Tinc la sort de poder viure el cicle vital del meu hort: les estacions passen deixant l'empremta de vida sobre la taula. Productes de temporada i de proximitat, en el meu cas metro zero per tenir-los a l'abast de la cuina. I de les coses que més m'agraden són de veure les flors com es van transformant en el fruit esperat. De totes les que tinc la de l'albergínia és de les més boniques. Aquí teniu l'última de la temporada que he tallat per poder guarnir el plat amb les seves fulles (que no menjarem), només per mostrar d'on ve l'hortalissa emprada avui per a la recepta. Un puré que queda com un hummus.
Ingredients per a dues racions,
- 1 albergínia escalivada
- 2 alls escalivats
- 130 g de fesols blancs bullits
- 30 ml de suc de llimona
- 1 cullerada sopera de mostassa
- 50 ml d'oli d'oliva verge extra
- 1 cullerada (cafè) de comí en pols o en gra
- 1 cullerada (sopera) de fulles de menta
- 1 cullerada (sopera) de falles de julivert
- sal i pebre
Posem els ingredients al got de la batedora i ho triturem al gust, més o menys fi.
Servirà per acompanyar qualsevol mena de carn o de peix. També com a aperitiu si el servim amb torradetes i un bon vi.
Aquesta setmana he vist el film brasiler que ha guanyat enguany l'Òscar a la Millor Pel·lícula Internacional, 'Ainda estou aquí' (Encara soc aquí), que narra la desesperació de la família de Rubens Paiva per la seva desaparició i posterior mort per la Dictadura Militar. A mi em va fer plorar en recordar els moments difícils que vam viure a casa i que va ser el motiu del nostre retorn. Un dels cantants que li agradaven al meu pare era en Juca Chaves, humorista i cantant que sortia sovint a la televisió i que també va haver d'exiliar-se a Portugal i posteriorment a Itàlia per ser crític amb els militars. Al film esmentat, surt una escena festiva abans que els militars segrestin a Rubens, -aquí començo a plorar preveient el que vindria-, amb una de les seves cançons que m'agrada força i que parla de retornar, d'alguna manera, a la realitat del país. Un film molt recomanable on es pot veure com han sigut les dictadures sud-americanes.
Take me back to Piauí, Juca Chaves
...Hey, hey, dee-dee,
take me back to Piauí
Hey, hey, dee-dee,
take me back to Piauí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada