dilluns, 23 de maig de 2022

Temps de cireres i de flors amb la Diana de Go Floral



... Estic ocupadíssim amb el meu jardí, i això per a mi és una alegria...
              Necessito tenir flors sempre...
                                                       Claude Monet (1840-1926)

dilluns, 16 de maig de 2022

Trumfada



A la meva padrina Sisqueta mai li vaig sentir dir la paraula patata, sempre cuinava 'trumfes' amb bledes, amb bajoques o amb què fos, però cuinava 'trumfa'. En canvi, el meu pare en deia 'pataca', menjava 'pataques'. La riquesa popular del nostre vocabulari. Però per parlar de patates en tenim unes de ben bones al Baix Camp, les patates de Prades. Ara ja no en trobem perquè ja estarien grillades, de totes maneres en faré de la varietat Kennebeck, de pell fina i carn blanca com les pradenques. Avui una 'trumfada'.

dilluns, 9 de maig de 2022

Sarsuela



A la meva família, sobretot els meus pares, quan s'havia de celebrar alguna cosa sempre es deia... anirem a fer una sarsuela a Cambrils! Mai sonava allò d'una mariscada o una graellada. Per això, quan vaig obrir el llibre de la Maria Nicolau em va emocionar que la primera recepta de la qual en parlava fos la sarsuela.

dilluns, 2 de maig de 2022

'Paparajotes' amb crema de llimona i 'salviade' amb flors de sàlvia



Del llibre de la Mariona Quadrada Essències, Cuina i sentiments a taula, amb originals il·lustracions de l'Adela Blasi, ja en vaig parlar a la primera recepta d'enguany, la dels pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes. En aquell post vaig dir que sabia segur que hi havia una que voldria fer més endavant, quan arribés l'estiu, però no me n'he pogut estar: la de les fulles de llimoner. 

dilluns, 25 d’abril de 2022

Un dia a Girona, restaurant Normal



Plovia. Una pluja que a estones era fina, estones forta, pluja del mes d'abril. Res ens feia tirar enrere, ans al contrari. Les flors flairaven primavera i tot traspassant el Pont Palanques Vermelles, el bonic pont vermell construït per la companyia Gustave Eiffel de París, vàrem arribar a Rocambolesc, la confiteria d'en Jordi, el reboster dels germans Roca. Anàvem cap a dinar i pensàrem que ja hi tornaríem a la tarda a comprar alguna de les delícies exposades, però la forta pluja ens ho va impedir i vàrem acabar refugiant-nos a Casa Cacao a fer una xocolata desfeta. El temps ens convidava a fer-hi una aturada, gens forçada, d'altra banda. Del dinar al Restaurant Normal, al que feia temps volíem anar, la Ruth us en fa cinc cèntims, poèticament, com acostuma a escriure. I diu, 

dilluns, 18 d’abril de 2022

Croquetes de peix, un vi i un passeig pel Penedès



Cada cop que visito el Penedès em sembla que navego entre vinyes i ho faig agafant aire que m'omple l'ànima de benestar. Anar llegint els cartells indicadors dels cellers, un rere l'altre, mentre condueixo, i veure que els has tingut a taula en algun moment, em fa sentir bé. I sé que hi tornaré perquè  em queden molts cellers per visitar, bé, ens queden, perquè ho faig conjuntament amb la Ruth i això és un privilegi molt gran. Amb ella sempre aprenc. L'últim dia vàrem anar a Heretat Laverna, a Torrelles de Foix. Molt interessant el que ella escriu de l'entrevista. Llegiu,

dilluns, 11 d’abril de 2022

Bolo de laranja Carmem Motta, i melmelada de taronja de l'hort


Moltes vegades, quan poso una recepta on he fet servir la Thermomix algú em pregunta si es pot fer d'una altra manera, perquè no la té. Responc que sí, que hi ha una alternativa. Doncs avui compartiré una que és de les que he fet més amb l'electrodomèstic en qüestió, però amb la solució ja donada amb un estri de cuina manual.

dilluns, 4 d’abril de 2022

El coc amb mel de la Loreto Meix



Ara fa poc més d'un any, vaig publicar els cocs de sagí amb una recepta de la Loreto Meix. Quan vàrem parlar quedàrem per a fer més endavant el coc de mel, una tradició gastronòmica pasqual i aquí el tenim. Resulta molt interessant llegir la seva tesi sobre la qual ja us vaig parlar: Els cócs, una senya d'identitat a la Terra Alta (en aquell moment encara es posaven els enyorats diacrítics). I repetir tot el comentari que fa la Loreto sobre el coc que compartim ella i jo avui, seria duplicar-lo, però és més que un suggeriment la seva lectura.

