Llegir. Per sort m'han tornat les ganes després del confinament i diria que amb moltes més que abans. De les primeres sortides que vaig fer va ser anar a veure la meva llibretera de capçalera, l'Anna, i li vaig demanar consell com sempre. El primer que em va recomanar va ser 'La vuitena vida (per a la Brilka)' de la Nino Haratischwili, una escriptora de Geòrgia, i amb una cuidada i excel·lent traducció de la Carlota Gurt, és un dels que ella va llegir durant el temps que va ser a casa i que li va agradar molt.
Així que li vaig fer cas i junt amb altres vaig fer el carregament per l'estiu. Encara no l'he acabat, és un totxo, però em té enganxadíssima. La història d'una saga familiar que arrenca amb la Stasia, filla d'un fabricant de xocolata molt ben considerat. I amb una xocolata desfeta elaborada seguint la recepta secreta del fabricant que serà la salvació i també la desgràcia de sis generacions (fins i tot porta un arbre genealògic). Una novel·la que explica la vida de la família paral·lelament a la història de Geòrgia, de com durant anys van patir la repressió soviètica en la manera de viure i sobretot en la llengua, cosa que els georgians van saber preservar. Això em sona. Interessant. Us el recomano, tindreu lectura per a uns quants dies. I parlant de la fàbrica de xocolata, feia temps que volia fer unes banyes de gasela, uns dolços magribins, que com diu en Salah Jamal al seu llibre Aroma Àrab (jo tinc l'antic), resulten ben embafadors. Però tenia ganes de fer-les, són com uns pastissets i agafo una recepta d'un llibre que vaig comprar a Jordània, de cuina àrab i també miro algun tutorial per a veure com les preparen. I hi introdueixo un nou ingredient: la xocolata que poso al farciment. Total que faig, una vegada més, una associació d'idees: pastissets, Tortosa, Xocolata Creo. I el farciment porta aiguanaf, que és aigua aromàtica obtinguda de les flors de taronger (azahar), i que és molt usada a la cuina magribina. A l'ampolla que conté aquest destil·lat hi he lligat una taronja del taronger de l'hort tal com està ara. El farciment també porta màstic -la saba/resina groguenca que s'obté per incisió del llentiscle (en tinc un de preciós al jardí)- i serveix per a aromatitzar i donar un gust especial. A la foto podeu veure els granets groguencs abans de polvoritzar-los al morter. El màstic el vaig trobar en una botiga de productes àrabs i els dos grams em van costar 0,50€. I evidentment, el producte que he afegit per a donar-li un gust diferent: tres preses de Xocolata Creo que ja podem trobar als Supermercats Bon Preu i Esclat, per la seva gran oferta de productes de casa nostra.
Per cert, tot recordant una estada al Marroc, he posat flors seques del jardí que guardo en una safata quan buido els gerros. Als riads les escampaven per arreu.
I ara passem a la recepta, força interessant, però les tornaré aquestes banyes i variaré la massa externa amb mantega que la faci més suau i amb més gust, canviaré la recepta posada aquí. Preneu nota del farcit que servirà per a altres ocasions.
Ingredients per a 12 banyes,
per al farcit,
- 50 g mantega en pomada
- 60 g sucre
- 150 g ametlles en pols
- 2 g de màstic en pols
- 1 cullerada (cafè) de canyella en pols
- 2 cullerades (sopa) d'aiguanaf
- 3 preses de Xocolata Creo amb aroma de canyella, triturades amb un ganivet
Posem en un bol la mantega, el sucre, les ametlles en pols, el màstic polvoritzat, la canyella, l'aiguanaf i la xocolata esmicolada.
Barregem bé.
Jo ho he fet al fot de la Thermomix, velocitat espiga durant un minut i mig.
Seguidament fem uns cilindres d'uns 5-6 cm de llarg i un 1,5 cm d'ample.
Els posem en un plat i reservem al frigorífic mentre preparem la massa que els embolcallarà.
per a la massa,
- 400 g de farina
- 250 ml d'aigua tèbia
- un pessic de sal
El llibre posa que aquesta massa s'ha de treballar durant 15 minuts a mà.
Jo la poso al got de la Thermomix i la deixo pastar uns 10 minuts a velocitat espiga o fins que veiem que esdevé una massa mal·leable.
L'estenem sobre una taula enfarinada i amb el corró la deixem ben fina.
Fem tires d'uns 10 cm d'ample i després tallem a quadres, posant al mig un cilindre de farciment.
Dobleguem unint les vores i li donem forma de mitja lluna.
Els anem posant sobre la safata de forn folrada amb paper antiadherent.
Els deixem coure al forn a 160ºC, escalfat prèviament, durant 16 minuts.
Un cop trets els empolvorem amb sucre de llustre i canyella.
Els servim acompanyats de té amb menta.
