Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 31 d’agost de 2020

Temps de figues i una visita a l'Anna Sínia


Plàstics i més plàstics, llaunes i més llaunes, deixalles i més deixalles. Fa temps que em dedico a mirar documentals de natura i m'esgarrifo de veure com som capaços de continuar consumint sense límits una gran quantitat de residus malèfics per a la natura. Jo intento posar el meu gra de sorra i vaig al mercat amb la meva bossa tot demanant que no em posin la compra en envasos que en arribar a casa aniran directament a la brossa. Les parades on compro sempre ja ho saben. I m'agrada veure com moltes persones van amb un cistell. Com m'agraden els cistells. I en tinc una bona col·lecció. I ara n'hi he afegit un de nou d'inspiració nòrdica, de l'Anna Sínia
Fa uns dies un amic va passar per casa a ensenyar-me una motxilla que havia comprat a l'Anna Sínia, tot sabent que no em podria estar i que frisaria per a tenir-ne una. Dit i fet, no tan sols vaig anar a comprar  al seu taller de Vilaverd, a la Conca de Barberà, sinó que també li vaig demanar si podria acompanyar-la al lloc d'on treu tota la matèria primera a Vimbodí per  als productes que fa de manera artesana, perquè l'Anna és una mestra cistellera. Passar unes hores amb ella em va omplir l'ànima. La seva història és ben peculiar i explica que va començar a fer cistells perquè un bon dia l'Isidru Grau, l'últim cisteller de Vimbodí, li va deixar una panera a la porta de la sínia on ella vivia. Resulta molt interessant visitar la seva web i veure que no tot està perdut, que un altre món és possible si tots hi posem una mica d'esforç, que de vegades no cal ni que ens esforcem, que de manera natural ho podem aconseguir i l'Anna amb les seves mans hi col·labora. 
Passejar pel seu petit gran paradís va resultar gratificant: vimeteres (Salix fragilis, salze), joncs (Scirpoides holoschoenus, jonc boval), boves/bogues (Typha, la bova de les cadires) i altres arbusts que no coneixia sortien al pas, en un terra humit i de molta aigua. Els seus arbres, les seves herbes. Les seves obres efímeres i les seves flors de colors. No utilitza tints sinó que són plantes de colors naturals. I es posa a treballar i mostra les eines que fa servir, perquè com a artesana té la capacitat de produir objectes amb les mans amb ajuts d'utillatges. Em va parlar de l'any que va viure al Senegal i d'altres experiències vitals que l'han fet créixer. Que allà on va aprèn i agafa idees. Em mostra el secador de figues i tomàquets que fan a Itàlia i que ara reprodueix amb les branques de ginesta. Sempre m'ha agradat la ginestera del jardí però a partir d'ara me la miraré d'una altra manera. I és que el seu en llatí Spartium junceum ja ens dona molta informació per allò que es pot fer servir. Que la natura és magnífica i ens dona més del que podem aprofitar. Ara ja espero poder assistir a algun dels seus tallers i m'agradaria molt fer una corona de Nadal com fan els nòrdics o un cistell viking com el que està a la cadira. He d'esperar a veure com anirà la situació que estem passant i si resulta possible. I torno a recomanar que passeu per la seva web i mireu com interessant és tot el que fa. Com per exemple que també pertany a l'associació Terra de Mans que s'ha creat per a fomentar el desenvolupament rural i la recuperació d'oficis antics. Ja us he donat una petita pista amb les fotografies (i les que he deixat de publicar, serien moltíssimes). Moltes gràcies, Anna.

I no hi recepta sinó que una bona combinació: figues passades per la paella amb mantega i mel, posades sobre formatge 'roquefort' i damunt d'unes llesquetes de pa torrat regat amb oli d'oliva verge extra. Ah, i una culleradeta de melmelada de tomàquet -que jo en tinc de la meva- o unes gotes de vinagre balsàmic reduït. No cal res més. I que no em deixi de dir que les safates/fruiteres tan boniques també són de l'Anna: vímet i branques d'oliveres i per aquest motiu aprofito de fer les fotografies sota l'olivera que va créixer espontàniament al jardí. Ja vaig compartir un altre plat de figues i roquefort i a més a més pernil. I per si voleu preparar-les amb brandi, teniu el post de les patates embolicades amb fulles de figuera i servides com a acompanyament. Que bones. I de postres? Recordeu el flam de coco de l'any passat servit amb gelea de figa? Un plaer per als sentits. O les figues al vi, i de ben segur hi ha alguna altra que em deixo. 


Cum Dederit, Sandrine Piau

2 comentaris:

  1. Que bonics els cistells, la història i el projecte de vida! Gràcies per fer-nos conèixer la web de l'Anna Sínia, en recullo idees per encomanar-li algun regals de Nadal...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Viure de manera coherent amb la natura...
      Moltes gràcies per passar per aquí un cop més i m'agrada que hagis agafat idees.
      Una abraçada.

      Suprimeix