Un taller de cuina amb flors i plantes de primavera

A hores d'ara no cal que digui que m'agraden les flors i les plantes. No només per guarnir racons de casa, sinó també per donar color i gust a la cuina. Per això, quan vaig veure que al Museu Terra de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, s'organitzava el taller 'Cuinem amb flors i plantes de primavera', no m'ho vaig pensar dues vegades.

Macarrons de cardenal, una versió d'en Carles Gaig

'Cuits en una olla los macarrons ab aigua y sal, y escorreguts, se posarà una de las tres parts de ells en una cassola de aram; sobre de aquest sostre de macarrons se tirarà formatge rallat, y robells de ous debatuts: se formarà luego altre sostre de macarrons, y se repetirán las matexas diligencias fins á tres sostres iguals: formats aquestos, se tirarà sobre ells lo corresponent such de estufat: se taparà luego ab una cobertora de aram ó de llauna, se posarà foch sobre y á sota la caserola, y quant estaràn rosos y assahonats los macarrons seràn mes substanciosos y delicats, cuits ab caldo de la olla'.

Macarrons de cardenal, del llibre La cuynera catalana, Reglas útils, fácils, seguras y económicas per cuynar bé. Del facsímil  de l'edició de 1851. Editorial Altafulla.

Espècies Corbella, colors, olors i uns espaguetis especiats

Quan l'adroguer va sentir una veu fina que li demanava una lliura de safrà no sabia qui ho deia. Vull una lliura de safràààà!, i mirava i mirava i no hi veia ningú. De sobte, va veure un nen molt petit que portava una gran barretina i que no arribava al taulell de la botiga. Li va donar la paperina de safrà que demanava i va tornar a casa tot cantant... patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu el Patufet... 

Ja tenim aquí l'oli nou de la DOP Siurana

Que l'oli d'oliva té un paper important a la meva cuina, no ho dubteu. En gasto i molt, però de les coses que més m'agraden i espero amb ganes és l'arribada de l'oli nou, el de la primera premsada. Agafar una llesca de pa i sucar-lo, uns granets de sal i 'voilà', una exquisidesa i un regal per al paladar.

Coca de codony

L'any passat, quan amb la Lluïsa vàrem anar a buscar les castanyes i vaig fer una crema amb elles, em va dir que anotés que aniríem a collir codonys per a fer una coca. Li vaig comentar que no n'havia vist ni menjat mai. M'ho va posar fàcil: compraríem primer una coca al Forn Sahún Jové de Solivella, a la Conca de Barberà, veuria com és i després ens la menjaríem. Dit i fet, així ho vàrem fer.

Crema de castanyes

 

Ara fa un any, quan vaig publicar la visita que vaig fer a la Festa de la Castanyada a Vilanova de Prades, la meva amiga Lluïsa ho va veure i em va dir que la pròxima vegada aniríem a buscar castanyes al seu castanyer (Castanea sativa) del poble. Ha passat un any i hi hem anat. I per a mi ha sigut un plaer tornar a Vilanova de Prades, que per cert aquest cap de setmana ha celebrat una vegada més la festa.

Una visita al Museu del Vidre de Vimbodí i un setrill

Sempre m'ha fet molta gràcia la dita 'això és bufar i fer ampolles' amb la qual ens referim quan volem dir que implica una manera senzilla de l'acció que es du a terme. A partir d'ara us diré que tan fàcil no és a partir del moment que vaig veure com treballava en Rafa, el mestre vidrier del Museu i forn del vidre de Vimbodí. 

Tall rodó a foc lent i amb puré de patates i castanyes

I vas pujant per la carretera, estreta i quasi sense punts on parar, mirant el paisatge que en aquesta època és preciós i no et deixa indiferent. Colors i olors de tardor, amb el groc dels castanyers de fons. Així es puja cap a Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà. L'any passat hi vaig voler anar, però no hi havia castanyes. Tocava anar-hi enguany: la Festa de la Castanyada.

Temps de figues i una visita a l'Anna Sínia

Plàstics i més plàstics, llaunes i més llaunes, deixalles i més deixalles. Fa temps que em dedico a mirar documentals de natura i m'esgarrifo de veure com som capaços de continuar consumint sense límits una gran quantitat de residus malèfics per a la natura. Jo intento posar el meu gra de sorra i vaig al mercat amb la meva bossa tot demanant que no em posin la compra en envasos que en arribar a casa aniran directament a la brossa. Les parades on compro sempre ja ho saben. I m'agrada veure com moltes persones van amb un cistell. Com m'agraden els cistells. I en tinc una bona col·lecció. I ara n'hi he afegit un de nou d'inspiració nòrdica, de l'Anna Sínia. 

Saltat de brocolet i altres verdures

Soc una enamorada de les lletres i de les paraules, de les llengües en general. M'agrada tant sentir-les com veure-les escrites. El meu joc preferit, diria que l'únic, és l'Scrabble i com a passatemps, els mots encreuats. I llegir i rellegir llibres. I la premsa. Estar al dia de l'evolució de la llengua és una obligació quan es tracta de transmetre les receptes que cuinem. I per això avui dedico el post al brocolet. Sabeu què és?

Xocolata desfeta. Berenant amb la Carme Martí.

...