Així que li vaig fer cas i junt amb altres vaig fer el carregament per l'estiu. Encara no l'he acabat, és un totxo, però em té enganxadíssima. La història d'una saga familiar que arrenca amb la Stasia, filla d'un fabricant de xocolata molt ben considerat. I amb una xocolata desfeta elaborada seguint la recepta secreta del fabricant que serà la salvació i també la desgràcia de sis generacions (fins i tot porta un arbre genealògic). Una novel·la que explica la vida de la família paral·lelament a la història de Geòrgia, de com durant anys van patir la repressió soviètica en la manera de viure i sobretot en la llengua, cosa que els georgians van saber preservar. Això em sona. Interessant. Us el recomano, tindreu lectura per a uns quants dies. I parlant de la fàbrica de xocolata, feia temps que volia fer unes banyes de gasela, uns dolços magribins, que com diu en Salah Jamal al seu llibre Aroma Àrab (jo tinc l'antic), resulten ben embafadors. Però tenia ganes de fer-les, són com uns pastissets i agafo una recepta d'un llibre que vaig comprar a Jordània, de cuina àrab i també miro algun tutorial per a veure com les preparen. I hi introdueixo un nou ingredient: la xocolata que poso al farciment. Total que faig, una vegada més, una associació d'idees: pastissets, Tortosa, Xocolata Creo. I el farciment porta aiguanaf, que és aigua aromàtica obtinguda de les flors de taronger (azahar), i que és molt usada a la cuina magribina. A l'ampolla que conté aquest destil·lat hi he lligat una taronja del taronger de l'hort tal com està ara. El farciment també porta màstic -la saba/resina groguenca que s'obté per incisió del llentiscle (en tinc un de preciós al jardí)- i serveix per a aromatitzar i donar un gust especial. A la foto podeu veure els granets groguencs abans de polvoritzar-los al morter. El màstic el vaig trobar en una botiga de productes àrabs i els dos grams em van costar 0,50€. I evidentment, el producte que he afegit per a donar-li un gust diferent: tres preses de Xocolata Creo que ja podem trobar als Supermercats Bon Preu i Esclat, per la seva gran oferta de productes de casa nostra.
Per cert, tot recordant una estada al Marroc, he posat flors seques del jardí que guardo en una safata quan buido els gerros. Als riads les escampaven per arreu.
I ara passem a la recepta, força interessant, però les tornaré aquestes banyes i variaré la massa externa amb mantega que la faci més suau i amb més gust, canviaré la recepta posada aquí. Preneu nota del farcit que servirà per a altres ocasions.
Ingredients per a 12 banyes,
per al farcit,
- 50 g mantega en pomada
- 60 g sucre
- 150 g ametlles en pols
- 2 g de màstic en pols
- 1 cullerada (cafè) de canyella en pols
- 2 cullerades (sopa) d'aiguanaf
- 3 preses de Xocolata Creo amb aroma de canyella, triturades amb un ganivet
Posem en un bol la mantega, el sucre, les ametlles en pols, el màstic polvoritzat, la canyella, l'aiguanaf i la xocolata esmicolada.
Barregem bé.
Jo ho he fet al fot de la Thermomix, velocitat espiga durant un minut i mig.
Seguidament fem uns cilindres d'uns 5-6 cm de llarg i un 1,5 cm d'ample.
Els posem en un plat i reservem al frigorífic mentre preparem la massa que els embolcallarà.
per a la massa,
- 400 g de farina
- 250 ml d'aigua tèbia
- un pessic de sal
El llibre posa que aquesta massa s'ha de treballar durant 15 minuts a mà.
Jo la poso al got de la Thermomix i la deixo pastar uns 10 minuts a velocitat espiga o fins que veiem que esdevé una massa mal·leable.
L'estenem sobre una taula enfarinada i amb el corró la deixem ben fina.
Fem tires d'uns 10 cm d'ample i després tallem a quadres, posant al mig un cilindre de farciment.
Dobleguem unint les vores i li donem forma de mitja lluna.
Els anem posant sobre la safata de forn folrada amb paper antiadherent.
Els deixem coure al forn a 160ºC, escalfat prèviament, durant 16 minuts.
Un cop trets els empolvorem amb sucre de llustre i canyella.
Els servim acompanyats de té amb menta.
Una de les protagonistes del llibre de la Nino Haratischiwili és la Christine, a qui li agrada molt l'òpera i la posa fort perquè se senti per tota la casa. És un personatge peculiar i segons els dies i els ànims, escull Norma o Tosca. Jo, avui trio Norma i mentre la Joan canta, bereno una banya i un te amb menta i tanco els ulls. Petits moments de plaer...
Casta Diva, de l'òpera Norma de Vincenzo Bellini, interpretada per la Joan Sutherland
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada