Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 21 de juliol de 2020

Quètxup casolà i altres conserves de tomàquet



L'any passat ja us vaig comentar al post de Temps de tomàquets tot el que passa quan arriben els tomàquets. I tornaria a repetir tota la cançoneta de quan surten venen tots de cop. Però no cal, si el llegiu teniu tota la informació. Avui porto una recepta que m'ha sortit a la tercera vegada. He improvisat amb els ingredients i puc dir que enguany sí que he trobat la composició correcta i bona del quètxup casolà. I amb tomàquets madurats al sol...
No soc gaire d'improvisar receptes perquè m'agrada anar sobre segur, però del quètxup volia un gust ben particular. No en compro mai ni quan ve la Violeta. Així que m'hi he posat i amb una mica d'aquí i una altra d'allí li he trobat el punt que volia. El comparteixo junt amb la recepta de la melmelada de tomàquet que va molt bé per a fer una vinagreta per a les amanides. Al post que he esmentat de temps de tomàquets en trobareu d'altres que us agradaran, com la de conserva que faig sempre, amb cinc hores de cocció i que resulta insuperable. I tinc tomàquet bo per a tot l'any.
Si no teniu hort, podeu comprar els tomàquets de proximitat i que ara trobareu a molt bon preu i us feu la conserva. Només de veure els pots al rebost ja fa goig preparar-la. Vinga, cap a la cuina que hi falta gent.

El quètxup casolà,
 - 1/2 kg de tomàquets madurs, pelats i sense llavors
 - 350 g de ceba dolça (2 cebes mitjanes), pelades i tallades ben fines, a la brunesa
 - 4 escalunyes, tallades com les cebes
 - 1 all sense el brot intern, i esmicolat
 - gingebre ratllat, 1 cm més o menys de branca (sempre en tinc al congelador)
 - 60 ml de vinagre balsàmic de garnatxa
 - 50 g de sucre de canya ecològica 'panela'
 - 150 g de sucre morè integral de canya
 - 2 cullerades generoses (postres) de mostassa amb mel
 - 6 cullerades (soperes) d'oli d'oliva verge extra
 - 1 cullerada (sopera) d'orenga seca
 - 1 cullerada (postres) de cúrcuma bio en pols
 - 1 cullerada (postres) de curri
 - 1 cullerada (postres) de Tabasco (no en poseu si el feu per a nens)
 - sal i pebre negre
 - pots de vidre esteril·litzats

Manera de fer,
En una paella amb oli d'oliva hi posem la ceba, les escalunyes i el gingebre, i deixem coure uns 10 minuts a foc mitjà.
Seguidament hi afegim el tomàquet, l'orenga i l'all, i que es cogui una mitja hora a foc amorós, i amb la tapa posada només per la meitat.
Un cop cuit ho posem al got de la Thermomix (o una batedora), i ho triturem uns 30 segons a velocitat 7.
Ho passem per un colador de xarxa metàl·lica i amb l'ajut de la mà de morter, perquè quedi ben fi i ho posem en una paella: hi afegim els sucres, el vinagre, el curri, la cúrcuma, el Tabasco i la mostassa.
Salpebrem.
Deixem coure una hora (aproximadament) o fins que veieu que té la textura de quètxup.
El meu ha quedat espès, si el voleu més clar deixeu menys temps.
Ho aboquem en pots de vidre, tanquem hermèticament i els girem de cap per avall fins que es refredin.
Amb les quanties que us he donat m'ha sortit un pot de 250 ml i la meitat d'un altre.
Desaré el sencer i l'altre el tindré al frigorífic unes tres setmanes com a molt (no crec que duri tant).
Bo, bo i molt bo, de gust agredolç.
Jo l'he servit avui amb una hamburguesa de conill i allioli.

La melmelada de tomàquet,
 - 750 g de tomàquets pelats i sense llavors
 - 750 g de sucre
 - 1 sobre de sucre de vainilla, 8 g.

Com la preparem,
Al vespre posem els tomàquets en un bol gran amb el sucre.
Remenem i tapem amb un drap.
Deixem reposar tota la nit.
Al matí ho aboquem en una cassola i deixem coure durant una hora i mitja.
Si ho veieu molt líquid quan comenci a fer bombolles, passeu-hi la batedora sense deixar-ho massa fi, de manera grossera i que quedin trossos sencers: s'espessirà mentre es cogui.
Omplim els bocals i tapem hermèticament, els posem de cap per avall fins que es refredin.
Etiquetem amb la data i cap al rebost.
Amb aquesta melmelada podeu fer vinagreta per a les amanides i veureu com no és tan avorrit menjar verd.
I ara torno cap a l'hort, les tomaqueres m'esperen.
Això és un no parar, ja vaig per la quarta tanda però després ho agraïm tot l'any: aquests pots són un tresor. 

Aquest estiu m'ha donat per la Chavela Vargas. La seva música sona i sona. M'agrada. I fa uns dies em vaig emocionar quan vaig sentir la seva versió de 'Maringá'. Mare meva, em va faltar poc per a posar-me a plorar. Resulta que quan era petita el meu pare sempre cantava aquesta cançó, això sí en brasiler. A la meva germana Beti i a mi ens posava sobre els seus peus i ens la cantava mentre ballàvem. Em venen les llàgrimes als ulls només de recordar-ho. Han passat tants anys... I és que aquesta cançó brasilera és molt coneguda al país. L'autor és Joubert de Carvalho. Una preciosa història d'amor d'un terratinent que es va enamorar d'una índia que es deia Maria i que venia la fruita 'ingà', Maria do ingà i que va quedar com  a 'Maringà'. És tota una llegenda. I per cert, a Netflix estan fent un documental força interessant sobre la vida de la Chavela. Una dona activista en molts aspectes i avançada pel temps que li va tocar viure. 

Maringá, Chavela Vargas
          ...Como una rosa
                  perfumada Maringá
                       la mocita más bonita
                            que murió de tanto amar...


Cap comentari:

Publica un comentari