Amanida d'estiu amb tomàquets i espaguetis

Quan sento o llegeixo que cada cop es cuina menys a casa em sap molt greu. Vivim en un país privilegiat, amb productes excel·lents i variats, i no cal que siguin cars per menjar bé. Amb una mica d'organització, poc temps i productes frescos i de temporada podem preparar plats senzills, saludables i deliciosos que faran gaudir els de casa.

Sopa freda de tomàquets escalivats amb escopinyes i margallons

Que les sopes fredes entren com si res a l'estiu és cert i diria que necessàries, encara que jo em puc menjar un caldet calent en qualsevol moment, sigui de pollastre sigui de peix. Però els gaspatxos i altres sopes com aquesta d'avui no falten mai a casa. 

'Latkes'

Fa uns dies vaig preparar un tall rodó que tenia al congelador de la mateixa manera que la recepta que tinc de fa anys i passa per ser una de les més visitades, 'épaule d'agneau de les sept heures', una recepta francesa. El vaig preparar igual que el tall rodó a foc lent amb puré de patates i castanyes, sense cap canvi i de la mateixa manera. Surt boníssim. Els únics són que vaig substituir l'espatlla de xai per un tall rodó de vedella i el vi negre per vi blanc.

Sopa escaldada de menta i tòfona

Si hi ha alguna cosa que em costa llençar, és el brou que queda de bullir la verdura. Sempre intento aprofitar-lo i, si no l'he salat, fins i tot el faig servir per regar les plantes. És ideal per preparar sopes escaldades, tal com ho havia vist fer sempre a casa, sobretot amb la tradicional sopa de farigola. 

Galetes de mantega i tarongina

    

A l'hort hi tenim una mica de tot: arbres fruiters, verdures i hortalisses (aviat arribaran els tomàquets), herbes remeieres, plantes silvestres comestibles i una gran varietal de flors. No hi falten ni les olors ni els colors i amb l'arribada de la primavera tot es veu especialment esplèndid.

Pavlova amb flors de glicina i fruits silvestres

Potser el títol més encertat per a aquesta recepta seria 'pavlova desconstruïda amb fruits i flors', tot i que, en realitat, el que m'agradaria destacar són les flors que la natura ens ofereix i que podem incorporar a la cuina de temporada.

Pastís de pera amb merenga

Quan arriba la primavera, és un autèntic goig passejar per l'hort. Els arbres fruiters es desperten després de la llarga dormida hivernal. Observar com els brots s'obren tímidament a les branques, deixant pas a fulles tendres o a flors delicades, és un espectacle que alimenta l'ànima. Més endavant, aquests mateixos arbres ens regalaran els fruits que ens nodriran el cos.

Magdalenes amb crema de llimona

   

El llimoner de l'hort necessitava una bona poda i, tot i que la millor època per fer-ho, tal com diuen els entesos, és entre els mesos de juny i juliol, la vaig avançar fa un parell de setmanes després d'escoltar a la ràdio com s'havia de dur a terme. Estava carregat de llimones i això em feia patir: és un arbre que ens ha costat molt de fer créixer i ara cal cuidar-lo com es mereix.

Quiche amb fruits de tardor

La tardor arriba amb una màgia especial on l'aire es torna més fresc, les fulles pinten els camins amb tons daurats, vermellosos i marrons, i una olor humida de terra i fusta ens envolta. És una estació de calma, de retorn a la llar, de cuina lenta i aromes que reconforten després de mesos a l'aire lliure. Els mercats s'omplen de colors càlids i de fruits que ens recorden com la natura sap cuidar-nos.

Fondue de formatge al forn

A casa som molt fans de les fondues de formatge i ens agrada fer-les sobretot a la tardor/hivern quan canvia el temps. Tanquem casa i resulta més acollidor. Sempre les acompanyo amb vi blanc. Fa uns dies, però, en un programa de cuina canadenc vaig veure que la preparaven en una safata al forn, posant-hi a dins els ingredients que s'acostumen a posar per sucar al formatge fos de la fondue. Em va semblar una bona idea per compartir-la. I aquí la teniu.

Filet de porc ibèric caramel·litzat amb figues i ceps

Preparar aquesta recepta és posar la tardor a taula: ceps i les últimes figues de setembre que fan un plat exquisit. Un filet de porc cuinat a foc lent i fent xup-xup, es va caramel·litzar deixant un suquet que juntament amb l'arròs blanc va triomfar. Si l'acompanyeu amb un bon vi de la terra, el resultat serà magnífic i és tan senzill de fer que el repetireu segur.