dilluns, 28 de març de 2022

Una visita al Museu del Vidre de Vimbodí i un setrill



Sempre m'ha fet molta gràcia la dita 'això és bufar i fer ampolles' amb la qual ens referim quan volem dir que implica una manera senzilla de l'acció que es du a terme. A partir d'ara us diré que tan fàcil no és a partir del moment que vaig veure com treballava en Rafa, el mestre vidrier del Museu i forn del vidre de Vimbodí. 

dilluns, 21 de març de 2022

Confitura de 'Vieux Garçon'



I ja tenim la primavera aquí. Aviat vindran els fruits que arriben amb ella i jo ho aprofito per a compartir una conserva que podem començar a fer a partir d'ara i fins a la tardor, per a després trobar-la a taula per Nadal: la confitura de 'Vieux Garçon'. Tindrem dues maneres de preparar-la, tot i que una no l'he provat i serà la que faci enguany.

dimarts, 15 de març de 2022

Crema de te matxa i menta



Quan vaig rebre l'últim número de la revista Cuina, fa uns dies, vaig veure que parlaven dels dolços de març: una crema de Sant de Josep i unes gofres acabades de fer. La crema per tradició, ja que el 19 de març és el dia oficial per menjar-ne. I les gofres perquè el 25 és el Dia de la Gofra.

dilluns, 7 de març de 2022

Crema de iogurt amb festucs i pastís de coco i taronja, tornem a Jordània



Aquests dies, amb la trista cosa de la guerra m'ha portat a recordar un fenonem que vaig viure fa uns anys quan viatjava per Jordània. D'aquí que hagi tret el disc dur i repassi les fotografies que vaig fer. De pas preparo unes receptes recordant les delícies que vaig tastar i gaudir, tot recorrent el país de nord a sud en cotxe. El menjar àrab m'agrada potser perquè els ingredients són els mateixos que els nostres, tret d'alguna espècie i herbes que utilitzen i per les receptes que hem heretat. Però us explico què vaig viure.

dilluns, 28 de febrer de 2022

Carabassa violí amb magrana, rocafort i pesto de pistatxos



Quan viatjo m'agrada comprar llibres de cuina local d'allà on soc. He de dir, però, que no sempre els trobo de qualitat. I en els països àrabs els he acabat comprant a l'aeroport al moment de marxar i tenen traduccions que deuen ser fetes per un traductor en línia i et diverteixen per les paraules que fan servir. Per això, quan li vaig demanar un llibre de cuina àrab a la meva llibretera, l'Anna, em va recomanar el 'Persiana, recetas de Oriente Próximo y más allá' de la Sabrina Ghayour, editat per Salamandra, vaig veure que eren receptes que em farien viatjar amb el paladar.

dilluns, 21 de febrer de 2022

Lukumades, uns bunyols grecs



... Em va despertar l'olor de cafè. La mare ja estava llevada. Sentia que fregia alguna cosa a la cuina i sabia que preparava bunyols, lukumades. Vaig mirar l'hora. Eren les nou tocades. Feia anys que no em despertava tan tard. Ni els coloms ni l'escombriaire no m'havien destorbat gens. O bé estava espantosament cansat o m'havia tornat un altre cop una criatura.
    De sobte vaig veure la mare al costat del sofà. Portava una safata amb una tassa de cafè.
    -Que has dormit bé, orgull meu?
    Sí, tot i que el canapè era una pedra i el coixí era un totxo.
    -M'has fet cafè?
   Em vaig incorporar una mica, vaig agafar la tassa, la mare es va asseure al meu davant sense dir res. Només em volia veure prendre el cafè que m'havia portat.
    El silenci es va allargar una mica.
    'Hi ha res a la vida que pugui substituir aquest sentiment o acostar-s'hi només una mica?' em preguntava interiorment.
    En aquell moment quotidià, érem tan a prop l'un de l'altra com un segell en una carta, i la mare n'era el remitent.
    No podia fer el ronsa eternament, i els lukumades reclamaven la presència de mare a la cuina.
    Al cap d'uns minuts estava assegut al balcó menjant-me'ls, calents i dolcíssims. La mare només en va prendre un, però estava segur que se n'havia menjat uns quants més a la cuina. La traïa l'expressió de la cara. Semblava una gata que s'acabés de cruspir un peix daurat. Ens vam prendre un altre cafè. ...

