dilluns, 6 de juliol del 2020

Crema sabaiona d'avellanes



Resulta ufanosa i orgullosa quan es reconeix com a dona pagesa (i que consti que ho dic amb molta estima). Sí, una pagesa ufana i orgullosa de ser-ho. Defensora de la seva terra i de tot allò que té a veure amb el camp i la seva manera de viure. I és que ella ho pot ser, el treballa i en viu amb tots els esforços que això comporta: sempre mirant el cel i desitjant que tot vagi bé. I quan la visito i passegem per sota els seus avellaners en aquella immensa avellaneda, amb el suau murmuri de l'aigua que els rega, acabo dient-li sempre el mateix: ara m'estiraria a terra, agafaria un bon llibre i aquí em quedaria. I faria ioga (jo que no en faig) en aquell entorn, però no entenc que aquells arbres no puguin acabar sent patrimoni de la humanitat...
I mentre passegem m'explica per què uns arbres són més alts que els altres, de com combat les plagues, m'ensenya les clafolles dels fruits menjats pels esquirols i com s'emociona quan trobem les flors mascles dels arbres i els poms de flocs d'avellanes que ens omplen ells ulls de bellesa natural. És tota una enciclopèdia que parla amb emoció d'allò que coneix. De l'Ester ja us en vaig parlar al post de la seva crema d'avellanes, i ara hi torno amb les postres que he preparat amb les seves avellanes i amb el licor d'avellanes, també del nostre territori. Perquè no em canso ni em cansaré, sobretot ara pels moments que estem vivint, de recordar com n'és d'important consumir productes de proximitat i temporada. Hauria de ser costum sempre: és el que he vist i viscutt a casa. I aquí teniu les fotografies de com estan ara mateix les avellanes als arbres i quan encara queden dies per a plegar-les.
Durant el confinament em vaig dedicar a mirar els llibres de cuina que tinc, que no a cuinar tot allò que veia: vàrem menjar de manera saludable i cuidant la dieta en tot moment. En llegir el de receptes que porta la KitchenAid, l'estri de cuina que pasta les masses, vaig veure una que portava avellanes i m'ho vaig anotar perquè quan arribés l'estiu la faria tot anant a buscar avellanes de Ca Rosset: una crema sabaiona que passa per ser unes postres d'origen italià (zabaione) i que es fa amb rovell d'ou, sucre i vi dolç. I aquí la teniu amb les variacions corresponents a les quanties -a casa som dos- i als ingredients: he canviat la fava tonka per la canyella i el licor estranger del llibre per un licor d'avellanes fet al nostre territori. Aquesta llepolia s'ha de fer i servir al moment. Jo recomanaria tenir la 'mise en place' llesta i mentre anem traient els plats de l'àpat preparem la crema. 

Ingredients per a dues racions,
 - 2 rovells d'ou
 - 20 g de sucre de llustre
 - 1 cullerada rasa (postres) de canyella en pols
 - 2 cullerades (sopa) de Licor d'avellanes de L'Avellenera
 - avellanes torrades sense pell de la varietat negreta de Ca Rosset

Manera de fer,
Posem els rovells, el sucre, la canyella i el licor al got de la KA.
Batem durant 5 minuts a velocitat 8 amb l'estri de 'varilles'.
Augmentem la velocitat a 10 i batem 5 minuts més.
Ho aboquem a les copes i servim immediatament (recordem que porta rovells d'ou crus) amb avellanes esmicolades al morter per sobre.
Gaudiu d'aquesta crema sabaiona cullerada a cullerada, tancant els ulls en cadascuna d'elles: un plaer amb gust de la nostra terra.

Life, Jehro
        ...Whatever comes to your life
                 Whatever comes to your heart...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada