coneixences virtuals, quin gran invent!!! I quina sort haver pogut traspassar la pantalla i haver-nos conegut "en directe" :)
Que gaudiu força amb el millor panettone i els millors torrons del Baix Camp, modèstia a part, jajajaj!
Per un 2021 ple d'abraçades com les d'abans!!!
Ara que ja ens hem menjat el panettone, et puc dir que realment és el millor del Baix i Alt Camp, del Tarragonès i paro! De veritat una delícia. I dels torrons més m'estimo no parlar-ne. Tot és de vici. I per l'any vinent haurem de parlar de com els comercialitzem. Aquí et faig l'ullet... Tenim onze mesos per endavant.
EliminaÀnec i taronja, la parella gairebé perfecta...
ResponEliminaMolt bony any i molta salut a tothom!
Ha sortit molt bo. I com dius, una combinació perfecta.
EliminaBon any per a vosaltres també.
Estarem en contacte.
Me encanta la receta, Nani. Yo también me estoy aficionando a utilizar la naranja para salsas. Tengo que intentar la tuya. Lo que no he probado nunca son las endivias así. Definitivamente tengo que hacer la receta. Feliz años.
ResponEliminaElena,
Eliminala salsa ha quedado de lujo. El plato entero. Prueba hacerlo.
Un abrazo y un achuchón a Rita.