Galetes de mató, cheddar, nous i avellanes

    

La pluja de dies enrere ha deixat el bosc ben flairós de terra mullada. Les bignònies, el gessamí i el llentiscle han acudit a la seva cita anual de tardor tot perfumant el jardí. Encara fa calor, però ja no és tan xafogós com el de l'estiu. Ve de gust ser a l'aire lliure.

Clafotís de figa coll de dama negra

Diuen els Figa Flawas que no s'acabi l'estiu, però la figuera em mostra que s'està acabant. Fulles seques a terra i tot que encara en té de verdes i figues que van madurant, l'estiu se'n va. I amb ell aquesta calor insuportable que sembla que no ha de marxar del tot almenys es pot dormir millor.

Mousse de préssec en almívar

Ara em direu, per quin motiu faig una mousse amb préssec en almívar i no amb préssec fresc quan encara en podem trobar al mercat? La resposta serà ràpida: Quan s'està acabant l'estiu i començo a tancar casa per preparar-la per la pretardor, acostumo a fer neteja del rebost i mirar caducitats i posar els pots que caducaran abans a primera fila dels prestatges.

Llapí amb peres i naps

Hi ha receptes que són emocionals i no pots evitar cuinar amb el pensament posat en paraules i moments viscuts que et venen al cap i que et fan reviure situacions irrepetibles. De petita el meu pare em va ensenyar la primera paraula en francès i això no ho he oblidat mai. Com tampoc mai li vaig dir que recordava molt bé com va ser. Ell va fer el servei militar, crec que ja ho he dit alguna vegada, a la Cerdanya. A Bellver. Li va tocar durant dos anys portar el camió que servia per a tot: transportar soldats, anar a buscar els aliments i altres serveis. Aquella zona la coneixia de cap a peus, amb metres de neu i sense. I el que més recordava era el fred que va passar i algunes de les paraules que va aprendre.