Del llibre 'Mares i fills' de Theodor Kallifatides. Traducció del grec modern de Montserrat Camps Gaset. Editat per Galàxia Gutenberg.
Amb autorització de l'editorial.

dilluns, 14 de febrer de 2022

La pizza d'en Pepe Serra


A la recepta d'avui no trobareu per escrit la llista d'ingredients, perquè l'amfitrió els ha dibuixat de manera com ho sap fer, fantàsticament. I és la sort i orgull que tenim els tarragonins de comptar amb un il·lustrador internacional, que publica en mitjans més que reconeguts d'arreu. Ell és en Pepe, Pepe Serra.

dilluns, 7 de febrer de 2022

'Crème au caramel', una recepta francesa



Hi ha unes postres que m'agraden molt i que quan vaig a França, i si el restaurant les té a la carta, les demano sense pensar-m'ho gens: crème au caramel. Un flam/crema deliciosa que arrodoneix l'àpat de bona manera. Com ja sabeu, quan s'apropa la data de Sant Josep, quan està a punt d'arribar la primavera i les gallines tornen a pondre ous un cop passat el rigor de l'hivern, toca fer crema.

dilluns, 31 de gener de 2022

Un dia a Cal Compte, enoturisme al Priorat entre amigues



Ja sabeu que amb la Ruth solem fer escapades per a donar conèixer el nostre patrimoni vinícola, com també allò que tingui a veure amb la cultura de casa nostra. Si podéssim, voltaríem tot el dia perquè d'idees i llocs per a mostrar no ens en falten. Acostumem a fer-ho un cop al mes i aquest any l'hem encetat amb Cal Compte, a Torroja del Priorat. Un lloc amb encant, d'aquells que no et pots imaginar que existeixen, però que hi són i paga la pena visitar-los. Us convido a fer-ho amb unes paraules de la Ruth i també que visiteu la pàgina web que us ampliarà la informació amb unes boniques imatges. Enoturisme al Priorat.

dilluns, 24 de gener de 2022

Pollastre de corral confitat amb greix d'ànec



Dijous passat va ser sant Sebastià, festa major a casa perquè és el patró de Rio de Janeiro. En realitat, la ciutat es diu 'São Sebastião do Rio de Janeiro', però ha quedat amb el nom més curt. Hi ha tota una història  darrere que no explicaré ara mateix. Al que anàvem, vaig fer un dinar de festa amb carxofes i altres hortalisses de temporada, amb la part d'un pollastre de corral que tenia al congelador, i el vaig confitar amb greix d'ànec que estava a punt de caducar.

dilluns, 17 de gener de 2022

Sopa de ceba amb barret, filet de porc a la taronja i calçots arrebossats



Encara queden dies de fred i una sopa que escalfi el cos i l'ànima sempre ve de gust. Com aquesta que comparteixo avui que no sé si dir-li crema o sopa, perquè la passo per la batedora deixant-la espessa. La ceba és un dels ingredients que mai em pot faltar, junt amb el pa, els ous i les patates. Podem tenir el congelador i la nevera buida, però si els tens, prepares alguna cosa en qualsevol moment. 

dilluns, 10 de gener de 2022

Pastís humit de carabassa i fruita confitada



A casa a acostumem comprar el tortell de reis a la nostra pastisseria de referència, però enguany li hem fet el salt. Després d'unes festes una mica estranyes (com les de l'any passat), ens vàrem quedar a casa i vaig preparar un pastís humit per a esmorzar i poder obrir els regals tranquil·lament. Els grans sabem esperar el moment per fer-ho. El dia va començar fred. Em vaig abrigar per poder fer les fotografies a l'exterior, això no obstant un cop acabada la sessió vaig esmorzar amb gran parsimònia un tros de pastís i el te calent a dins de casa. M'havia preparat la manta per aprofitar el solet, però no va poder ser. Petits grans plaers de cada dia. 

dilluns, 3 de gener de 2022

Pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes



Quan vaig tenir a mans el nou llibre de la Mariona Quadrada, Essències, Cuina i sentiments a taula d'Edicions Sidillà, em vam venir les olors de molts plats que no han faltat mai a la cuina de casa nostra, però que en aquest cas porten, a més a més, les vivències de la infantesa de l'autora que la duen a reviure-les il·lustrades d'una manera excel·lent per la seva amiga Adela Blasi. I com diu l'escriptora Rosa Pagès, autora del pròleg, ... Perquè aquest espai habitat pels records, construït amb les hores passades al taulell de la cuina, tallant, fregint, plomant, remenant, embolicant i rostint, l'han fet sempre les dones amb les seves mans, per bé que els homes que han volgut hi han trobat també un lloc... I sí, resulta un espai habitat  i ple de sentiments que ens transporten a altres temps.