Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 31 d’octubre del 2022

Crema de castanyes


 
Ara fa un any, quan vaig publicar la visita que vaig fer a la Festa de la Castanyada a Vilanova de Prades, la meva amiga Lluïsa ho va veure i em va dir que la pròxima vegada aniríem a buscar castanyes al seu castanyer (Castanea sativa) del poble. Ha passat un any i hi hem anat. I per a mi ha sigut un plaer tornar a Vilanova de Prades, que per cert aquest cap de setmana ha celebrat una vegada més la festa.

Vàrem anar del poble al castanyer a peu. I pel camí vaig tenir la sensació que les dues érem els personatges que en Quim Masferrer va trobant quan visita un poble per 'El foraster'. Que si un grup de nens de l'escola que cercaven la Castanyera del bosc i que nosaltres vam veure asseguda en un tronc. I de sobte uns periodistes del Telenotícies Comarques de TV3, la Núria i el Jordi i que van aprofitar per a fer-li una entrevista a la Lluïsa. I tal com va dir ella voldria fer quelcom per a salvar els seus castanyers perquè els seus nets poguessin anar a buscar castanyes en un futur. Un futur ben negre tal com creuen en Josep Vilalta, pagès, i en Carlos Colina, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i professor de la UdL. La malaltia del xancre que pateixen els castanyers i la sequera han agreujat la collita d'aquests fruits que han passat del 10 o 12 mil quilos als 500 anuals d'ara. A Vilanova de Prades reivindiquen salvar tant el paisatge característic que li donen aquests arbres com poder tenir els seus fruits.  Aquí teniu l'enllaç sencer del reportatge (és curtet) per si us interessa. Aquest any han celebrat la 47a Fira de la de Castanya i 36è Mercat de la Castanyada, una fira declarada d'interès comarcal. 
I a mi m'agraden molt, sobretot ben torrades. I què dir de la flaire que deixen anar. És recomanable que per coure-les a la flama fem un tall a la pell i les deixem en remull en aigua com a mínim dues hores. No passa res si les hi deixem tota la nit. I després coure-les en una paella foradada (jo guardo una de vella que va foradar el meu pare amb un trepant fa molts anys). Per a conservar-les en cru convé tenir-les en fred al frigorífic i consumir-les abans de quinze dies, ja es poden assecar. A l'hora de comprar-les mirem que estiguin plenes i de color brillant. Un fruit sec que completarà la nostra dieta saludable: baix contingut calòric, amb minerals, vitamines i fibra.
Al blog trobareu la recepta de l'any passat: tall rodó a foc lent amb puré de patates i castanyes. I una crema dolça de castanyes treta del llibre Llaminadures del gran Ignasi Domènech. 
Au, i ara farem la crema amb les castanyes de la muntanya, tal com diu la cançó,
... Quan ve el temps de collir castanyes
         La castanyera, la castanyera,
               Ven castanyes de la muntanya
                     A la plaça de la ciutat...

Encara que aquí les pleguem, igual que les avellanes, no les collim.

Ingredients per a quatre bols de crema,
 - 250 g de castanyes bullides i pelades
 - 70 g de ceba tallada a dauets
 - 40 g de mantega
 - 1/2 poma de Prades pelada i tallada a dauets
 - 60 g de la part blanca del porro tallat a rodelles
 - 80 ml de vi blanc
 - 50 ml de llet
 - 500 ml de caldo de pollastre o aigua
 - 80 g de crema fresca espessa
 - sal i pebre

Manera de bullir les castanyes,
Pelem la pell exterior amb un ganivet, les posem a bullir a foc fort, en aigua freda i que les cobreixi. Uns 10 minuts. Les escorrem i les pelem de l'altra pell abans que es refredin. 
Per a preparar la crema,
Com que és una crema francesa la fem amb mantega: la posem en una cassola a fondre a foc amorós. Hi afegim la ceba, el porro, la poma i les castanyes trossejades. Ho deixem coure uns cinc minuts, tot remenant perquè no quedi daurat. Seguidament, aboquem el vi i ho coem un parell de minuts a foc fort. Ara ja podem afegir el caldo de pollastre, que també pot ser aigua. Deixem coure uns vint minuts a foc lent. Comprovem que les castanyes estiguin cuites i hi afegim la llet i la nata. Salpebrem al gust i deixem uns tres minuts. Ho passem tot per una batedora o Thermomix fins a deixar una crema ben fina. Servim amb uns crostonets de pa fregit. 

Recomanació de la setmana: Avui se celebra la castanyada i tant si feu els panellets vosaltres, com si els compreu fets, acompanyeu-los amb un vi dolç, vi ranci o ratafia de la terra. No desaprofitem l'ocasió de portar a casa dels amics amb els quals ens reunirem, o si venen a casa nostra, d'oferir allò que tenim aquí. Sí, ja sé que em faig pesada, però no defalliré amb les meves propostes. Mantinguem la nostra tradició avui: castanyes torrades, panellets artesans i moniatos cuits. 

Pedres blanques, Magalí Datzira


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada