dilluns, 3 d’agost del 2020

Fricandó amb peres i prunes del meu hort



No sé si el coneixeu el moviment del Meatless Monday: una campanya internacional que anima a la gent a millorar la seva salut i alhora la del planeta. Consisteix en no menjar carn els dilluns. I encara que avui sigui dilluns i jo soc de les que practico el moviment Meatless Monday (MM), comparteixo un fricandó que m'agrada molt: amb fruita. I a més a més és del meu hort.
M'agrada la carn però sempre he limitat la quantia a menjar. De vermella poca, de pollastre més i de carn processada poca. Ous, llegums, peix, verdures, formatges, fruits secs, pans de qualitat, cereals i algun més que em deixo, formen part de la dieta que seguim a casa.  Pocs fregits i sempre amb oli 'oliva verge extra. Som dels que mengem un poc de tot i un molt de res i sempre intentant que els productes siguin de qualitat, estalviem en farmàcia. I quan has passat algun tipus de càncer encara vigiles més tot allò que tens al frigorífic i al rebost. I el moviment MM el que demana és responsabilitat i consciència ecològica. Que fem un consum de  proximitat i de temporada també entra dins aquesta defensa mediambiental. I a poder ser amb verdures i fruites sense pesticides -un bon exemple tot el que fa l'Ernest de Verdicamp-. 
El cap de setmana vaig aprofitar per a fer el fricandó -un plat que ens agrada i fem festa major quan el tenim a taula- amb peres i prunes de l'hort, ecològics ja que no reben cap tractament amb pesticides i són imperfectes. A les fotos posteriors a les prunes teniu, tal com estan ara i en espera que arribi la tardor per a  estar madurs, els caquis, les magranes (amb còpula d'insectes inclosa) i les carabasseres amb insectes que pol·linitzen. Ja vaig compartir fa temps el fricandó amb olives, aquest plat tradicional de la cuina catalana i amb recepta de família. I aquí teniu una nova versió. He de dir que sempre el faig d'un dia per a l'altre, queda més confitat.

Ingredients per a quatre racions,
 - 800 g de vedella, que haurem demanat que ens facin els talls ben prims
 - farina
 - sal
 - oli d'oliva verge extra
 - 1 ceba tallada a bresa, a grosso modo
 - 3 tomàquets madurs pelats i sense llavors, tallats a concassé, cubs petits
 - 1 fulla de llorer
 - 1 branquilló de canyella
 - 1 branca de farigola
 - 1 copeta de brandi o vi ranci
 - 750 ml d'aigua o la que cobreixi la carn
 - peres i prunes
per a la picada amb la batedora,
 - 1 gra d'all
 - 1 galeta maria o un carquinyoli
 - 30 g d'avellanes de Ca Rosset
 - 1 copeta de brandi o vi ranci
 - 1 cullerot del suc de la cassola

Ens hi posem,
I salem i enfarinem lleugerament i els talls de carn i els fregim banda i banda en una cassola amb oli, de manera suau i els reservem.
Al mateix oli, si cal n'afegim més, hi posem la ceba i quan s'hagi enrossit una mica, el llorer, la canyella, la farigola i el tomàquet.
Deixem uns minuts de cocció i hi aboquem el brandi o vi ranci.
Quan s'hagi reduït, hi afegim la carn i l'aigua i deixem coure una mitja hora a foc amorós i amb la cassola tapada, tot fent xup-xup i passant la cullera de tant en tant per sota de la carn: ja sabeu que és possible que s'aferri.
Passat el temps, traiem el llorer, la canyella, la farigola i els talls de carn amb molta cura que nos trenquin.
Passem el suc del sofregit per un colador metàl·lic (a mi m'agrada més que el xinès) i amb una mà de morter el reduïm, que si ho fem bé, no quedaran restes de res.
Aquest pas el podem saltar, però a mi m'agrada que quedi un suquet ben fi.
Mentre tenim la carn coent-se aquesta mitja hora preparem les peres: les tallem per la meitat i les posem durant uns 25 minuts al vapor, sense pelar i així no es desfaran quan les posem a la cassola.
Ara tornem a posar la salsa a la cassola, amb la carn, les herbes, les peres i les prunes.
Deixem coure uns 20 minuts més i hi afegim la picada, que es cogui uns 10 minuts.
Reservem i servirem l'endemà amb arròs blanc i un bon vi. 
El fricandó amb olives el vaig servir amb un vi de la DO Terra Alta, dels amics de Bernaví, de Vilalba dels Arcs, el Tres de Tres, de Garnatxa negra, Syrah, Merlot. Ara, amb la calor em ve de gust un rosat ben fresc  del mateix celler, el Morenillo. M'agrada com descriuen el vi a l'etiqueta: tota la personalitat de la Morenillo en un vi mediterrani, elegant, que sedueix. Aromes de fruita i flors, paladar fresc. Sincer com el primer dia de primavera... 
Comenceu a parar taula i talleu pa del bo, que sucareu i sucareu.

Acostumo a cuinar el fricandó amb música de Bach, ja ho he dit altres cops. Al xup-xup que ha de fer quan es cou li escau molt bé qualsevol peça tranquil·la d'aquest compositor. El meu cap que sempre barrina fa aquí una associació d'idees: Bach&Amazònia&Fricandó. Per quin motiu? Una de les principals causes, entre d'altres, de la desforestació de l'Amazònia és la gran quantitat de carn que es consumeix mundialment. Nosaltres també en som responsables. I deia associació d'idees per la carn, Bach i un grup musical brasiler de música clàssica Uakti. Mentre faig el sofregit poso el Largo de Bach, interpretat per aquesta formació. Un autèntic aliment per a l'ànima. I si el grup es junta amb el compositor minimalista Philip Glass, ja podem plegar. Una meravella musical. Autoregals que no tenen preu.

Aguas da Amazonia: Japurá River, Philip Glass & Uakti


2 comentaris:

  1. Quina meravella, com sempre: amor, proximitat, ingredients purs, unes fotografies que despullen la esencia dels plats... musica i una descripció magnifica. Grande Nani... a gaudir!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rut, Marco i Gino.
      Feu una molt bona feina amb els vostres vins.
      Grandes, vosaltres.

      Elimina