Puré d'albergínia i fesols blancs

Tinc la sort de poder viure el cicle vital del meu hort: les estacions passen deixant l'empremta de vida sobre la taula. Productes de temporada i de proximitat, en el meu cas metro zero per tenir-los a l'abast de la cuina. I de les coses que més m'agraden són de veure les flors com es van transformant en el fruit esperat. De totes les que tinc la de l'albergínia és de les més boniques. Aquí teniu l'última de la temporada que he tallat per poder guarnir el plat amb les seves fulles (que no menjarem), només per mostrar d'on ve l'hortalissa emprada avui per a la recepta. Un puré que queda com un hummus.

Pastís amb crema d'ametlles, figues, raïm i mango

Quan tinc enyorança del menjar del Brasil faig feijoada i compro per postres un alvocat, o una papaia o un mango. Una manera de transportar-me en el temps i reviure els gustos de la meva infantesa. Ja he explicat altres vegades que al pati de casa teníem aquests arbres fruiters més un llimoner i dos guaiabers, un que donava guaiabes roses i l'altre les feia blanques. I fa uns dies vaig veure per la Xarxa que una noia plantava un os de mango i li sortia un arbre. Per sorpresa meva, vaig fer el mateix i aquí teniu el que m'ha sortit.

Hamburgueses mini especiades i arrebossades

Això d'escriure un post setmanal és un exercici que necessita una preparació complexa, encara que no ho sembli. Si es vol fer bé hauràs de pensar què preparar, tenir els ingredients a mà, on fer la fotografia i preparar la composició. I és en aquest últim requisit que hi entren els plats i els colors que juguin una concordança estètica. Així estava quan no sabia quin color posaria i de sobte, en alçar la vista, vaig veure les figues de moro que tinc davant la finestra de la cuina que tenien un color ben bonic i eren com un tovalló antic que guardo a la prestatgeria del rebost.  

Sopa de tomaca i api, una recepta xinesa

D'ençà que va començar la temporada dels tomàquets de l'hort que tenia ganes de compartir una recepta del llibre de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, 'Amb gust de la Xina'. L'he fet i l'he repetit unes quantes vegades i no n'havia fet les fotografies. Ahir em vaig decidir de fer-les i aquí les teniu amb la manera de preparar aquesta exquisida sopa, que segons consta al llibre es diu 'Fan Qie Qin Cai Tang'.

Bescuit de llimona amb llavors de roselles

M'agrada compartir l'origen dels ingredients que fem servir a les receptes. Alguna vegada m'han comentat que no sabien d'on venien. Per això he volgut posar les roselles seques, que ens regalen les seves llavors.  Així podeu veure les que utilitzo i que són del meu hort. En un gerro queden la mar d'elegants.

Peres al forn amb romaní

La perera ha estat molt generosa. Hem pogut gaudir dels fruits i repartir-ne a balquena. Ara ja en queden poques, però abans no s'acabin vull compartir unes postres que són una delícia i es preparen en un tres i no res: peres al forn amb romaní.

Xarop de menta

Vaig anar a comprar tres torretes de menta per al jardí, i el venedor em va recomanar escapçar-les, deixant només uns cinc centímetres de planta. Em van quedar moltes fulles soltes entre les mans. Vaig recordar que, en una llibreta d'apunts, hi tenia anotada una recepta de xarop, i no m'ho vaig pensar dues vegades: fer-ne seria ideal ara que comença l'estiu.

Un taller de cuina amb flors i plantes de primavera

A hores d'ara no cal que digui que m'agraden les flors i les plantes. No només per guarnir racons de casa, sinó també per donar color i gust a la cuina. Per això, quan vaig veure que al Museu Terra de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, s'organitzava el taller 'Cuinem amb flors i plantes de primavera', no m'ho vaig pensar dues vegades.

De l'hort al plat, un mar i muntanya de sipionets i pilotetes

Si observem la natura, veurem que cada arbre, cada vegetal o qualsevol fruit de l'hort té el seu propi verd, amb una infinitat de tonalitats i matisos. Aquí, per exemple, el verd de les faveres no té res a veure amb el de les pesoleres. I el de la menta i el del coriandre que he collit per guarnir tenen, com era d'esperar, el famós verd menta.