      Va sortir ben cofoia, acompanyada de la família, pujant de la Font Major cap al poble. Se sentia tan especial..., però en el record pensava que devia fer una fila... Un vestit blau cel, una flor que semblava una carxofa, o mitges, sabates i mantellina negra, pots comptar!

       Duia, també, un petit disgust: havia demanat a la mare un retrat de record i li havia contestat que no podia ser. Venien de dos anys de mala collita i costava tirar endavant. Ho comprenia i no ho comprenia. No feia gaires dies, havia sentit una discussió dels pares. La mare deia que a l'estiu volia tornar a treballar a Vil·la Engràcia i el pare deia que no calia, que amb la feina de casa, l'hort i la casa de la senyora Montserrat n'hi havia prou i de sobres.

        -Seran tres mesos que ens ajudaran tot l'hivern. La mare pot tenir cura dels nens, i la Maria ja és gran.

         -Vam marxar plegats de Les Masies per no tornar-hi.

         No va sentir res més.

         En sortir de l'església, el pare i els germans van tornar a casa, la Pilar i la Maria van anar a casa de la senyora Montserrat, que va insistir que abans de baixar a la Font Major passessin a veure-la, que faria massa hores que no menjava per tornar-hi en dejú.

          Les va fer entrar en una saleta i les va entaular. Els van servir xocolata desfeta amb coca. Amb un tovalló blanc nuat darrere el coll i un a la falda per no tacar-se, va menjar la xocolata desfeta més bona que recordava en noranta anys, sis mesos i alguns dies, potser perquè estava afamada, potser perquè li va quedar gravada a la memòria la dolçor del moment, potser perquè era boníssima de debò.

                                                                       ...

Del llibre El camí de les aigües, de la Carme Martí, editat per Amsterdam Llibres.

(Amb llicència de l'autora del llibre, Carme Martí)

Pastís de xocolata, canyella i safrà, un regal per als sentits

L'Antònia Casas va emigrar a l'Argentina amb tan sols 11 anys. Amb una maleta de cartó i un bulb de safrà que duia a la butxaca, desenterrat de la seva casa d'Alacant. Aquest fet la va acompanyar la  resta de la seva vida i en totes les cases que va viure sempre en plantava. Una bonica història que les seves netes han escrit ajuntant totes les seves receptes amb relats de vida.

Pit de pollastre confitat i coulis de tomàquet amb fruits vermells

És estiu i tenim moltes ganes de viure a l'aire lliure. Qualsevol excusa és bona per a compartir taula i un bon vi. I sempre, sempre, sempre amb bona música de fons. Què seria de la meva vida sense la música? Cal tenir la banda sonora de la nostra vida, perquè d'ella ens endurem aquests moments viscuts amb intensitat però tranquil·lament. I amb els anys veus que els necessites cada cop més.

Maria Soler, l'art de la conserva

El dia va començar rúfol. Les notícies del temps preveien molta boira a la Conca de Barberà però això no em va fer tirar enrere per anar a trobar-me amb la Maria. Amb la màquina de retratar al seient com a copilot cap a Santa Coloma de Queralt que vaig enfilar la carretera. Estreta i amb arbres fantasmagòrics que sortien a rebre'm, escenes magnífiques que no vaig poder fotografiar perquè no veia vorals on aturar-me i amb cotxes que em seguien que anaven tan a poc a poc com jo (la visibilitat era com a molt a vint metres). Però va valdre la pena.

Agronyam, l'art de produir, compartir, col·laborar i competir

De vegades cal fer una aturada i repensar tot allò que vols divulgar a través del blog. Cal agafar inspiració visitant museus, veient com cuinen i què fan tots aquells que en saben del món gastronòmic, visitant cellers que tenim al nostre entorn i productors que ens subministren els fruits que entren a la nostra cuina i que després surten a taula. I també tenim l'opció d'anar a Agronyam. Què és Agronyam?

Sopa freda d'alfàbrega i fesols de Santa Pau, amb un all de Belltall

La recepta que us porto està feta amb ingredients que tenen cognom i renoi quin cognom. Uns ingredients que són de plena temporada: els fesols de Santa Pau i els alls de Beltall. Uns, els fesols, vénen de la zona volcànica de la Garrotxa. Els altres, els alls, de la Conca de Barberà.

Escudella i carn d'olla {El camí de les aigües, una de les receptes}

... 

   L'escudella era el gust i l'olor de la infantesa. El record de la llar de foc anava lligat al de la caldera fumejant. Va ser un dels primers plats que va cuinar per als senyors suïssos. Després de tastar-la, la van felicitar i li van demanar que l'afegís als menús de cada setmana. Il·lusionada, va pensar que potser se la quedarien.

   En una olla amb tres litres d'aigua freda posava un os de vedella, un os de l'espinada del porc, un os de pernil, un tall de cansalada, un tros de conill de vedella i un de coll de be, un quart de gallina, un bon grapat de cigrons i una cullerada sopera de sal. Quan arrencava el bull, en retirava les impureses i dues hores després hi afegia, tot tallat a daus petits: una pastanaga, una patata, una penca d'api, un bon bocí de botifarra negra i una fulla de col. Ho deixava vint minuts més i hi tirava tres unces d'arròs, tres de fideus dobles i afinava de sal. Un cop cuit, ho deixava a trossets petits la vedella i la gallina.
...